Tema: Arguis 2013

Una any més (i ja comença a ser preocupant) l’hivernal més antiga en territori espanyol, s’ha convertit en una “primaveral”, així que poca cosa a explicar. Seguint el fil de l’Amazona (gràcies per les fotos) faig les 4 ratlles promeses.

Sortida a 2/4 de 8 al cafè d’Argelaguer: Carles, Julià i jo
Trobada a Burg, s’hi afegeixen: Ramon, Amazona i cia, Joan i Elena (molta BMW i en Ramon donant la nota amb un pà negre)
Esmorzar als Alamús, la resta: Xavi, Cristina i Victor (aquest amb sidecar, aniria per el seu compte)

Foto d'equip, by Amazona ( per variar, sembla que en fugi) ella no hi surt


Amb l’estomac i els dipòsits plens sortim darrera en Xavi cap a Balaguer on desprès d’intentar, sense èxit, perdre alguns membres de l’equip, enfilem la carretera d’Àger. Moment de dubte al arribar-hi, perquè en Xavi té pressa per arribar a Arguis i vol anar directe cap a Tremp. Finalment, l’edat s’imposa i pugem cap al mirador del coll d’Ares. Alguns forats a la carretera, però les vistes compensen amb escreix. El dia fantàstic. Poc vent, solet, escalforeta.... tot el que li feia por a l’Amazona 


Quin és l'Aneto?

Aquell, no? (Foto de la Cristina)

Desprès d’intentar aclarir quin és l’Aneto, iniciem la baixada de la part nord del Montsec seguint la tònica de la carretera, forats i “gravillons”. Al arribar a la vall, just un comença la serra d’Alsamora, el grup es separa. Els “matinals” giren cap a Tremp i la resta anem a buscar l’inici del congost de Mont-Revei amb el dubte de si l’altre cigró negre del grup podrà amb un 200 metres que el google earth diu que estan sense asfaltar. No et pots fiar dels americans. 100% asfalt. Asfalt del tercer món, però asfalt.

Un cop a Pont de Muntanyana, en Carles diu que té el dipòsit buit (no s’havia d’haver omplert a l’esmorzar?). apretem una mica el ritme per arribar a Benabarre, deixant endarrere el trencant previst de Tolva. Tornem un parell de quilòmetres i vull escurçar per un trencant que teòricament ens estalviava uns 5 quilòmetres (en vermell al mapa).
A la primera “pedreta”, la primera baixa. La Cris es nega (amb sentit comú) a posar la seva VFR al que semblava un camí romà. Ella i jo tornem per asfalt fins a Graus, mentre la resta intenten continuar. Es perden i finalment tornen a la carretera (!).


En vermell la marrada dels "experts" : Els inexperts esperàvem a Graus

La continuació, sense incidents fins a Arguis on trobem la resta de la colla de Lleida que amablement ens conviden a dormir al seu tipi. Molt bé, però sort que no feia ni vent ni pluja. El terra està separat de la tenda i no sembla gaire estanc. De totes maneres, la calor humana ho va compensar.



Agafant mides del tipi

A l'interior no va sobrar gaire espai, però així estàvem més calentonets...

Aquest any semblava que hi havia més gent que anys anteriors i com sempre el fixes de cada any. Les mateixes cares i les mateixes anècdotes.


L'hora de fitxar:"Hem arribat bé, no, no no fa fred, tot bé, no hi ha gaire cobertura....."


Aquest és de Sòria, fixe a totes les hivernals des de Liguerre 2010 on ens vam conèixer


L'inevitable foguera


Esperant el sopar...


... i desprès de sopar.



Molt interessant trobar-nos amb en Fernando Toha que em va estar explicant les peripècies del seu viatge al Cap Nord amb en Raúl (Lone Wolf) el darrer mes de febrer i els projectes immediats. Potser ens tornarem a trobar al Elephanttreffen.


Amb la Cristina i en Toha (quin element!)

Com que no hi ha fotos de neu, encara que no sigui el tema, n'afegeixo 2 0 3 del viatge al NordKapp. Val la pena mirar la seva web: nord kapp en moto en invierno.

Sense comentaris












Bon “rotllo”, moltes birres i hores de converses al foc i al bar. Al mati, mirar el termòmetre (uns graus sota zero (no gaires)), treure la mica de gel de les motos i arrancar cap a Osca on fem un esmorzar de forquilla que ens refà. La Cris ens acompanya fins a Lleida i en Julià i en Carles s’acomiaden a Vic.


De bon matí, aire pur


Una mica de fresqueta....


"Algunes" no van dur funda


Primer intent d'engegar la moto al matí. Un èxit


Recollir al matí, sempre fa mandra

Un any més. La propera, Javalambre ( a veure si ja farà fred)

Gràcies per la crònica, les fotos del Nord Kapp a l'hivern...brutals...quin repte anar amb tot nevat.

Salut!!!

Pasqual, molt bona la crònica ... i ràpida, jeje, com encara la devies tenir fresca ...

Iniciat per Ramon

Pasqual, molt bona la crònica ... i ràpida, jeje, com encara la devies tenir fresca ...

Fresca? si no va fer gens de fred....

Iniciat per Pasqual

Fresca? si no va fer gens de fred....

... fresca en el temps (no pas el meteorològic)

Molt bona la crònica, Pasqual.
I les fotos...
Brrrrrrrrr....
Quin fred devia cardar de matinada al costat del llac!!
Sí, sí, ja pots dir el que vulguis, que no em crec res...

Hahaha... encara ric amb els cigronets... hahaha

I l'enllaç de la pista del Congost amb el Pont de Montanyana, em va estranyar molt quan vas dir que hi havia un trosset de terra. Em sonava que no, però com que feia uns quants anys que hi havíem passat i ja sabeu que em falla la memòria, no vaig voler insistir.


Ah! No sé per què no ho fas més sovint això d'escriure cròniques!!
Et queden genials!!!
Gràcies, gràcies, gràcies!
Per deixar-nos participar en un trosset de la ruta, i per compartir l'experiència, els somriures i el fred amb els que no hi vam anar.

Has dit alguna cosa dels Elefants?

Noooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo....he llegit ELEFANTENTREFFEN ??? o potser no ho he llegit bé ??? Bandido, això no es fa. Desprès de dos anys de no anar-hi, ja torno a tenir "mono"... Molt maques aquestes fotos i la crònica, en el seu moment vaig seguir la "aventura" d'en Toha i en Lone, uns craks.

Varem passar, un día collonut de moto, amb la excusa de acompanyar-te en la teva ruta cap a Argüis. Sou uns valents !!!

Ep Pasqual!

No paris de viatjar, si ens les has d'explicar, si us plau no paris.

Els que no hi vàrem podem anar, un servidor entre ells, t'agraïm molt que ens ho expliquis, m´ho he passat de conya davant de la pantalla llegint la crònica i veient les cares de fred que feu (i això que no en feia).

Salut!

Molt bona crònica!!!

Un any més em vaig quedar amb les ganes d'anar-hi...
Si-us -plau, explica'm com és que la Cristina i tu feu cara de fred i en Toha no...
Per cert, al Soriano també el conec jo.

Molt bona la crònica i las sortida.

Ara això que no feia fred... segur que en podia fer molta més, però veient la moto glaçada (de la Cristina?) ja es veu que no feia calor (-6!!!!!).