Tema: Nordkapp 2012

20/07/2012

Sitges - Berga

129 Km.

Punt de reunió: Berga

La il·lusió per anar a Nordkapp la teníem de feia bastant temps, però entre unes coses i altres havíem anat posposant el viatge fins que la celebració a Noruega de l'European Vulcan Rally 2012 ens va posar en safata l'excusa perfecta. En principi, havíem de ser uns quants i fins i tot vam pensar en llogar una mobil-home (els meus sogres es van oferir a portar la mobil-home, que finalment es va transformar en el seu cotxe), però poc a poc va anar caient gent de la llista per diferents motius, quedant al final els meus sogres, la Txaro, el Pedro, la Núria i jo. Vam acordar Berga com a lloc de reunió i el vint de juliol al vespre el moment, així que a primera hora de la tarda, la Txaro i el Pedro van sortir de La Txantrea amb la furgoneta, el remolc (vam pensar que en un viatge tan llarg i amb vehicle d'assistència era convenient portar-ne un per tal de ser un xic més independents, a més així el Pedro li perdonava al seu genoll les primeres quilometrades) i la moto (van portar la VN 800 perquè era més senzill pujar-la i baixar-la del remolc).

La Núria i jo vam pujar a Berga des de Sitges després d'haver treballat tot el dia, de fet jo engegava la moto a tres quarts de nou del vespre tocats, moment que vaig aprofitar per fer una foto dels quilòmetres que tenia en aquell moment la VN 2000.

El cas és que en arribar a casa del Jordi i la Rosa, el cotxe ja estava pràcticament carregat, la matrícula posada al remolc i fins i tot hi havia temps per anar fent una cerveseta mentre s'acabava la feina.

Per finalitzar la vetllada, vam acabar anant a sopar fora i ho vam acabar fent a la fresca en una terrassa al Passeig de la Indústria.

Viatge a Nordkapp 2012 - sergibuda.cat

21/07/2012

Berga - Mâcon

714 Km.

No comencem massa bé

Ens vam llevar sense matinar excessivament (el Jordi i el Pedro ja ho havien fet per la resta) i vam començar a enllestir els últims detalls.

Abans de sortir de la capital del Berguedà, vam aturar-nos per posar gasolina a les motos i així sortir amb els dipòsits plens.

Al cap de pocs quilòmetres, vam haver d'aturar-nos i obrir l'equipatge per tal que la Núria, que havia sortit molt valenta de casa dels seus pares, es posés la jaqueta d'anar en moto.

Vam travessar el Túnel del Cadí i vam entrar a la Catalunya Nord per Bourg-Madame per creuar els Pirineus i continuar en direcció nord.

En una de les àrees de servei, coincidint amb un dels repostatges i a una hora impròpia a territori francès, vam fer el nostre primer àpat de pícnic.

La resta de la tarda, tot igual, més i més autopista, amb algunes cues força llargues als peatges i molta gent a les estacions de servei.

Als afores de Lió, vam decidir que ja era hora d'aturar-se i descansar, així que vam posar-nos a buscar hotel amb l'ajuda del GPS del cotxe, però els hotels que anàvem trobant estaven tots plens, així que vam anar tirant endavant fins que vam decidir entrar a Mâcon i sopar alguna cosa, doncs eren les onze de la nit (a França!) i a dotze hotels en prop de cinquanta quilòmetres ens havien dit que estaven plens, és a dir que ja donàvem per fet que hauríem de muntar les tendes en alguna banda. Com que el poble estava de festes, el centre estava tallat per un concert i vam haver d'anar fins l'estació de tren per aparcar. Al cap de no res, estàvem asseguts esperant un entrepà, moment que vaig aprofitar per escapar-me i trobar un hotel amb dues habitacions lliures: una doble i una triple per 169 €. Ens les vam quedar tot i que algú hauria de dormir a terra...

En acabar de sopar (37 € els entrepans i les begudes), vam tornar cap a l'estació de tren i ens vam trobar que ens havien robat. El cotxe no l'havien tocat, però una de les bosses que portàvem lligades al remolc (la que no duia xarxa de Pacsafe) se l'havien endut tallant les cintes que la subjectaven. També havien tallat les cintes de la bossa que jo duia a la parrilla, però l'havien deixat penjant perquè no havien aconseguit tallar la xarxa de Pacsafe (ho havien intentat). L'alforja també l'havien obert, tallant les cintes de cuiro (les tenia assegurades amb un candau cadascuna) i s'havien emportat una de les dues bosses estanques de dins. A la moto de la Núria també van tallar les cintes de cuiro d'una de les alforges rígides, però no havien pogut obrir-la per la tanca amb clau que tenen. En definitiva, va desaparèixer la bossa de càmping (tenda, matalàs i sacs) del Pedro i la Txaro i una peça per recolzar la pota de cabra que jo duia. La resta de coses que duia a la bossa i la pròpia bossa estanca que van treure de l'alforja van aparèixer desparramades pels voltants, igual que una peça de roba de la Núria que van extreure de la seva alforja ficant-hi una mica la mà. Sent positius, a l'altra bossa estanca hi duia una càmara de fotos, carregadors i bateries i tot i tallar-nos cintes de subjectar l'equipatge, jo ja havia previst pèrdua o rotura i per tant en duia de més. Això sí, vam anar a dormir una mica desanimats pel cansament acumulat, els nervis de no trobar lloc per dormir i l'incident delictiu.

Viatge a Nordkapp 2012 - sergibuda.cat

22/07/2012Mâcon - Koblenz681 Km.

Dos països més: Luxemburg i Alemanya

La ciutat de Mâcon s'aixeca a la riba esquerra del riu Saône i aprofita aquesta circumstància amb un passeig ample que permet gaudir del curs fluvial.

En un dels bars del quai de Saône vam esmorzar per 20,60 € i de pas vam aprofitar per planificar la ruta, que havia d'acabar als voltants de Colònia, després de passar per Luxemburg.

Va arribar, doncs, l'hora de tornar a lligar l'equipatge a les motos, emprant les cintes de recanvi que dúiem per previsió, i sortir d'aquesta ciutat que tan mal record ens va deixar.

A partir d'aquí, com el dia anterior, autopistes, peatges, algunes cues i àrees de servei on repostar i si de cas mirar de descansar una miqueta per poder continuar el viatge.

Poc abans de la frontera luxemburguesa, vam aturar-nos a dinar en una àrea de servei molt concorreguda, però potser la més bruta que hagi vist mai a França. A més, les taules estaven ocupades i vam haver de "parar taula" al terra, tot i que finalment vam dinar en una taula que es va buidar.

A Luxemburg vam aturar-nos per repostar i va ser un encert perquè la gasolina estava millor de preu que no pas a Barcelona, però vam haver de fer molta cua. Poc després, en una de les aturades, decidíem que no ens acostàvem a Colònia, sinó que ens quedàvem a Koblenz, doncs encara ens faltaven bastants quilòmetres, estàvem cansats i havíem de buscar on dormir i l'experiència del dia anterior ens feia ser prudents.

Entrant a Koblenz, enlloc de dirigir-nos al centre, vam anar cap a l'extraradi i vam aturar-nos a tocar d'una casa victoriana (suposo que no ho era i que l'estil era molt diferent, però per mi tenia un aire a l'hotel en el que havíem estat a Chester tres anys abans) amb el cartell d'hotel, però estava tancada i al telèfon al que vam trucar ens van dir que no hi havia habitacions lliures. Llavors, un senyor que passava per allà ens va dir que a un parell de carrers hi havia un altre hotel i ens hi vam acostar. Era una mica estrany, amb una decoració plena de colors i amb molts detalls, però tenia habitacions i tot i que no eren barates, tampoc no eren excessivament cares.

La veritat és que era una barreja força interessant entre hippy i hortera, amb un munt de figures i figuretes (fins i tot n'hi havia que es venien) i ens va sorprendre molt quan vam entrar a les habitacions, que eren amplíssimes i rotllo suite.

A la saleta que hi havia al hall, davant mateix del mostrador, hi destacava un sofà que simulava la part del darrera d'un Wolksvagen escarabat i que ens va fer molta gràcia.

El jardí també era espectacular, estava molt ben cuidat i també tenia un munt de detalls. En una de les terrasses vam prendre'ns una cervesa tranquilament mentre ens agrupàvem per sortir cap al centre de la ciutat.

Finalment, vam sortir tot passejant cap al centre no sense deixar abans el vehicles aparcats de forma que no ens podessin robar el remolc.

A tocar de l'hotel, començava un passeig que vorejava el riu camí del centre de la ciutat i que passava per davant d'una central elèctrica que el Pedro i jo vam intentar que no veiés el Jordi.

Res més arribar al centre, vam veure un parell de bars força animats i ens va semblar que era una ciutat amb molta vida, però poc a poc ens vam anar trobant més sols pel carrer. Sigui com sigui, la ciutat és prou maca i el passeig va merèixer molt la pena.

No sé com s'ho va fer el Pedro, però es va entendre amb algú de l'hotel que li va recomanar un restaurant per anar a sopar carn de bona qualitat i va ser allà, al Restaurant Buffalo, que vam sopar la mar de bé per 100,40 €.

En acabar el sopar, jo m'hauria quedat a fer una copa en algun dels bars que estaven a tocar del riu (en un d'ells hi havia un concert i tot), però estava força cansat i l'endemà tornava a ser dur, així que vaig decidir anar-me'n a dormir, igual que la Rosa, el Jordi i la Núria. La Txaro i el Pedro, incansables com sempre, van fer una copeta i en arribar a l'hotel encara van tenir forces per fer les últimes cerveses del dia.

Viatge a Nordkapp 2012 - sergibuda.cat

23/07/2012

Koblenz - Travemünde

631 Km.

El primer ferri

Pel matí, encara vam descobrir més detalls de l'hotel, com els sostres amb vegetació al damunt o el jardí del darrera, encara més gran que el davanter.

Havíem matinat (l'hora de llevar-se la vam fixar a les set del matí), havíem pres alguna cosa i havíem carregat, però per sobre de tot, havíem descansat, així que estàvem en disposició de fer els quilòmetres que teníem per endavant.

Com que els costums de cadascú són diferents, vam haver d'adaptar-nos els uns als altres i una de les coses que vam decidir aquell dia va ser fer desdejuni i esmorzar, de tal forma que qui necessités sortir amb alguna cosa a l'estòmac no tenia problema i qui no podia esmorzar tan d'hora tampoc no en tenia, així que en un dels primers repostatges vam muntar la paradeta i vam esmorzar.

La resta del matí, autopista, repostatges i quilòmetres, molts quilòmetres... La veritat és que el fet de no veure gairebé res des d'una autopista/autovia no sé si és dolent perquè et fa el viatge avorrit i no tens la sensació de ser al país on ets o si és bo perquè així no pateixes per tot allò que deixes de visitar o conèixer.

El dinar, com no, va ser un altre cop de pícnic en una àrea de servei de l'autopista, on per cert cobraven uns cèntims per utilitzar els lavabos.

El trànsit per Alemanya ja és de per sí bastant caòtic (molts vehicles i molt ràpids) i la zona de Colònia encara més, però el que és als voltants d'Hamburg ja és el no va més i a nosaltres ens va enganxar amb obres pel mig (a tota la xarxa viària alemanya sempre hi hem trobat un munt d'obres), amb una calor espatarrant i amb cues inacabables.

Vam anar directes cap al port, doncs no havíem reservat els passatges i no teníem clar si aquest ferri normalment s'omplia. Al taulell de reserves ens van recomenar un altre ferri més econòmic que sortia l'endemà, però nosaltres preferíem el ferri que sortia aquell vespre i que ens va costar 592 € perquè viatjava de nit (estalvi de temps) i així no havíem d'agafar hotel aquella nit (estalvi de diners). La intenció era agafar els bitllets i acostar-nos a Lübeck per visitar una botiga de la cadena Louis, a més així podríem reposar els estris de càmping que ens havien robat, però com que vam acabar arribant al port una mica més tard del que esperàvem i vam veure les cues de vehicles a les carreteres, vam preferir no moure'ns d'allà, no fos cas que acabèssim perdent el vaixell.

D'allà no només sortia el nostre ferri, sinó que n'hi havia d'altres, com el que duia a Helsinki, en el que vam veure pujar un grup de motos custom.

Durant les més de dues hores d'espera, vam aprofitar per visitar la botiga duty free del port, on els camioners s'avituallaven d'alcohol a carretons i on nosaltres també vam comprar cerveses i Bacardí. Finalment, ja passades les vuit del vespre, vam embarcar.

Un cop dins, ens vam haver de buscar la vida per lligar la moto i els que ja ho sabien van anar ràpids a buscar les millors cintes. De tota manera, crec que vam fer un bon treball i vam deixar les dues motos per superar la mala maror.

Després d'haver abordat el vaixell, vam anar als nostres camarots per deixar els trastos i posar-nos còmodes i tot seguit vam fer un reconeixement de la nau, que ens va sorprendre gratament per les comoditats i la qualitat de les instal·lacions.

Com que cap de nosaltres no estava pas avesat a la navegació marítima, flipàvem en colors amb els moviments d'altres embarcacions i amb tots el preparatius i moviments que es produien.

Vam agafar un lloc a la proa del vaixell per tal de veure perfectament com salpàvem i vam aprofitar per prendre'ns unes cerveses acompanyades de patates fregides i cacauets del duty free del vaixell.

Ens va meravellar veure com pujaven els tràilers a bord del vaixell ancorat a babord com ens va meravellar veure el port com s'allunyava de nosaltres (o érem nosaltres els que s'allunyaven del port?) o un vaixell-discoteca tot il·luminat.

El sopar el vam fer al mateix saló i un cop acabat vam començar a desfilar cap al llit, doncs el dia havia estat llarg. Això sí, com cada dia, abans d'anar a dormir descàrrega general de fotos en el netbook i en el disc dur extern per garantir que no es perdien.

Viatge a Nordkapp 2012 - sergibuda.cat

24/07/2012

Trelleborg - Uppsala

752 Km.

Escandinàvia!

L'arribada del vaixell a port estava programada per a les set del matí, així que ens vam haver de llevar abans i preparar-nos per carregar quan ens deixessin entrar a la bodega on hi havia els vehicles. A més, el Jordi va preparar el GPS per tal que sortir de Trelleborg no fos un entrebanc que ens fes perdre temps.

Res més desembarcar del Nils Holgersson, vam haver d'aturar-nos al moll per tal d'acabar de vestir-nos correctament per anar en moto i acabar de col·locar algunes coses. El temps que vam tenir a la bodega va ser del tot insuficient per fer-ho, doncs vam haver de deslligar les motos, penjar les cintes al seu lloc i lligar l'equipatge.

Hi havia menys trànsit, el paisatge era més àrid, els autobusos eren diferents, els noms als cartells sonaven estranys i l'autovia semblava més una via ràpida, però la gran diferència era el que estàvem sentint, doncs havíem fet un gran pas en el nostre viatge plantant-nos a Suècia.

Dúiem poc més d'una hora quan vam haver d'aturar-nos a repostar en el que va ser el repostatge més car de tot Suècia, però com que el dia abans no ens vam atrevir a allunyar-nos del port de Travemünde per l'intens trànsit alemany, no havíem desembarcat amb els dipòsits plens. Vam aprofitar per comprar algunes revistes de motos autòctones i menjar-nos uns croissants acabats de fer i d'oferta (oferta allà, perquè aquí els hauríem trobat un pèl cars) que tenien el mateix gust que els d'aquí.

La consigna del dia estava clara: fer quilòmetres direcció nord, com estàvem fent des del primer dia de viatge. Altres coses a destacar són la separació talla-motoristes instal·lada en les autovies d'un país tan civilitzat, avançat i progressista i els senyals que anuncien les sortides, que tenen forma de fletxa.

Les estacions de servei tenien productes totalment estranys per a nosaltres i en totes les que vam veure en aquesta zona del país hi havia un restaurant de menjar ràpid i alguna mena de supermercat. En la nostra segona parada, que va ser en una estació de servei e·on, hi havia un McDonald's que vam fotografiar com a homenatge al Jaume i un Biltema, on el Pedro i la Txaro van poder reposar els sacs i la tenda.

La resta del matí, sota un cel clar amb el sol escalfant, sobre un asfalt en perfectes condicions i a la dreta i a l'esquerra dels boscos que Ikea encara no havia convertit en mobles.

A l'hora de dinar, vam aprofitar el McDonald's d'aquella àrea de servei per tenir d'acompanyament unes patates fregides calentones i, en acabat, uns cafès.

Un cop represa la marxa, ens van sorprendre uns avions militars exposats a tocar de l'autovia, però el que a més de sorprendre'ns ens va fer il·lusió veure va ser el primer cartell de precaució per presència de certs animals.

El primer repostatge de la tarda el vam fer en una gasolinera on un gran cartell deia Järna Värdshus i tot i que es tracta del nom d'un restaurant, ens vam fer unes fotos pensant que es tractava del nom d'allà on érem mentre calculàvem la ruta i patíem per un cel que s'anava tapant per moments.

Tot i els mals presagis respecte al temps, no es van complir i vam gaudir d'un temps tapadot i més fresc que durant el matí, però a estones encara vam tornar a veure el sol. Respecte al trànsit, es va complicar bastant en arribar a Estocolm, doncs hi havia molts vehicles circulant-hi i a més la ronda estava en obres.

Malgrat que hauria estat bé visitar la capital sueca, teníem previst continuar fins Uppsala per tal de deixar enrera aquestes dues grans ciutats i així l'endemà començar a sumar quilòmetres de la forma més ràpida possible, a més que també era la manera de trobar un lloc per dormir més econòmic.

Amb l'ajuda del GPS vam anar a un càmping que feia molt de goig (amb pistes esportives de tot tipus i un munt de gent i de moviment), però estava ple, com un parell més als que vàrem trucar. Vam posar al GPS l'adreça d'un alberg que ens deia la guia, però no trobàvem el número del carrer... Finalment, el vam trobar, estava just davant d'una mesquita, i vam reservar dues habitacions dobles i dues habitacions individuals (185 €) que havien d'estar netes, però que no ho estaven. Vam sopar al menjador comunitari i vam anar a dormir.

Viatge a Nordkapp 2012 - sergibuda.cat