Tema: Anada i tornada al senegal

Dons ara ja de tornada i amb el records més o menys al seu lloc, m'agradaría compartir la crònica traduída de les vacences de l'agost del 2017 al Senegal, que vaig escriure en un altre fòrum.

Doncs va ser.... fantàstic!!!
La veritat ha valgut la pena "l'espera" de tots aquests anys d'anar llegint vivències d'altres.

Molts anys abans havia anat per l'Àfrica negra, després vaig anar al Marroc en bicicleta, on sempre recordo entrar amb certa velocitat en un poblat de l'Atlas Central travessant un riu sec i escampar el fesh fesh i tenir la sensació de fer-ho com els del París-Dakar, i pensar que amb moto haguera de ser sensacional... i anys més tard en moto.
Sense tenir-ho pensat, hi vaig anar amb uns amics amb una moto comprada per l'ocasió... i aquí vaig començar a somiar llegint cròniques d'aquí i d'allà.
Al final moltes acabaven al Marroc, un país proper, diferent i amb moltes possibilitats pel trail. Però sempre hi havia una que era reincident , pot ser pel mite de Dakar... però en una web cada any la crònica era diferent sobre la mateixa ruta, ells la feien en cotxe, tot i que de tant en tant algunes motos també hi havien anat, http://transahara.org/ va ser com el llibre de referencia.

Casualitat o no de la vida, un dia en un fòrum aterrà un que començà a explicar històries de les "anades" a l'Àfrica Negra... era el mateix que escrivia a Transahara, amb el nick AOV!!! Però aquesta vegada anava en moto, però no va tenir un bon final, a meitat del Marroc es va trencar la cama i va haver de tornar, posposant-ho per l'estiu proper.

Em digué que potser era el moment per fer aquest viatge somiat durant tant temps. Tenia un any per davant per preparar-ho.

Vaig contactar amb ell, i verem organitzar una sortida per conèixer-nos i animar a altres per la següent anada. Uns dies abans de la trobada em diu que havia caigut en moto i s'havia trencat de tot, i no podia anar a la sortida organitzada, i que també dubtava de poder-hi anar a l'estiu.

Feia nou mesos organitzant el viatge amb la meva parella, Sira. Teníem pensat trobar-nos a Dakar i passar una setmana junts voltant per Senegal, i ella tornaria en un altre vol, i jo desfaria el camí d'anada. El fet que l'AOV no vingues ens va fer dubtar, però al final vàrem decidir seguir amb el nostre projecte.

Per donar una mica més de sentit al nostre viatge pel Senegal vaig contactar amb (https://www.labdoo.org/) una organització que proposa als viatgers aprofitar la seva anada per dur un portàtil amb un paquet educatiu en alguna escola o centre que estigues a prop de la ruta prevista. Nosaltres triarem anar a Ndangane al sud-oest del Senegal, una petita localitat de pescadors on el pc aniria a la Fundació Talbés (http://www.fundaciotalibes.org/).

De mica en mica anàvem tenint les idees clares i els dies s'apropaven, i en poc marxaria carregat amb tot l'equipatge necessari, l'1 d'agost començà el final del meu viatja.




Tenia clar que a l'anar sol tota precaució fora poca, no tan sols per mi sinó que havia quedat amb la Sira a Dakar el 12 d'agost ... i no arribar tampoc em seduïa la idea.

Estava mentalitzat, i havia anat preparant la ruta per no tenir que corre, hi havia temps suficient.
Tenia molt qms per davant, però els dos primers dies serien "d'aprenentatje", un recorregut de llargues rectes i temperatures altes serien un bon test per fer-me una idea de com em trovaria per terres africanes.

També em serviria per saber cuants qms realment podia fer amb la Tiger 800Xc carregada amb un dipòsit. La meva intenció era conduir fins esgotar la reserva anant a 100-120km/h, portava un bidó de 5 lts. suficient per arribar a la següent gasolinera... 362qms va ser el resultat.

Parada a Brihuega per saludar a AOV. Vàrem estar dinant i parlant sobre el viatge, repassant lloc on no podia deixar de visitar, i mil i un consells, vaja que va ser el meu company de viatge a la distància... es al·lucinat amb la passió que viu aquest home aquest viatge, i la de vegades que els a fet!!

Després de dinar m'acompanya fins a la sortida de Madrid en moto i amb la cama encara per acabar de recuperar...
Passat Aranjuez em quedo en un hotel per sopar i dormir.

El segon dia seguia amb el meu test personal, sobre quines sensacions tenia i com les "manegava".

Tant l'anada per la península com per Àfrica mai em vaig plantejar seguir per la ruta més curta, per això agafar un avió que és més ràpit i còmode.

Evidentment tenia una ruta marcada, pero només per poder retornar a cada sortida d'ella... així quan vaig veure "Tablas de Daimiel 70qms" vaig sortir de l'autovia ràpit.

Es un lloc d'on havia sentit a parlar-ne, encara que l'agost no fos la millor època per veure ocells, volia anar i veure-ho.




Va valer la pena el canvi de paisatge, del sec a l'humit, però la calor seguia present.

Ho portava realment bé, i la idea d'anar amb un sota-gorra dins el casc resulta un encert, evitava aquella sensació desagradosa de posar-se el casc mullat, com també encertat agafar unes ulleres de sol, que van tenir els seus moments de glòria fa anys, per la tonalitat groga torrada que dona em resultava molt relaxant... les vaig agafar tot pensant amb el desert.




De tornada a la ruta, els paisatges anaven succeint-se amb aquella càlida monotonia, camps grocs i grans extensions d'oliveres.

Els qms anaven passant, i de mica en mica les llargues rectes es van anar retallant, entro a la Sierra de Grazalema, última oportunitat per "arrodonir" els neumàtics.




En mig de les ombres dels pinsapos i sureres la temperatura és més suau, però encara africana



A Ubrique parada i fonda a la penya sevillista per menjar l'especialitat de la casa, gall.




Des del mapa, Algeciras i Ubrique, semblen a prop... però la carretera imposa el seu ritme, fins a les 19h no arribaria.




Una vegada arribat, seguí el consell d'un amic, comprar provisions, llonganisses, pernils, embotits... tots envasats al buit.

Amb el rebost ple, i ja en el port, em poso a la cua esperant pujar al ferri



Des de Tanger-Med fins al hotel que tenia guardat 50qms per autovia...

Jo que visc en una petita ciutat de 42000 habitants i m'ofega, Tanger va se la prova final del meu test.

No puc amb les ciutats, aquella munió de gent circulant sense expresió, capbussats en si mateixos... per a mi la és deshumanització de les persones, i el trist és que jo també sóc part d'aquest munt.




Si el relat d'aquests dies t'ha semblat llarg i monòton, pot ser que encara no estiguis preparats per aquest viatge, o almenys per continuar llegint.

Quan preparava el viatge, vaig tenir els meus dubtes de si realment fora capaç d'encarar-me aquelles distàncies sol, amb la calor, l'idioma, l'aparent igualtat de la ruta...

Va ser un treball de creixement i enfortiment personal.
En aquests dos dies vaig comprovar que estava preparat, havia valgut la pena el treball i l'espera, la maduració m'havia ensenyat a saber estar, valorar, i encarar possibles dificultats.

Tenia clar que no era un viatge enduro-aventura, ni tan sols havia de ser aventura, senzillament una succeció d'esdeveniments sorprenents, grats o ingrats, on cap situació tenia perquè repetir-se indefinidament, caldria sobreposar-se a cada circumstància, de no deixar-se portar per l'eufòria o el desencís del moment, i sobretot, no donar voltes al cap a res... seran molts qms i dies sol.

Vaig arribar a la conclusió que seria com una llarga meditació, on aniria creuant-me amb multitud de paisatges, situacions i la meva ment relaxada gaudint de cada una d'elles, però alerta de tot el que succeeix.

Osti que ben parit !

Però ... Marroc-Sahara-Mauritània-Senegal a l'agost ?
Molta calor no? ... tot i que la carretera va resseguint el mar i la marinada sol ser fresca.
I a Senegal no és la temporada de pluges ?

Calia portar neumàtics de recanvi ?

AOV ? Em sona molt.
És un paio que ha anat molt cap a Senegal i Burkina amb un camió per comprat antiguetats i vendre-les a Espanya ?
Si és aquest el paio baixava un parell de cops, com a mínim, i a vegades portava gent. Fa anys que ho vaig llegir no sé a on.

Estic impacient per llegir la resta.

Ieeep!!

Collons quina història més ben parida...ja pots continuar, que estem impacients!

Iniciat per Ramon

Osti que ben parit !

Però ... Marroc-Sahara-Mauritània-Senegal a l'agost ?
Molta calor no? ... tot i que la carretera va resseguint el mar i la marinada sol ser fresca.
I a Senegal no és la temporada de pluges ?

Calia portar neumàtics de recanvi ?

AOV ? Em sona molt.
És un paio que ha anat molt cap a Senegal i Burkina amb un camió per comprat antiguetats i vendre-les a Espanya ?
Si és aquest el paio baixava un parell de cops, com a mínim, i a vegades portava gent. Fa anys que ho vaig llegir no sé a on.

Estic impacient per llegir la resta.

Quedaries parat de la frescor que hi fa a l'altre costat de l'Altlas!!! La marinada refresca tot el dia, fins arribar a estones a ser un xic incomodo.

Cert, l'agost es temporada de pluges al Senegal, però ja la part final quan les tempestes estan més espaiades, i de vegades massa amb el canvi climàtic. De totes maneres no són tempestes que durin tot el dia, és un xàfec que sol durar una estona per després lluir un sol espatarrant. Ara la humitat és alta i vas en remull bastanta estona, tot i que anant en moto aquesta sensació minva, però la recuperes doblada quan pares

El neumàtic de recanvi és una recomanació del AOV. És una manera d'assegurar-te tenir uns neumàtics en bones condicions si et poses per pistes a Senegal, i ha plogut, com a Mauritània al Banc d'Arguin. A més vaig aprofitar per acabar el neumàtic vell que duia.

Si l'AOV anat molt a Senegal, Mali, Burkina Faso, de fet hi va viure 18 anys, i com be deies algunes vegades fins hi tot dos cops a l'any, i als estius acabava engrescant a molta gent per baixar en cotxe.
Però el que es dedica a comprar antiguitats i pujar-les és el seu germà, ara desconec si ell també ho feia.

Iniciat per Albur

Ieeep!!

Collons quina història més ben parida...ja pots continuar, que estem impacients!

Celebro que t'agradi, sempre és motivador saber-ho.

El tercer dia em llevo amb el crit a l'oració del muetzí, la rutina de l'esmorzar es veu modificada, canvio el cafè amb llet per te amb menta, la brioixeria subtilment diferent, més oliosa, sense farcit de xocolata o crema, el pa... i de la nit al dia passo de ser un desapercebut a ser la curiositat de la gent i trobar-me "hola amigo" per tot arreu... si certament ja sóc al Marroc.

Miro la ruta per avui sobre el mapa, un dia llarg per autopista.

Sortit de Tanger va ser fàcil, vist el que em va costar arribar, ara només és qüestió de continuar.




A mesura que l'agulla del gps va movent-se sobre el track avanço per l'autopista, el paisatge poc canvia i aparentment tot és igual, encara que aviat recordo que estic al Marroc, les vaques pasturen tranquil·lament al boral de l'asfalt, hi ha gent que camina per l'andana, fins i tot una mare amb els seus nens i l'avia estan en la mitjana de l'autopista esperant per creuar, hi ha qui deixa algun passatger i descarrega l'equipatge...

Si certament sorprèn, això vol dir que encara em queda per aprendre.

Uns qms més enllà surto de l'autopista direcció Larache per una carretera sinuosa i bon asfalt, on les parades coloristes de melons i síndries anuncien l'entrada d'algun poble, però jo estic "entregat a l'afició" (la de conduir) i segueixo sense parar assenyalant Larache.




Arribat a la plaça de la Revolució canvio de seient, i menjo alguna cosa.

Em va agradar Larache, una ciutat aparentment afable, tranquil·la, on la gent va a un ritme pausat.






En acabar, reprenc el viatge direcció a Casablanca, per sort no hi entraré, ja i vaig estar fa anys en un viatge en bicicleta on una riuada per l'Atlas se'ns emporta passaport, cèntims i vàrem tenir que anar a l'ambaixada a Casablanca perquè ens repatriessin... però abans m'aturo a la riba de Moulay Bousselham per relaxar la vista cara el mar.




Temps enrere fou un lloc on i niaven flamencs i altres aus migratòries, segons em digueren i entengué, ara gairebé no en queden, els pescadors no els interessava, era una compètencia directa pels seus interesso.






A uns qms de Casablanca m'equivoco de sortida, i em trobo enfilant direcció Meknès per una autovia recta que sembla no tenir fi!!!

Finalment, després de menjar-me en una immensa àrea de descans el primer embotit no halal i pa del país, continuo per la mateixa recta de l'autovia fins que trobo una parella de policies que regulaven no sé que en mig de la carretera. Pregunto per tornar a l'autopista, i sense més, em paren la circulació de l'altre carril i em diuen que travessi i em senyalen la direcció bona, tot recte fins a l'autopista.

Una vegada reorientat i sobre el track, el meu pensament torna a allò de que tot és relatiu, qui hagues pensat que les vaques i la gent és passegen per l'autopista, que es pot creuar sense més una autovia parant el trànsit per un que s'ha equivocat... des del punt de vista d'un europeu sembla difícil imaginar-ho, però qui va dir que no fos possible... aquí al Marroc sembla el més normal.

A Settat una parada mínima per continuar fins a Marràquech.



Passat Settat en un parell d'hores arribo a Marràqueix. Aquí la xafogor més al caos circulatori és important.
Arribat a l'hotel que tenia de referència, hotel Amina, el trobo tancat, però m'indiquen un altre proper, hotel Agdal.



Després d'instal·lar-me sortí a donar un tomb, em vaig quedar abduït en un trencall d'una gran avinguda de dos carrils per banda i un carrer ample, ni tan sols vaig arribar a la plaça Jmaa el Fna... allí la teoria de la relativitat tindria que veure's ampliada. Els semàfors tenen un cronòmetre que indiquen els segons que falten per canviar de color, doncs bé, tres segons abans de canviar a verd cotxes, carros, motocicletes, bicis, arranquen, però a la vegada els que estaven creuant allarguen uns altres 3-4 segons més el seu encreuament Així es forma una rotonda virtual en què allà succeïa de tot!! Hi havia qui creuava en sentit contrari, gent a peu, hi va haver qui pretenia passar amb la roda aixecada... i tot "vigilat" per un policia.
El més inversemblant és que va para-n'he a un!! Encara no entenc el que va fer aquest "bé" perquè el poguessin multar. Potser la circulació marroquí és regeix per una barreja de la llei de Murphi i la Relativitat.

El dia d'avui, va ser de trànsit, per anar agafant la mida, a poc a poc, del que seria el viatge, l'estàndar de qualitat, de circulació i el ritme en general.

Tot i que la previsió per avui, el quart dia, era llarga volia seguir "el ritual" d'afaitar-me en una barberia, que al final va ser l'única vegada en tot el viatge...

L'abans i el després.




Sortia molt més tard de lo pensat del forn de Marràqueix, però ja se sap que amb la navalla s'ha de treballar amb delicadesa. La ruta d'avui continuava per l'autopista travessant la part final de l'Atlas fins a Agadir, la costa.
La calor asfixiant de Marràqueix desaparegué darrera un revol just quan començava el descens de l'Atlas de cara al mar, passant a una frescor molt agradosa... al principi.







Passat Agadir, paro a menjar en l'interior de la kashba de Tiznit,
El paisatge àrid comença a intercalar-se amb imatges de platja, tot i que la temperatura cada vegada convides menys a ella.




A Sidi Ifni feia fred!! la humitat calava en el cos, aquella calor aclaparadora va passar al record.
La temperatura no acompanyava i encara em quedava bastant fins al Ksar Tafnidilt on tenia pensat dormir.




Sort que havia marcat amb exactitud la sortida de la carretera per entrar a la pista que porta fins al Ksar, la carretera just en aquest tram estava en obres i la nit ja era entrada.
Al cap de res la pista s'enfonsà per creuar el llit d'un riu sec, paro, miro a veure que, i a part de l'escorpí en una rodada em va semblar tot correcte, el dubte era el que seguiria després.
Doncs seguia més del mateix, algun tram de terra i pedra, per continuar per bancals de sorra uns més llargs que altres, i així endinsant-me cada vegada més en la foscor i prenent el pols això de dur una moto que pesa un coll..o per la sorra, sense saber si el Ksar estava obert o tancà fa temps...

Finalment vaig arribar allà on el track deia estar el Ksar... foren uns metres més enllà que les llums de llarga distància dibuixaren el que podria ser una entrada, però de llums només les meves!!

Entro pel que devia ser l'aparcament sense senyals de vida, més tard uns lladrucs i una llumeta es van atansant a mi. Era l'encarregat de l'hotel en qüestió. El Ksar estava obert, on era l'únic client.
Feia dies que volia dormir a l'aire lliure i li vaig dir que m'instal·laria en la zona d'acampada, i demà ens veuríem a l'hora de l'esmorzar.

Bona explicació, amb ganes de més

En sortint de Tan-Tan per la N1 en direcció sud ... cap problema a la rotonda ?

Iniciat per Ramon

Bona explicació, amb ganes de més

En sortint de Tan-Tan per la N1 en direcció sud ... cap problema a la rotonda ?

No recordo haver-ne tingut cap.

Però si ho preguntes segur que hi passa alguna cosa...