Tema: Norkapp 2009

Anar al Nordkapp amb moto ha estat sempre una cosa que barrina al cap de tot motorista, no se sap ben bé perquè,
però nosaltres els llatins quan mirem el mapa es el punt més septentrional que tenim,
i ja sabem que als que ens agraden els grans viatges es una cirereta molt i molt temptadora.

Aquesta crònica te la intenció de ficar el cuc del Nordkapp dins el cervell d’aquell que la llegeixi, que un cop acabada
de llegir et vinguin ganes d’anar, a ser possible que no sigui ensopida, que doni informació practica del viatge i sobre tot
que us agradi.

La historia va començar a principis d’aquest any 2009 quan en George (Jordi) va decidir que aquest any volia anar tot sol a Oslo.
Quan em vaig assabentar li vaig dir que ja que hi era posat ja podia anar fins al Nordkapp, ell deia que Oslo està molt i molt
lluny del Nordkapp i que encara no tenia clar quina ruta faria.

Va anar passant el temps i va anar preparant el viatge, es va comprar un flamant Zumo i uns intercomunicadors, tenia temps d’aprendre la tecnologia
abans de partir. La data de partir s’apropava i les sessions de GPS i Midlands es van anant fent cada vegada més sovint, tot eren dubtes, incògnites i
emprenyades amb la nova tecnologia.

Jo per la meva part vaig anar ajudant-lo en tot el que podia, insistia que dos mesos abans de marxar encara no tingues el mapa de Noruega, que havia de
practicar amb el Zumo, de crear rutes des de el propi aparell, de carregar els radars, càmpings, hotels, benzineres...i qualsevol cosa que no saps mai
si necessitaràs...com per exemple els concessionaris BMW.

Quinze dies abans de la sortida vaig cometre l’error de fer la ruta al Nordkapp amb el Google Maps, vaig estar tres hores mirant carreteres,
fotos, enllaços, blocs...tota mena d’informació sobre la ruta i vaig quedar encisat, vaig anar a dormir a les tantes de la nit i vaig decidir
d’acompanyar-lo en el seu viatge. Ja no hi havia tornada enrere tan si com no aniria cap al nord, el destí ens ha portat fins aquí i ara cal seguir-lo.

Tan sols tenim 16 dies per fer-ho i les etapes seran llargues, ens agrada el repte, cal tenir en conte que no és un viatge de turisme,
que l’important no és visitar això o allò...l’important és la ruta, sortir de casa amb els teus mitjans i tornar sa i estalvi.

Ruta Real al Wikiloc

Estadistica del viatge

Viatge a Itaca

La Ruta

---

Dia 19/06 (divendres)






Per poder escurçar la primera etapa decidim sortir el divendres a la tarda fins a Valence.

Són les 17:00h que surto de casa amb la moto carregada a tope i un xàfec que feia temps que no veia, això de sortir de casa amb la granota
d'aigua posada "fa de mal rotllo" :tremolant :tremolant

Vàrem quedar en una benzinera de Girona on uns bons amics Pere Deauville, Albur i SisoRT ens van venir a acomiadar,
va ser tot un detall de la seva part...bé també hi havia la Montse que volia comprovar in situ que era veritat això de que marxava.

Finalment a les 18:30h sortim per l'autopasta A7 direcció Valence,
sembla que para de ploure i els nervis de la sortida els deixem enredera. A l'alçada de Figueres ens trobem amb la sorpresa de que Enricp,
un company de Figueres, ens fa unes fotos dalt del pont que travessa l'AP7...gracies Enricp, semblava un radar amb cames.

Aquesta etapa no te cap més al•licient que avançar camí, tot per autopasta, trobem un fort vent, com sempre en aquest coi d'autopasta
i quan posem benzina al•lucinem del consum de les nostres màquines, carregades+vent lateral = consum desorbitat.

Arribem cap a les 22:00, anem a sopar una pizza i a dormir que demà sant tornem-hi!

El mapa a la paret de casa




La moto carregada...i a punt!




En George i els seus fills maquíiiiiiiiiiiiiiisims!




La Montse volia comprovar si realment marxava.




En George encara no s´ho creia!




La maleta d'en George...no tenia desperdici (Vi, ginebra, cava, llimones, gots de vidre...i sobre tot oli per la moto )




Fent entrega d'una còpia de les claus!




Per fi sortim...quins nervis!

---

Dia 20/06 (dissabte)




Ens llevem aviat i un cop carregada la moto seguim ruta...cap al•licient tot és autopasta fins a Mulhouse, a la frontera
amb Alemanya dins la regió d'Alsàcia.

Arribem aviat i mentre esperem que obrin l'Etap Hotel, remullem una mica les màquines, les pobres encara no sabem el que els hi esperà.

Visitem una mica el casc antic de Mulhouse, es fica a ploure i sopem...a l´hora d'anar a buscar les motos,
no les trobavem...ostres, ostres, ostres...el segon dia de ruta i ja em perdut le motos, això és complica més
del que em pensava...finalment i després de fer no se quantes voltes les trobem. :tremolant :tremolant


Etap Hotel de Valence

---

Dia 21/06 (diumenge)




Avui ens espera una bona pallissa de kilòmetres, això comença de veritat...hem de travessar tota Alemanya, de punta a punta
i a més a més hem quedat amb en Kuk, un company de Tarragona que està per aquestes terres de ruta, ha anat a una concentració
de BMW K100 que és fa cada any a Olpe La flyingbrick.

Hem quedat a Butzbach, una mica més amunt de Frankfurt...curiosament ens hem trobat sense cap problema
i després de dinar plegats, una cosa ràpida, reprenem el camí direcció Nord...sempre Nord!

Trobem obres, pluja, trànsit, velocitats ràpides molt ràpides, anem menjant els kilòmetres amb molta facilitat, passem Kassel,
Hannover, Hamburg, Lubeck i finalment arribem a Thomsdorf un petit poble aprop de Puttgarden on l'endemà agafarem el ferry.

L´hotel és molt maco, rústic i acollidor, sopem al mateix hotel i pleguem veles que si avui ha sigut llarg demà encara ho és més. :roll: :roll: :roll:


Nomes entrar a Alemanya parem a ficar benzina i fer un cafè




Trobada amb en Kuk...l'incombustible!





Arribem a l´hotel cap a les 18:00h

---

Dia 22/06 (dilluns)




Ens llevem molt aviat, estem a 40km del ferry, volem agafar el de les 7h15, però ja veiem que no hi serem a temps, anem més tranquils
per poder agafar el proper, surten cada 30' i no cal fer reserva ni anar abans, la companyia és Scandlines.
Hi ha una garita com un peatge d'autopista i endavant, et fiques a la cua i a la que arriba el ferry cap dalt...és molt ràpid l'embarcament i el desembarcament.
Creuem el Mar del Nord en menys d'una hora i desembarquem a Rodby (Dinamarca).
Aquí les autopistes també són gratuïtes, això si, la velocitat està limitada i anem amb molta cura.
Travessem ponts i més ponts que ens van portant per les diferents illes que uneix Dinamarca amb Suècia...finalment arribem al túnel d'Oresund
que uneix els dos països,
es un túnel impressionant, al final del túnel es al mig del mar on enllaça amb un immens pont que mor a Suècia.
Aquest es de pagament i ens trobem a la ciutat de Malmö.
Continuem per autopistes de Suècia, que també són gratuïtes, però acollonen molt perquè tenen un guardar rails que fan por...estan formats
per bigues metal.liques verticals cada 5 o 6m unides per quatre cables d'acer...acollonant, estas tota la estona mirant de reüll aquestes guillotines.
Passem per Jonkoping, Linkoping, Norrkoping i més pobles que acabats en ...ing, fins arribar a Estocolm, on la voregem i passat Uppsala
arribem finalment a Gavle que és el final d'etapa.


Esperant el ferry



Dins el vaixell






Arribant a Rodby




Ja som a Dinamarca








Travessant el pont que uneix Dinamarca amb Suècia







Ja som a Suècia








Parem a fer un mos...




Finalment a les 19:15h arribem a Gavle

Dia 23/06 (dimarts)




Suècia, Suècia i més Suècia...l'etapa d'avui transcorre tota per Suècia menys els últims 100 kilòmetres que entrem a Finlàndia.
Una altra pallissa de kilòmetres, la veritat es que és van acumulant i cada dia costen una mica més de fer, sobre tot si les carreteres tenen poques corbes.
Seguim per la E4 direcció Nord, sempre Nord carenant el mar Bàltic passant per Sundsvall, Umea fins arribar a Haparanda a l'extrem
més al Nord del golf de Bothnia i frontera amb Finlàndia.
El paisatge per Suècia és molt monòton arbres i més arbres, això si un munt d'obres, degut a que és l'única època de l'any que poden fer-les.

Haparanda i els seus entorns es molt semblant als paisatges de la sèrie de TV "Doctor en Alaska"...realment ha de ser dur viure per aquí.
Ens fixem que els vehicles porten 4 fars afegits de gran dimensions al seu frontal, cal tenir en conte que en aquestes latituds l'hivern es fosc,
molt fosc.

Aquí tenim la primera i única incidència del viatge, la base del Garmin no funciona, no alimenta el GPS i haig de tirar de bateria...quan s'esgota
el canvio amb el d'en George, és carrega i el tornem a canviar...i així tot el viatge, no hi ha massa problema,
l'únic que m´he quedat sense música la resta del viatge...que hi farem.

Creuem la frontera sense gairebé donar-nos conte, no es com aquí, les garites de policia no existeixen i la frontera es un simple pont
d'un riu i ja està. Un cop a Finlàndia parem un moment i hem de marxar a corre-cuita...està infestat de mosquits,
diuen que és pels rens i els llacs, que n'està ple per arreu.

Finalment arribem a Rovaniemi la ciutat que queda travessada pel Cercle Polar Àrtic
i residència de Santa Claus, sembla que ha de fer fred al dir aquests mots,però res de res. Un cop instal.lats a l'Hotel sortim a sopar,
fer unes cerveses i al catre que demà és el gran dia.


Arbres i arbres de Suècia




Llacs i més llacs de Suècia












Entrem a Finlàndia




Problema amb el GPS ...detall de l'invent per poder filmar




Rovaniemi




Infraestructura mòbil!




Quina millor manera d'acabar el dia...

---

Dia 24/06 (dimecres)




Avui és el gran dia!...una tirada més i arribem al Nordkapp, estem neguitosos d'arribar però tenim molt clar que el viatge
no és arribar al Nordkapp i prou. :tremolant :tremolant

Sortim de Rovaniemi per la E75 i al cap de poca estona travessem la línia del Cercle Polar Àrtic,
on fem una parada "obligatòria" i fem unes quantes fotos.
Es un complexe bastant gran on hi ha botigues, i diverses coses que ens recorden on som....fins hi tot hi ha l'oficina de correus
de Santa Claus.

Seguim camí que encara queda...els paisatges a la Lapònia son extens, molts arbres i llacs,
carreteres molt rectes i poc trànsit. Al cap d'unes hores passem per un poble on veiem que hi ha una botiga-taller de motos de neu,
demanem si és poden mirar el problema de l'alimentació del Garmin.
Finalment i després de mirar-ho bé ens diu que no hi ha solució, que fins la base del GPS hi arriba corrent, però d'allà no surt.
Bé, si més no, ara ja sabem on és el problema!

Continuem la ruta i passem per Sodankyla, i passat Inari deixem l'E75 i agafem la 92 que ens portarà fins a la frontera amb Noruega.
La carretera 92 és d'unes rectes infinites i uns canvis de rasant que més d'un cop et feia aixecar el gas.
Arribem a Karigasniemi l´últim poble de Finlàndia, travessem la frontera i al primer poble, Karasjok, parem a fer benzina, canviar l´hora
(a Finlàndia és una hora més) i canviar de moneda.
Seguim ruta per Noruega, fent kilòmetres i veient que això gairebé ho tenim...continuem per l'E6 i comencem a veure muntanyes nevades,
ostres aquí realment el paisatge és molt més maco.
Passem Lakselv i a partir d'aquí la carretera canvia, per a be...es de corbes i arran de mar,
l'agafem amb unes ganes tremendes, gaudim molt fent aquests últims 200km que ens queden.
Travessem el túnel que ens portarà a l'illa de Nordkapp, a la sortida veiem
el poble de Honningsvag on tenim reservat al càmping un fantàstic Hitter.

Arribem molt cofois, fem broma amb uns nens que ens miren amb cara de circumstancia, i finalment fem l'ansiat gin-tònic.

Un cop recuperats de l'alegria d'estar allà agafem les motos i descarregades ens dirigim cap al Nordkapp, que amb una carretera d'uns 20km
amb paisatges llunàtics hi arribem...això si, quan et queden uns 300m hi ha un peatge al pur estil Montserratí...ja ho sabíem i no
deixem que això ens amargui l'esforç que representa arribar fins allà.

Fotos i més fotos, he vist tantes vegades aquesta bola que no sorprèn quan la veus, és com si hi hagués estat en algun dels
relats que havia llegit...tenim sort, molta sort, fa un dia esplèndid hi ha molt poca gent
.................................................. .................................................. .................................. després d'un parell d'hores decidim marxar cap el poble,
el ticket et serveix per 48h, però un cop surts sé que no hi tornaré i decideixo donar els tickets d'entrada a dos motoristes italians
que estaven fent cua. Una mica sorpresos, ens van donar les gracies i ens varem acomiadar amb un amistós Ciao.

Un cop a Honningsvag anem a visitar i fer una copa a l'Ice Bar, és un bar de gel
i el porta un noi espanyol..en Jose, que és veia molt simpàtic, ens va fer descompte per ser motoristes.

Tornem al càmping...es gairebé mitja nit i en George decideix anar a veure el Sol de mitjanit des de Gjesvaer que es l'espigó que hi ha al costat del
Nordkapp i no hi haurà ningú. Jo, amb el cansanci de tot el dia i tot el viscut en una sola jornada decideixo anar al càmping i veure
el Sol de mitjanit des de el llit...que estic fet tralla...per postres no vàrem sopar al trobar-ho tot tancat.
Es ho que té el no fer-se de nit, que no tens la impressió de que sigui tard...sempre hi ha llum...jo que havia porta fins a tres llanternes.


Cercle Polar Àrtic

















Continuem per carreteres Finlandeses, vigilant els rens





La imatge que no pot faltar mai en una gran ruta...el mecànic!




Ruta...i més ruta!






Primer cop que veiem el nom de Nordkapp







Per fi...









Al càmping, en George fent negocis amb la mainada.






George fent feina...de la fina.




Un cop refets, anem a...... Itaca?

...CONTINUACIÓ!

El dia no va acabar al Nordkapp...bé, de fet el dia allà no acaba mai!


Vam anar a Honningsvag a fer una copeta.







El Sol de mitjanit





Per acabar aquest dia inacabable deixo un parell de videos.

...fent fotos!




...aprop de Nordkapp

---

Dia 25/06 (dijous)




Ens llevem amb la sorpresa de que està núvol i a punt de ploure, l'etapa d'avui canvia completament el ritme del viatge.
Fins ara les carreteres eren un mitjà per arribar a un destí i ara volem gaudir al màxim de cada racó, de cada corba...de cada paisatge.
Al sortir ens trobem un grup de motoristes de Gran Canària que fan la ruta amb 31 dies i van abrigats a tope, realment els pobres estan
menys acostumats que nosaltres al fred, parlem una estona amb ells i ens acomiadem desitja-nos sort. Refem la carretera del dia anterior,
tornem a creuar el túnel del Nordkapp, resseguim el mar de Barens direcció Alta, Burfjord,
fins arribar a Storfjord. Aquesta zona l'anomenen El Alps del Lyngen...realment sembla que estem al Alps.
Els paisatges espectaculars, aigua, muntanya...tens la sensació de circular per un jardí., dormin en un Hitter a la vora del mar.
De l'etapa d'avui ens queda el record del improperis que han sortit de la meva boca al trovar-nos un tram de carretera en obres
que estava cobert de grava com els punys de la ma i que em hagut de parar la moto per no caure...si arribem a entrar bufats llepem.
Es un país que no hi ha gaires motos, les que hi han, gairebé totes són de fora...cal tenir-ho en conte.


Assecant el bacallà




























Un parell de vídeos del tram d'avui.

Quatre gotes



Ben net!

---

Dia 26/06 (divendres)




L'etapa d'avui segueix per l'E6 passant per Bardufoss, a l'alçada de Bjerkvik deixem l'E6 i seguim per l'E10, entrem a l'illa de Hinnøya direcció les illes Lofoten,
creuem ponts i mes ponts que van saltant en les diferents illes, en aquests paratges tens la sensació de ser molt petit.
Els paisatges aquí poder són els més espectaculars de tot el viatge, les fotos no fan justícia a la magnificència del lloc, cada illa ens dona
una nova sorpresa i cada vegada més agradable.
Finalment arribem al poble que està més a la punta de totes les illes es diu A i trobem un hitter a tocar de l'aigua
molt xulo i acollidor.
Fa olor a Bacallà, hi ha molts pescadors netejant el bacallà que després posaran a secar...comprem menjar al super i ens fem una
mega amanida de pasta, amb salmó de les Lofoten. Cal dir que portem oli i vinagre de la terra que ajuda molt alhora de menjar amanides.












Els amics d'en George

Dia 27/06 (dissabte)




Fa una setmana que rodem i de moment tot ens va molt bé, el temps ens està respectant molt i comentem de la sort que estem tenint.

Només sortir d'A arribem a Moskenes on agafem un ferry que ens portarà a Bodø, ens pensàvem que la durada del trajecte
era d'una hora i per a sorpresa nostra dura 3h30', això ens endarrereix força.

Sortim de Bodø per la 80 i decidim deixar-la a l'alçada de Loding i agafem la 17, que després de la travessa amb vaixell tenim ganes de fer corbes.
Passat Saltstraumen agafem la 812 que fa una mica de volta, però ens porta a un port de muntanya on trobem uns bens molt curiosos,
semblem pedres, per què no és mouen de la carretera encara que els empaitis.
Tornem a l'E6 passant per Røkland i després tornem a creuar la línia del Cercle Polar Àrtic...aquest cop direcció Sud.
Ens trobem sobre uns grans altiplans on no hi ha gaire vegetació, ens fa pensar que aquí l'hivern ha de ser molt i molt cru.

Estàvem lluny de tot arreu i amb poca benzina, sort que ara la carretera fa baixada, finalment vam arribar a Storforshei on segons
l'ordenador de la moto vaig arribar amb -30km de reserva, i tot i així encara quedaven dos litres. :shock:
Continuem per l'E6 i passat Mo i Rana comencem a buscar un lloc per dormir i finalment trobem un càmping al costat del llac Fustvatnet
amb un hitter la mar de xulo.


Esperant el Ferry que ens durà a Bodø










Aquesta foto la vaig tirar pels avis que mengen un plàtan...el George era l'excusa.


















Per fi podem circular...





On som?






Tornem a travessar el Cercle Polar Àrtic







Molta gent planta una fita al ser un punt característic.








Continuem la ruta.






Per aquí parlen com els d'Hijpanitat.












Alguns vídeos de la jornada

Els anyells assassins




Els altiplans del Cercle Polar Àrtic




Sortida de benzinera

---

Dia 28/06 (diumenge)




Sortim de Fustvatnet amb les piles carregades, tornem a agafar l'E6 direcció Mosjøen l'E6 transcorre direcció sud paral•lela
a la via de tren, passat Grane deixem l'E6 i agafem la 76 direcció

Hommelstø, arribem a Strøm, ostres quin nom...mira que hi ha noms al mon i posar-li nom de moto, je,je,je, continuem i agafem
la 17 direcció Berg fins a Vendesund on agafem un ferry. Aquest tram de carretera ha estat espectacular, l'E6 es molt maca
però a la que agafes carreteres secundaries es brutal. Avui es diumenge i trobem altres motoristes de Noruega,
pensem que em agafat la bona ruta, si ells venen per qui es que deu esser la bona.

Continuem per la 17 direcció Foldereid, i a l'alçada de Hoylandet agafem la 775 que ens torna a portar a l'E6,
comença a ser tard i volem arribar a Trondheim a temps de visitar quelcom. L'E6 tot i no poder correr, el limit de velocitat
a tota Noruega és de 90Km és força ràpida. Passem per Stenikjer, Verdal, Stjordal i finalment Trondheim el destí d'avui.
Aquí comencem a veure força gent i transit, feia molts dies que estàvem molt tranquils i sens fa estrany.
Ens alotgem en un hotel del centre on tenim força problemes per sortir del parking, no trobàvem la sortida i carregats
i amb molta calor fa ser bastant caòtic. Finalment dutxats i vestits de guiris sortim a fer la primera sortida turística
del que portem de viatge, be de fet el que vam fer va ser buscar un restaurant on poder fer un bon sopar...i unes cervesses.

Deixo l'enllaç de l'E6 que travessa Noruega de Nord a Sud!







































Alguns vídeos de la jornada!

Trams diversos




Pujant al ferry




Ben neta!

Dia 29/06 (dilluns)




Tornem a la carretera, avui estem més descansats, la nit d'hotel i el bon sopar d'ahir han anat molt bé pel cos.

Avui és un dia molt i molt llarg...comencem! :roll:

Sortim de Trondheim per l'E6, com no podia ser d'una altra manera, aquesta carretera acabaré somiant-la,
quan portem uns 15km la deixem i agafem l'E39 que va més pel nord. Per a sorpresa nostra quan portem uns 80km de carretera
l´ha trobem tallada i no hi ha cap més opció que tornar endarrere :enfadat i buscar una altra alternativa. Arribem a la cruïlla de si anem
per dalt o per baix, ens mirem, i tots dos tenim clar que la més complicada i més maca ha de ser la que va pel mar...dit i fet som-hi! :eyes

Es poder la decisió més encertada de tot el viatge! deixem l'E39 i agafem la 680 direcció Kyrksæterøra, mes endavant
agafem la 332 passant per Stemshaug i tornem a agafar la 680, passem per Aure, i per una infinitat de ponts, saltem d'illa en illa
amb una facilitat espantosa...veiem que la variació de ruta val la pena.

Arribem a Tømmervåg on agafem el primer dels quatre ferrys del dia, es migdia i em d'esperar gairebé una hora a que arribi...pensem
que avui no acabarem l'etapa però no ens preocupa gens...estem de vacances. :cool:

Desembarquen a Kristiansund i seguim per la 70 amb la vista posada al fons d'unes muntanyes que podrien ser els Alps, passem
per un túnel que va sota l'aeroport, surt al mar i ens trobem en un llanguíssim pont que uneix les illes i continuem
per un altre pont penjant vertiginos,"Gjemnessund Bridge" on les aigües d'una banda i altra xoquen entre elles, ens trobem al Kristiansund Mainland Connection.

En aquest punt retrobem l'E39 direcció Molde, on agafem la 64 que ens portarà fins a Nesjestranda on agafarem el segon ferry,
al poc de desembarcar arribem a Åndalsnes, on ens desviarem per agafar la 63 que ens portarà a la famosa Trollstigen.
Gaudim de la pujada tot i els turistes, sembla que tothom estigui aquí, fins ara no els aviem trobat! Fem les fotos de rigor i continuem la ruta
per uns altiplans que en porten a Linge on agafem un altre ferry que porta a Eidsdal, seguim la 63 i ens porta a una carretera igual que la dels Trolls,
però de baixada l'anomenen "Les Àguiles" i crec que és un nom molt encertat, perquè la vista es vertiginosa. :eyes
Arribem a Geiranger, poble molt turístic on arribem a temps d'agafar l'últim ferry del dia que ens portarà a Hellesylt, travessant el fiord i contemplant les
cascades que per arreu cauen. El viatge dura mes o menys una hora, arribem a les 19:30 Hellesylt i la prioritat és trobar un lloc on dormir.
Seguim ruta i trobem càmpings, però la recepció és tancada, provem en un parell de hitters particulars i estan plens... :???:
finalment cap a les 10:00 del vespre trobem un hitter immens d'uns pagesos que el lloguen. Ens trobem a Loen, tan sols aparcar
és fica a ploure a brots i barrals, realment en aquest viatge estem tenint molta, molta sort.

Ha estat un dia molt complet, finalment hem tingut temps de fer tota la ruta i 80km de més, els paisatges que es van acumulant
dins nostre es van acumulant diàriament, realment com diríem abans d'anar a dormir això es LA P***A! :cool:


Els cartells ja ho deien...nosaltres, ni cas! :tremolant



Les obres...




Seguim ruta...
















Pont Gjemnessund



























Inici de la Trollstigen






























Geiranger







































Alguns vídeos de la jornada


Sortides de ferry

[youtube]Kte3ti3Au5E[/youtube]


Gjemnessund bridge

[youtube]C_7BQcmyVHI[/youtube]


Trollstigen

[youtube]0q8x3fSRb_0[/youtube]

Dia 30/06 (dimarts)




Avui tenim una etapa curta de 307Km fins a Bergen, de moment portem 7.223Km i els pneumàtics estan força bé, no ens ho pensàvem. :shock:
Cal dir que portàvem una cafetera i cafè i als matins ens preparàvem un cafetó com els d'aquí. Un cop esmorzats continuem la ruta per la 60,
està núvol i al cap d'una estona hem de parar a posar-nos l'impermeable, encara que costi de creure desitjàvem que plogues per
poder refrescar-nos una mica. Passat Innvik la carretera s'enfila ràpidament fins arribar a uns altiplans on hi ha unes pistes d'esquí,
quan arribem a Byrkjelo tornem a agafar l'E39, així que podem la deixem i la tronem a agafar més endavant.
Passem per Jølstravatn, Sande fins arribar a Lavik on agafem un ferry. Passem Knarvik, travessem el pont de Nordhordland, Åsane i finalment arribem a Bergen.

Visitem la ciutat, Bergen és una ciutat que plou gairebé sempre, tenim la immensa sort de que la pluja l´hem deixat pel camí i fa un
Sol esplèndid. Es una ciutat molt maca i amb molt d'ambient, és la segona ciutat més gran de Noruega, acabem el dia amb un bon sopar
i en un pub fent unes cerveses...anem a dormir, fa temps que no veiem la nit, la trobem a faltar.


El mega-hitter! :razz:




Estat de les màquines





En George fent fotos... :lol:




Arribem a unes pistes d'esquí






Comença a ploure.



















Agafem el ferry.




Bergen.









































Direcció Bergen

[youtube]dqTpw2BC4L4[/youtube]



[hr]



Dia 01/07 (dimecres)




Deixem Bergen enrere sortim per l'E16 direcció Oslo, quan portem uns kilòmetres la deixem per anar per la 7, aquesta carretera
va més al sud que la nacional, es molt estreta i divertida, durant 50Km anem a la vora d'un fiord enorme Utnefjorden fins a trobar la 13
que queda tallada pel fiord. Agafem un altre ferry més, aquest no ens l'esperàvem, no ens pensàvem que la carretera que uneix
les dos ciutats més grans de Noruega estaria comunicada per un ferry. Poder es que aquí no ens imaginaríem mai que a la Panadella
hi hagués una espera de mitja horeta i sant tornem-hi...aquests vikings són ben diferents! :roll:
Continuem per la 7 i la carretera es comença a enfilar fins que entrem en un túnel i no entenc la pantalla del GPS, :eyes :eyes la carretera estava
tota cargolada...ostres es un túnel que puja com un tirabuixó...aquests vikings són tremends! (Enllaç tunel!)Un cop guanyat el desnivell
ens trobem en uns altiplans enormes, no hi ha arbres, tan sols llacs i neu...te un aire llunàtic. La carretera transcorre ràpidament baixant
tot el desnivell guanyat fins arribar al cap d'unes hores a Oslo.
Dutxa ràpida i visita al centre de la ciutat, comprem algun regal que això s'acaba, trobem una petita concentració de motos al mig
d'Oslo i acabem el dia amb un bon sopar i unes bones birres. :cool:
















Túnel en tirabuixó










Trobem unes obres i un motoristes finlandesos





Oslo

























La policia no és ben be com aquí...oi?





Trobem un trobada de motos














Un parell de videos....

Trams de la jornada

[youtube]_j0o4QKH9no[/youtube]


Últim ferry

[youtube]jfXucmWZj1w[/youtube]


.....ja s'acaba...paciència.....ja s'acaba...paciència.....ja s'acaba...paciència.....ja s'acaba...paciència.....ja s'acaba...paciència.....ja s'acaba...paciència

Dia 02/07 (dijous)




Be!...això s'acaba, encara queda un munt de kilòmetres però es tot per autopasta, a la que l'agafem ens fa mal tot, els kilòmetres acumulats
surten de cop i tenim ganes d'arribar.
Arribem a Goteborg i anem directes al moll per embarcar, son les 15:00h i el vaixell no surt fins les 19:00h, però tampoc tenim res millor a fer.
Ens dutxem, canviem de roba i descansem pel vaixell, que és enooooorme.














Es curiós però trobaven a faltar la posta de Sol :eyes




Sortida de Noruega

[youtube]pxLhk2VXpbc[/youtube]


Pujant al vaixell

[youtube]IzpHZF2QmBE[/youtube]




[hr]


Dia 03/07 (divendres)





Arribem a Kiel a les 9:00h del matí i agafem l'autopista...Hamburg, Hannover, Kassel, Frankfurt i finalment molt esgotats decidim parar a Weinheim.








Autopistes alemanyes!

[youtube]gLBIDoM2eJg[/youtube]

Dia 04/07 (dissabte)





L'endemà anem fins a Valence, quan estem a 150 de Valence parem a refer-nos i tot i estar Valence a 400km de casa decidim fer nit.
Truquem a un bons amics, Xavi i Mei, els hi preguntem que fan i ens diuen que a Figueres plou i que estan dinant,
escolta! els hi diem de forma deshonesta...i si veniu a sopar i dormir a Valence?...dit i fet!, tot i els 400km a les 20h30 estaven
a l'Etap Hotel. Vàrem anar a sopar i fer unes copes tots plegats, ens va anar molt bé poder parlar i riure una bona estona.








De farra per Valence :jump :jump :jump




[hr]


Dia 05/07 (diumenge)





L'endema tornada cap a casa i fí del viatge!


Fem broma amb unes armilles noruegues!












[youtube]yn1OzzDml_Q[/youtube]






Per fi puc aparcar la moto a casa i tot just treure la clau del contacte vaig entendre que el Nordkapp acaba aquí, allà on tot comença!

Genial! Gràcies per enèsima vegada. Me vas posar fàcil el viatge pendent durant tants anys. A veure si saludem a n'en George aviat per aquí.