Al final m'ho creuré que us agraden aquestes cutre-cròniques....
Amazona, jo deia que al Google Map semblava que hi havien uns 200 metres sense asfaltar. Era la primera vegada que feia aquest tall de la ruta. Si us haguessis dit, li hauries estalviat una mica de patiment a la Cristina.
Jesús, vaig dur la colla fins al café d'Ainsa, però pràcticament no van ni voler baixar de la moto. estaven obsesionats amb arribar de clar. Només en va entretindre un avi de 81 anys que en va donar conversa sobre les seves motos (va conduir fins els 70). Ens va deixar impressionats. a uns pel fet, a d'altres pel mega-cotxe que duia i a gairebé tots per l'acompanyanta (un decenes d'anys més jove). Vam deduir que havia canviat moto per viagra (je, je)
Joavel, fa anys que vaig deixar d'anar als Elefants (els de Solla). Les darreres vegades estaba infectat d'italians i paios disfressats de durs que arribaven amb Mercedes i remolc. Tot i així en Xavier m'intenta fa diez vendre'm la moto per tornar-hi (de fet ens vam coneixer allà. Era segle XX). Només em va faltar parlar amb en Toha per anar-me escalfant.
Com que no he pogut anar al Marroc per Cap d'any com tenia planejat, potser faré un cop de cap. Vindrieu?
Sergi, en Soriano també és un personatge entrañable. imagino que el trobarem a Javalambre. Per cert, aquest any ja tinc llit reservat :
Ricard, efectivament és la moto de la Cris.
Panotxa i compañía, si us ha agradat espereu a conèixer el "cul de glaç".... ( "y hasta aquí puedo decir...")