Tema: La Bretanya - Juliol 2019

17/07/2019

Rennes

Identitat bretona

Vam sortir a passejar per Rennes començant al mateix lloc que el dia abans i a la Place du Parlement de Bretagne vam poder admirar la façana d'arquitectura clàssica del segle XVII del Palais du Parlement de Bretagne, que va ser la seu del parlament bretó (excepte un exili de catorze anys) fins a la seva dissolució el febrer de 1790.

No es tracta d'una ciutat feta a mida del turisme, sinó que és una ciutat amb vida pròpia i això es nota, per exemple, en les edificacions, doncs n'hi de totes les èpoques sense cap ordre ni sentit.

Vam entrar a l'oficina de turisme en un antic convent de caputxins, però no ens van fer gaire cas ni ens van informar massa, així que vam decidir anar a prendre alguna cosa i mentre acabar de decidir què fer consultant el mòbil. Per tant, vam seure a la terrassa de Le Petit Bar, un local amb bona música en un edifici que semblava que estés a punt de caure.

Al cap d'una estona, vam dinar a la Pizzeria La Janata, on li van servir una curiosa pizza a la Merlès amb el seu menú infantil. Això sí, les postres d'aquest menú infantil, unes boles de gelat, se les va menjar el seu pare.

Vam tornar a passejar, ara pels carrers al voltant de la catedral, algun d'ells amb un seguit de façanes vençudes cap endavant, cap enrere, cap a un costat, cap a l'altre... representant un mar vertical en el que flotaven les finestres.

Vam entrar a la Cathédrale Saint-Pierre de Rennes, una catedral gòtica del segle XII (la façana i les torres d'estil neoclàssic són dels segles XVI i XVII, doncs el 1490 es van esfondrar), monument històric des del 1906 i seu de l'arquebisbe de Rennes, Dol i Saint-Malo, anteriorment bisbe de Rennes.

Feia molta calor i la Merlès estava cansada de voltar, així que tranquil·lament vam anar tornant cap a l'hotel, on vam gaudir d'una nova sessió d'spa.

Ja refrescats i quan la calor no era tan insuportable, ens vam acostar al Parc du Thabor, un parc públic prop del centre i del nostre hotel que combina un jardí a la francesa, un jardí a l'anglesa, una Orangerie (una espècie d'hivernacle per a cítrics), un parc botànic, un jardí de plantes comestibles i un aviari, on la Merlès va gaudir anant una mica al seu aire, mirant aus exòtiques i no tant exòtiques a l'aviari i intentant perseguir ànecs que nedaven.

Vam sentir música i xivarri i ens vam acostar a la zona propera a la porta que donava a la Rue de la Palestine i l'Avenue de Grignan, on vam veure que hi havia un festival de cultura bretona (Mercredis du Thabor, espectacles de música i dansa bretons, cercles celtes, bagadoù i descoberta d’artistes emergents de l’escena bretona de Rennes, oferts per Skeudenn Bro Roazhon). Es pagava la voluntat per entrar-hi i nosaltres no dúiem monedes, així que els vam dir que ho pagaríem consumint cerveses. Els va agradar la idea i els va agradar que fóssim catalans. Hi havia stands, música i jocs tradicionals. Vam consumir cerveses i la Merlès fins i tot va sopar. En fi, una agradable sorpresa.

Vam tornar cap a l'hotel voltant una mica, doncs el parc ja estava tancat i havíem de sortir per la porta més propera, el que ens obligava a fer una mica de volta. Vam mirar on sopar i no ens va acabar de convèncer cap restaurant, així que vam acabar comprant alguna cosa en un supermercat proper a l'hotel.

La Bretanya - sergibuda.cat

18/07/2019Rennes - Lussac-les-Châteaux

Tercera caiguda important

A Rennes ja ho teníem tot fet, vam esmorzar a l'habitació, vam recollir i vam anar a buscar el sidecar a l'aparcament, que era molt curiós perquè tant persones com vehicles hi accedien en ascensor, diferents però ascensor al cap i a la fi, i els clients només hi podíem accedir acompanyats per personal de l'hotel.

La nostra idea era fer una bona tirada de la ruta de tornada cap a casa, però sense tornar-nos bojos, gaudint del viatge i deixant temps per descansar i esbargir-nos. Quan ja dúiem més o menys la meitat del dia, vam calcular que ens podíem quedar entre Poitiers i Limoges, doncs no volíem entrar a una ciutat gran ni quedar-nos en un polígon a la seva circumval·lació. Vam buscar al mòbil possibilitats d'allotjament i vam veure dos hotels a Lussac-les-Châteaux, tots dos amb piscina (va ser una prioritat durant tot el viatge), decidint-nos per l'Hôtel Les Orangeries, on vam agafar una habitació.

No vam trigar pas gaire la Merlès i jo a baixar a la piscina, mentre que la Núria s'ho va prendre amb una mica més de filosofia. L'aigua estava fresqueta, però la piscina era espectacular i el jardí preciós.

De tornada a l'habitació, ens vam dutxar, vam posar a eixugar els banyadors, vam vestir-nos amb roba neta i vm deixar-ho tot preparat per quan tornéssim per dormir.

Mentre la Núria acabava de dutxar-se i vestir-se, la Merlès i jo vam baixar al jardí, vam estar investigant les plantes i vam trobar algunes joguines.

En sortir de l'hotel, ens vam dirigir a la Place de Saint-Sornin, que era on marcava el centre del poble i on havíem vist una mica de vida i de restauració quan voltàvem per entrar a l'aparcament pel darrera de l'hotel, però la Merlès estava més per jugar amb pedres i plantes que no pas per buscar un lloc on sopar.

Havíem descartat sopar a l'hotel perquè era top level i dels que hi havia a la plaça ens vam decidir per la Pizzeria La Braise, una pizzeria amb forn de llenya i molt d'estar per casa.

Quan sortíem del local després d'haver pagat el compte, la Merlès va posar un peu fora del graó a la petita escala de sortida i va caure, rascant-se el genoll i donant-se un cop a la cara, la seva tercera caiguda important de les vacances. Vam omplir-la de massatges, petons i carícies per guarir-la i vam jugar amb ella una estona al jardí de l'hotel mentre li posàvem gel i abans d'anar a dormir.

La Bretanya - sergibuda.cat

19/07/2019

Lussac-les-Châteaux - Montauban

Millor del que ens esperàvem

Pel matí, la Merlès tenia la cara infladeta, però no es queixava pas i tenia ganes de jugar i còrrer, així que ens va demostrar un cop més que estava feta de goma.

Va ser un dels dies que més d'hora vam estar preparats per sortir de ruta, però no ens vam acabar de col·locar correctament. Després d'uns moments de dubtes, la Merlès i la Núria van anar al side i jo a la moto.

Vam tornar a la carretera, circumval·lant Limoges i travessant el Périgord Noir, tornant a passar per llocs per on hi vam estar am el David el 2015, aturant-nos a repostar gasolina a Payrac sense que la nena es despertés.

Tot i que prefereixo deixar enrere les grans ciutats i aturar-me un cop passades per així començar ruta l'endemà sense grans entrebancs a l'inici, vam decidir que ens aturaríem a Montauban, doncs entrar a Toulouse era una bogeria i més enllà no vam veure clar on fer-ho. Mentre hi accedíem, la Núria va anar mirant on reservar per dormir i finalment ens vam decidir per l'Hôtel Abbaye des Capucins, un hotel molt pijo en el que vam gaudir força de la piscina, doncs vam passar moltíssima calor, sobretot durant el tram final de la ruta.

Passades les set de la tarda, vam sortir a passejar una mica i vam acabar a la porxada Place Nationale, el centre neuràlgic de la ciutat des de la seva fundació el 1144 i on conflueixen els carrers del nucli antic. Arruïnada per dos focs el 1614 i el 1649, va ser reconstruïda completament gràcies a la generositat reial i a la voluntat dels cònsols. Es va completar durant el segle XVIII, homogenitzant-la, i recentment es va restaurar.

Ens vam decidir per Chez Olympe, on vam sopar molt i molt bé. No puc fer altra cosa que recomanar el lloc. A més, la Merlès tenia tota la plaça per jugar, tot i que va preferir ficar-se entre les taules i anar cap a la calçada. Un cop acabat l'àpat, vam seure en un banc de la plaça davant del Restaurant L'Agora perquè acabava de començar una actuació en viu. Això sí, tan bon punt com va fer la primera pausa, vam tornar a l'hotel per posar-nos a dormir.

La Bretanya - sergibuda.cat

20/07/2019

Montauban - Ax Les Thermes - Berga

Tornada a casa

El dia abans ja em va fer una mica de cosa entrar l'equipatge, tot i que a l'hora de fer el check-in ja el vam fer amb alguns paquets a les mans i jo només pujava a l'habitació la resta, però és que a l'hora de marxar ho vam posar tot en un carretó per baixar-ho còmodament i era realment espectacular. Un 10 per la capacitat de càrrega del sidecar.

Després de carregar-ho tot i com que havia plogut, estava ennuvolat i feia una relativa fresqueta, vaig decidir posar-me la dessuadora per primer cop en tot el viatge.

Vam fer ruta cap a Toulouse, Pamiers, Foix, Tarascon-sur-Ariège i Ax-les-Thermes, on sí que vam entrar. A la Rue Cimetière, vam trobar un gran aparcament en el que vam poder deixar el sidecar a l'ombra, doncs ja feia una estona que tornava a fer un sol i una calor del mes de juliol.

No vam buscar gaire a l'hora de triar on dinar, simplement vam mirar-nos els de tocar de la carretera vora l'Église Saint-Vincent i vam valorar el menú i la possibilitat de tenir taula a l'ombra. Vam escollir el Restaurant Les Thermes, on vam dinar correctament.

Vam mirar-nos els horaris i les condicions dels banys i no acceptaven la Merlès, però li vaig oferir a la Núria la possibilitat de fer uns banys o un tractament mentre la nena i jo donàvem una volta i jugàvem una estona, però li va saber greu i ens vam conformar amb posar els peus a la petita piscina d'aigua termal sulfurosa amb alts continguts en silici, sodi i sofre que hi havia a tocar de l'aparcament.

Al final van ser prop de dues hores d'aturada tècnica a Ax-les-Thermes, suficients per enfrontar-nos a la resta de viatge fins a Berga, on vam acabar arribant a quarts de quatre de la tarda.

Podríem haver seguit fins a Sitges, però no calia forçar la màquina, com no ho havíem fet durant tot el viatge, doncs una nena d'un any i mig necessita temps per esbargir-se, còrrer, jugar i distreure's. Nosaltres vam aconseguir fer un viatge amb ella compaginant les seves necessitats amb la nostra forma de fer turisme en moto, dixant-nos a tots tres amb sed de tornar a la carretera.

La Bretanya - sergibuda.cat

El reportatge original, amb el seu índex i els links entre les diferents pàgines a:

Vacances d'estiu 2019 - La Bretanya - sergibuda.cat

Carai Sergi, hauries de fer llibres, estan més de moda que no pas les cròniques als forums