Tema: March Moto Madness 2019

Aquest cap de setmana anem a la March Moto Madness Spain 2019, un event que es fa cada arreu del mon des de fa més de 10 anys.
De què es tracta ?
Enganxo el text de la pàgina

March moto madness empezó en 2006 en Tellico Plains, Tennessee (USA) cuando cuatro amigos se juntaron el último fin de semana de marzo para pasar un fin de semana de moto aventura y acampada. Desde entonces no ha parado de crecer hasta que en 2014 se convirtió en un evento internacional incluyendo España. La primera edición Española tuvo lugar en el desierto de Monegros, donde más de treinta locos de las motos trail nos juntamos para pasarlo bien en esas frías fechas.En 2015 nos desplazamos a Sopelana, Euskadi. Pudimos probar el mítico barro vasco durante un buen fin de semana de compañerismo, risas y muy buena comida.

En 2016 visitamos las tierras Gallegas gracias a nuestros amigos de Gañanes Trail, en los espectaculares montes de los Ancares. Las nieves de días anteriores complicaron un poco las rutas pero eso no evitó que disfrutáramos como nunca de nuestras motos y de la compañía de gente con una misma pasión.

En 2017 conquistamos las tierras de Teruel desde el Camping Casa Fausto, en Teruel. Los espectaculares montes de Teruel nos esperaban a todos y no dejaron a nadie insatisfecho. Hasta la fecha es la edición con más participantes (más de 120 inscritos!) y una serie de competiciones amistosas le añadieron algo de salsa…

En 2018, volvimos a Teruel donde tan bien nos trataron, y fue un auténtico éxito de participación (más de 150 inscritos!)

En 2019, cambiamos de escenario: Nos veremos en el corazón del prepirineo catalán, en la zona de Bassella Experiences, famosa por ser una de las pruebas de enduro popular más famosas del panorama nacional: La Bassella Race 1. Vamos a disfrutar de los espectaculares pirineos catalanes con vistas espectaculares y cientos de kms de rutas al más puro estilo Madness. ¿Nos veremos allí?

¿Qué hacemos?

Lo principal es reencontrarse con viejos amigos o conocer a otros locos por el trail. Pasar unos días alrededor de una barbacoa, y hacer rutas trail por los alrededores. Pero como las rutas son libres, puedes hacer lo que quieras, cuanto quieras y con quien quieras. Como si prefieres quedarte de charla todo el día en el campamento base. No hay dorsales ni equipos ni orden de salida. Coge el track que más te guste, júntate con otros moteros y disfruta a tu aire.

En algún momento también hacemos algunos juegos competitivos de manera amistosa para echarnos unas risas. Todo por hacer del fin de semana un rato único y recordad durante mucho tiempo.


Aquest any es fa a Bassella del dijous al diumenge.

Aquí podeu veure els tracks de divendres i dissabte que segur que seran espectaculars !




El video de l'any passat.
Aquest any sembla que no hi haurà neu però vaig parlar amb l'Isaac Feliu fa quatre dies i em va dir que hi ha almenys un tram de 2 o 3 kms de fang.
Ja patirem

Després de les sortides que va preparar en Ricard (vegeu Entre vinyes i Trail fins els monegros) volia passar al següent nivell i a l'últim moment en vaig apuntar a la March Moto Madness i si, realment és una bojeria.

Vaig anar-hi amb tres companys, dos igualadins i un barceloní, i pel camí es van apuntar al nostre grup un parell mes que anaven sol i més o menys al nostre ritme.

Vam patir moltíssim, els tracks eren infernals ... tot i haver agafat els fàcils.

Tampoc vam fer gaire fotos, a veure si en pesco alguna més i tinc una estona per preparar una mica d'explicació.

Salut i gas !

Un muntatge genial, es nota que l'organitzador és Twin Trail Experience amb l'Isaac Feliu al capdavant de tot.

Arribo a mitja tarda del dijous i em trobo en Roger i en Xavi muntant la Comanche que els han portat fins allà, carai quin monstre.
Jo munto la meva petita tenda al costat i més tard arriba en Marcos i munta també la seva tenda.



Preparem les motos per l'endemà: treure les maletes, posar benzina, abaixar la pressió dels pneumàtics, greixar la cadena.
Voltem per l'esplanada de les tendes on de mica en mica va arribant gent, hi ha gent de tot arreu, catalans, bascos, gallecs, francesos, anglesos, suïssos, ...
Anem a Oliana a comprar quatre coses i fer alguna cervesa i al tornar ja tenim preparat el sopar, amb el preu de la inscripció hi entre els sopars i esmorzars dels 3 dies, els dinars els farem fora ja que estarem de ruta.

La nit ha estat fresca, ratllant els 0º.
Ens llevem d'hora, tenim ganes de que comenci la festa i ja fa estona que algun escapament comença a petardejar.
Esmorzem i anem a la pista on l'Isaac ens explica els "jocs" que ha preparat.
Fem una volta de reconeixement per la pista de motocross i després els que volen participen en una crono de una volta al circuit, hi ha premi pel guanyador.















La meitat dels que han fet millor temps participen en la volta a la pista d'habilitat, deunidó



Cap a quarts de dotze sortim a fer la ruta del divendres, 150 kms per pistes amb alguns petits trams d'enllaç per asfalt.
Encara no portem ni 3 kms que hem de travessar la Ribera Salada, un flux ràpid d'un parell de pams però a la llera tot son pedres grosses que traven la roda i rellisquen moltíssim, tenim feina a passar.



La ruta continua entre camps i boscos, pistes i corriols.







Per les pistes més amples hi ha una polseguera impressionant.
Estem seguint a un grup d'endureros que aixequen una polseguera que no deixa veure per on passes i vas seguint el llum vermell de la moto del davant. De cop perdo el llum d'en Xavi, afluixo, surto del núvol, miro enrere i els veig ell i moto a baix del marge.
Ell no s'ha fet res, la moto (una GS1200) força aixafada (llum, cúpula, plàstics, ..) i no s'engega: el comptaquilòmetres s'havia trencat, aconseguim endollar-lo de nou i la moto engega i pot continuar xino-xano fins a casa seva.

En Marcos ja havia marxat, el nostre ritme tranquil l'entretenia massa , en Xavi se'n torna a casa i només quedem en Roger i jo.
Prop de Solsona parem a dinar i fer benzina (la Super Teneré d'en Roger mama grans quantitats de benzina i oli) i continuem la ruta fàcil cap a Olius, Cambrils i fins trobar el pantà Oliana i d'aquí cap a Bassella.











Arribem a Bassella, anem a la benzinera per posar benzina per demà i treure la pols de la moto i greixar la cadena ... i ens quedem una bona estona a la terrassa fent una cervesa i comentant les avanteres del dia.
Arribem a la zona d'acampada on al cap de poca estona sopem, i després i tot prenen una copes fem la xerrada amb els altres participants.
Anem a dormir d'hora ... estem rebentats !

Deu ni do quin humor que tens Ramon per seguir aquesta tropa!!

La sensacio de força i empenta que tenen aquestes motos de gran cilindrada es fantastica, i de vegades sembla impossible que ho pugis fer amb aquesta facilitat...fins que toca aixecar-la.

Pero un recorregut, per senzill que sigui, de l'Isaac dificilment ha de ser un cami de rosses, al final has de quedar reventar per un lloc o altre.

Llastima de la caiguda d'en Xavi, amb visibilitat es poden fer moltes coses, pero dins un nubol de pols el final es incert...

Cuida be la maquinaria, que no arribis a l'estiu i la moto o tu peteu per algun lloc!!!
Tan de bo que no.

Ricard, en Roger havia fet trial de jove, en Marcos motocross i en Xavi porta la GS1200 com una fera, seguir-los era la garantia d'aprendre molt, i això em convé, m'he aficionat al trail ja de gran i amb aquests companys l'èxit i la diversió estan assegurats.

No havia fet mai camins d'aquesta mena, al principi anava acollonit però de mica en mica hi vas agafant el truqillo.
He aprés algunes coses importants (a part de que davant de qualsevol problema GAS ! que això ja ho sabia i experimentava des de fa temps) i és que no coneixia prou bé la meva moto:
* He descobert que la 1ª és massa llarga i has de jugar massa amb l'embragatge i els frens quan les pujades i baixades son compromeses.
* La part electrònica de la meva moto en quant a controls de frens i tracció porta tres "dibuixets", ON ROAD, OFF ROAD i RIDER. Sempre havia fet servir només ON i OFF, queda clara la seva funcionalitat però avui m'he assabentat que amb el mode OFF no es desconnecta completament l'ABS ni el TTC i, p.ex. quan la pujada és xunga amb pedres o sorra i la roda comença a patinar l'electrònica talla la potencia i quedes cardat. Amb el mode RIDER pots desconectar TOTA l'ajuda electrònica i això va mooooolt millor quan el terreny es posa complicat.

Salut i gas a fons !

Segon dia de madness.

Aquesta nit ha glaçat, al matí tot estava gebrat, gran mal de la fresca que feia a la matinada !

Ahir al arribar de la ruta no em vaig poder dutxar degut a la falta d'aigua calenta ja que els escalfadors son termos i quan s'acaba l'aigua, s'acaba. O sigui que a les 6 del matí quan ja clarejava he anat a prendre una dutxa amb aigua calenta que m'ha fet passar la fredorada de la matinada, després i amb el cos ben calent m'he tornar a posar dins del sac un parell d'hores fins a l'hora d'esmorzar

Esmorzar amb pa amb tomàquet, embotits i formatges, sucs, cafès, molt bé.
Avui no hi havia jocs de carreres i d'habilitats i hem marxat d'horeta, som em Marcos, en Roger, jo i l'Òscar que va amb una GS 800.

La Super Teneré del Roger fa el burro per negegar, potser és un avís del que vindrà més endavant ?




Sortim resseguint al pantà de Rialb, molt bé, caminets més o menys fàcils perooooo a uns 5 kms cal pujar a la Collada de la Cosconera, un desnivell important amb pedres i terra molt suelta. A mig camí l'Òscar s'atura i cau en parat i jo que anava masssa enganxat no el puc passar i també haig de parar i caiguda segura. Aquí hem hagut d'ajudar a pujar les motos, falta tracció i esgarrapen molt però no pugen. Totom ja amb rodes de tacs i jo vaig amb unes mixtes 50/50.
Un cop al coll ens estem una estona per reprendre l'alè i veiem com els endurerus amb les seves 400cc pugen sense cap esforç, com si anessin amb bicicletes.

A partir d'aquí la pista pràcticament desapareix i es converteix en un camí oblidat amb grans pujades i baixades de pedres, costa pujar però a base de gas i deixant que la roda del davant vagi on vulgui (acompanyant-la una mica, es clar) es pot superar però a les baixades pedregoses de pedres grosses la cosa es encara més xunga: primera, fre de peu i petits tocs amb el fre de mà, a poc a poc però evitant l'encallada (sort que la roda de 21" s'ho menja tot).
No tenim fotos, massa feina a portar la moto.

Les vistes de la muntanya de Sant Honorat son magnífiques, tampoc tinc cap foto
Una mica més endavant ens trobem la "baixada de roca", al estar completament eixut no presenta dificultat però jo al veure com acaba l'Òscar m'acolloneixo i li demano al Roger que em baixi la meva moto, gràcies company !


l'Òscar se la fot




En Roger em baixa la moto




Pel camí anem trobant endurerus que ens passen ... i alguns GS 1200 també demana pas ... on van tant de pressa ?

Arribem a Lo Coscollet, un espectacular mirador a 1.600 metres on disfrutem d'unes magnífiques vistes dels pantans que hi ha 1.100 metres més avall.
A partir d'aquí i la baixada fins Coll de Nargó es un passeig triomfant.
Un cop al poble fem benzina i dinem.
L'Òscar es queixa del mal de la cama degut a una caiguda en parat (gairebé totes les caigudes han estat en parat degut a quedar la moto bloquejada per alguna grossa pedra) i decideix continuar per carretera fins a l'Hospital de la Seu a que hi donin una ullada, al final l'hi han diagnosticat un trencament de lligaments i haurà de deixar la moto per uns dies, ànims company !



Amb en Roger i en Josep continuem seguint el track, ara uns 10 kms per carretera cap a Coll de Bóixols i Coll de Faidella on deixem l'asfalt per continuar per pista, pista ? però si això és un altre pedregar !

Mica en mica i després d'algunes ensopegades arribem a baix, a la piscifactoria de Sant Vicenç de Rialb on en Roger troba que la moto li perd potència, a la bicilíndrica només li funciona un cilindre.
Hem fet 140 kms i encara ens en queden 45 per arribar, allà surt una altra pista que ens portarà a una carretera asfaltada que duu a Ponts, l'agafem, ja en tenim prou per avui.

Com a foto final, aquesta, la de les rodes que portava l'Isaac Feliu a la seva GS 1200

Iniciat per Ramon

Ricard, en Roger havia fet trial de jove, en Marcos motocross i en Xavi porta la GS1200 com una fera, seguir-los era la garantia d'aprendre molt, i això em convé, m'he aficionat al trail ja de gran i amb aquests companys l'èxit i la diversió estan assegurats.

No havia fet mai camins d'aquesta mena, al principi anava acollonit però de mica en mica hi vas agafant el truqillo.
He aprés algunes coses importants (a part de que davant de qualsevol problema GAS ! que això ja ho sabia i experimentava des de fa temps) i és que no coneixia prou bé la meva moto:
* He descobert que la 1ª és massa llarga i has de jugar massa amb l'embragatge i els frens quan les pujades i baixades son compromeses.
* La part electrònica de la meva moto en quant a controls de frens i tracció porta tres "dibuixets", ON ROAD, OFF ROAD i RIDER. Sempre havia fet servir només ON i OFF, queda clara la seva funcionalitat però avui m'he assabentat que amb el mode OFF no es desconnecta completament l'ABS ni el TTC i, p.ex. quan la pujada és xunga amb pedres o sorra i la roda comença a patinar l'electrònica talla la potencia i quedes cardat. Amb el mode RIDER pots desconectar TOTA l'ajuda electrònica i això va mooooolt millor quan el terreny es posa complicat.

Salut i gas a fons !

Convençut que em quedava la Tiger per viatjar amb la parella, i tenia clar que aquestes motos pequen d'un excés de publicitat massa optimista vers el "trail dur".

Evidentment que tot és possible, fins hi tot es fa ciclo-cross amb unes bicicletes que estan molt lluny de les BTT actuals, també es poden fer barbaritats amb aquests monstres si tens habilitat per fer-ho, i butxaca per preparar, i mantenir-les.

Cada vegada hi ha més electrònica en les motos, quelcom que sembla inevitable, que les fa mes fàcils de dur, i febles a la vegada.

Personalment prefereixo que hi hagi la mínima intromissió entre el que faig i la resposta de la moto. La meva ni te abs, ni controls de tracció ni frens...res d'això, així doncs els encerts i errades són gairebé mèrits meus, i de la sort!!!

Cert que té una primera molt llarga, pensava que en els models més nous ho havien resolt.
Fa temps que vaig canviar el pinyó per un de 2 dents menys, i la resposta és més directa, notant-la "més plena", no hi ha tan "d'espai" entre una marxa i l'altre que tampoc aprofitava.

Però això té un cost de benzina un xic més elevat, al rodar el motor més alt de voltes.

Depenent del tipus d'ús que facis de la moto, aquest canvi no és necessari, ja que amb la relació que surt de fàbrica és molt viatgera... bàsicament és pel que estan pensades, més enllà d'un ús per muntanya esporàdic o suau, perquè si entres a mirar el tema suspensions veus que les d'origen són massa toves, tot i poder-les ajustar en segons quins models.

Tot un món això de les motos, el camp, i les seves possibilitats!!

Apa a seguir gaudint!!!

Iniciat per Ramon

Segon dia de madness.

Com a foto final, aquesta, la de les rodes que portava l'Isaac Feliu a la seva GS 1200

Amb aquests mateixos neumàtics va anar a fer el reconeixement de la ruta que té previst al Marroc el mes que ve...aleshores estaven nous, per això no els canvià.

Com pots imaginar no es va privar de pujar i baixar per la sorra...

Ja ho ven diuen que "no és la fletxa sinó l'indi"

Vaig seguir una estona a l'Isaac i vaig comprovar des de primera línia la manera com porta la moto ... sembla que vagi en bicicleta