Tema: Altes Elefantentreffen 2011

La trobada hivernal Elefantentreffen comença el 1956 amb una concentració d'antic motoristes alemanys que muntaven les mítiques motos Zündapp KS 601 amb sidecar. La KS 601, coneguda com "l'elefant" va donar nom a la trobada.

Com sol passar amb aquestes coses, al llarg dels anys sorgeixen problemes i la organització es separa.
Aquí va passar el mateix i el gruix del grup va continuar fent la reunió en un altre emplaçament amb la gran majoria dels participants i els antics van crear Altes Elefantentreffen a la zona de Nürburgring, una reunió més casolana.

Aquest any vam decidir anar-hi en Pasqual, Sidru, Xevi i jo.
Ens trobem el dimecres per dinar a Argelaguer i després tirem cap amunt fins que es faci fosc i abans no sigui massa tard ja que avui juga el Barça i tenim ganes de veure'l.
Anem per autopista i abans de Lyon sortim per buscar lloc per dormir, estem a Vienne, a uns 50 qms. de Lió però està tot ple.
Al fin al trobem un hotelet que té dues cambres lliures i no ens ho pensem gens i ens hi instal·lem, a més just a sota hi ha un bar/restaurant on ens podrem menjar una pizza.
Mentre ens preparen el sopar ens entaulem davant de la tele, juguen l'Arsenal contra el Barça, i demanem una cervesa però és un bar magribí i no serveixen alcohol. Perdem 0-1.





Al matí continuem la ruta cap al nord, xino-xano, fent mototurisme.



Ens aturem a Mulhouse per visitar el museu Peugeot, molt interessant, i on veiem que apart de cotxes també fabricaven motos, bicicletes, molinets de cafè i de pebre, etc.

Continuem fins a Strasbourg on en Xevi coneix un noi que els seus pares son d'un poble de Lleida i ens acompanyarà per la ciutat.
Comencem per visitar, ja fosc, els carrers i places de la ciutat però a aquesta hora és millor anar de visita als bars, més animats i acollidors que el carrer.
Com que la nit anterior no havíem provam la cervesa, aquest vespre hem de recuperar i ens bevem una barreja de cervesa amb carxofa i llimona anomenat «picon», boníssim. Sembla que el viatge fa agafar set i ens en fotem una altre.



















Al matí fem una mica de turisme per la ciutat per veure la catedral i alguns edificis parlamentaris.

L'endemà continuem viatge cap als Elefantentreffen.
Arribem a mitja tarda, visita al super del poblet per comprar quatre coses que necessitàvem i cap a Nürburgring.



Arribem, paguem l'entrada i busquem lloc per plantar les tendes.

Està força moll i l'herba patina, cal anar en compte :shock:










Jo estic al·lucinant amb les motos i els motoristes que hi ha.
La majoria de les motos tenen més de 40 anys i porten sidecar.
La gent és força curiosa i va molt disfressada, nosaltres ens posem la barretina.
Els companys comenten que no fa gaire fred (estem entre 2º positius i 2º negatius) i no hi ha neu i això fa que la hivernal no sigui tant autèntica però jo m'estimo més no haver de plantar la tenda al damunt de la neu (o haver de fer un forat per posar-la, o llevar-te el dia següent colgat de neu).

Un cop trobat lloc (no hi ha neu però si força fang) i muntada la tenda es tracta d'anar voltant amunt i avall, observar l'ambient, fer una cervesa, aconseguir llenya per fer el foc, fer el foc, ...
Fem la xerrada amb els veïns i ens anem a dormir.

L'endemà el dia és gris però no neva ni plou (com a la panxa del bou).
A mitja tarda del dissabte decidim de plegar la tenda i marxar per acostar-nos una mica cap a casa i estalviar-nos fer els 1.300 qms d'una tirada el diumenge. A més sembla que aquesta nit ha de ploure i a la matinada glaçarà i haver de desmuntar el campament amb mal temps ens farà molta mandra.

Pel camí s'ens posa a ploure i arribem a Metz, busquem un hotel i fem el sopar a l'habitació coent la carn que ens havia sobrat i fem un bon tiberi, jeje.


Diumenge tirem avall sense entretenir-nos gaire i fent les parades justes per les necessitats bàsiques.
Arribem sense cap contratemps.

Osti Ramon, totes aquestes fotos son teves? deu ni do, aquesta crònica no te la tenia controlada.

I despres dius que no tens fotos per posar la portal...gràcies per compartir-ho!

No, no, n'hi moltes d'en Pasqual