Tema: Iran 2022

28-09-2022, 416 kms, Geçityaka - Van Gölü



Quan surt el sol a 1/4 de 7 em desperta el so de les esquelles dels xais que baixen per la carretera, em vesteixo i obro la cremallera de la tenda i em trobo la cara d'un gos a dos pams de la meva cara. Surto i fuig però a 4 metres hi veig un altre gos amb aspecte de més salvatge, un d'aquells que porten el collar amb punxes de 4 dits de llarg. Uf, ahir un sustu abans d'anar a dormir i avui un al llevar-me.

Continuo el track i al cap de poc em fa anar per una pista molt poc transitada que cada vegada s'embolica més, vaig tirant endavant buscant alguna sortida més fàcil. Em trobo una pista de terra compactada i ample, l'agafo però uns centenars de metres més enllà em trobo la màquina que està aplanant i compactant la terra, em deixa passar però al seu davant hi ha el camí tot ple de grava i sorra que els camions han abocat, no paro, gas i amunt. Fa pujada i a la meitat un gat s'hem creua pero no puc parar allà ja que després no podré tornar a engegar. Sento un CLOCK com si alguna cosa dura hagi picat contra el cubre-carter però no tinc temps de girar-me a veure que ha passat amb el gat. Al final arribo a una carretera asfaltada i ves per on que poc després trobo el lloc per on ha començat tot això, o sigui que he fet una circular d'uns 20 kms per pistes dolentes-dolentes.

Continuo uns 300 kms per vies ràpides per fer via fins arribar el lloc on tenia previst dormir i que havia trobat a iOverlander.
Es un lloc fantàstic, ombrejat, a la riba del llac Van i platja per banyar-se. I tot això per 50 lires (3 €).
Es tracta d'una area de pic-nic i camping que ho porten 3 dones, la nena Armin de 9 anys que és la única que parla una mica d'anglès, la mare i la iaia. Em conviden a te i a pastetes i hem estat una bona estona fent la xerrada fins que he dit que hauria d'anar muntant la tenda abans de fer-se fosc.
L'únic problema és que hi ha 4 gatets que ja m'els he trobat 2 cops a dins la tenda

Estic a uns 300 kms de la frontera amb Iran

29-09-2022, 352 kms, Van Gölü - Chapel of Dzordzo



La carretera que voreja el llac Van per la riba nord és pràcticament tota autovia però no hi ha gaire trànsit i les vistes son força boniques.
Com que no tinc prou benzina per arribar a Iran passo a posar-ne una mica. El de la benzinera em diu si vull un te i em convida a seure allà fora mateix on hi ha 3 persones més i ens posem a xerrar, lo típic, de on ets, on vas, pero degut a la dificultat per entendre's un agafa el seu mòbil amb Google Translate i jo el meu: quants anys tens, de que treballes, per què vols anar a Iran, per què us voleu separar d'Espanya, etc. Li explico que tenim historia, cultura i llengua diferents dels espanyols, que fa 300 anys ens van invadir en una guerra, etc. Ell respon: doncs igual que nosaltres els kurds. Em conviden a més te i a menjar, accepto el te però per el menjar els dic que gràcies però haig de continuar.

Vaig ràpid i em para la poli per un radar que màxim era 99 i jo anava a 111. Em posa una multa de 427 TL que diu que hauré de pagar al sortir però que em faran descompte per "pronto pago".
Passant per Dogubayacit vaig a veure Ishak Pasha Palace i continuo per pista fins al centre de visitants de l'Arca de Noè des de on hi ha bones vistes del mont Ararat i l'Ararat Petit.

Continuo cap a la frontera on hi arribo al migdia, mala hora: cua, papers aquí i papers allà, esperar algú que m'acompanyi a X-Ray per la moto, esperar que torni de dinar el funcionari de la guixeta per pagar la multa (al final amb el descompte em surt per uns 12€), etc. Tot plegat uns 60 minuts.
Un buscavides m'ofereix canvi a 1€ = 100.000 rials iranians, segons internet al banc et donen 42.000, no regatejo i canvio només 50€ ja que no sé si el preu és bo o no, més endavant m'adonaré que el preu no era tant bo com pensava.
Un cop enllestida la paperassa turca cal esperar que els iranians obrin la porta reixada.
Un cop dins un "fixer" em proposa fer la paperassa per 40$, n'hi ofereixi 10 i al final quedem per 15. Sembla l'amo de la duana, em fa passar davant de tothom, em diu espera aqui i que em sellin el passaport mentre ell va a fer fotocòpies dels paper de la moto i del Carnet de Passage en Douane (CPD). Anem cap a una taula on hi ha un funcionari, li diu algu, el funcionari firma el CPD i ell també hi firma, agafa el tampó i posa el segell al CPD, ai ai ai.
Hem trigat uns 20 minuts, li dono els diners i ell em dona un paper i diu que el doni al policia de la porta que hi ha a 2 kms ... JA SOC DINS !!!

D'aquí poc més d'una hora és farà fosc i tenia un lloc vist per acampar a Dzordzor Chapel, una antiga capella Armènia, que està a uns 20 kms de la frontera i després uns 30 per una petita carretera i pista al final per lo que vaig directe cap allà, demà ja compraré la SIM pel telèfon a la propera ciutat. Son les 19:30 hora de Turquia i les 20.00 hores d'Iran, estic sopant quan sento uns sorolls al camí, a uns 30 metres, hi encaro el lot i veig una forma que no reconec i dos ulls iluminats, i una altra i encara una altra, son 3 burros que anaven pel camí, potser tornant a casa ? S'han espantat més ells que jo.

30-09-2022, 355 kms, Chapel of Dzordzo - Torp



Reculo fins a Maku on hi ha la carretera principal, omplo de benzina (a 30.000 rials el litre, serà el mateix preu en tot Iran), compro aigua i faig un cafè express. Demano per una botiga IranCell pero em diuen que allà que no n'hi ha cap, a mes avui és divendres i moltes botigues estan tancades. Continuo cap a Aras Dam Lake, un lloc d'esbarjo dels iranians, ara entenc el trànsit que hi ha. Segueixo el riu Aras que fa frontera amb Azerbaidjan. Una carretera revirada i molt bonica. Fa força calor, per sobre de 30.

Paro a dinar sopa, kebab de pollastre amb arròs i 2 coca-coles marca ZamZam per 1.300.000 rials.
Continuo per carreteres estretes, revirades i força malmeses amb molts cotxes parats per tot arreu on hi ha rius o arbres, és festa i fan picnic per tot arreu.

En un poblet veig un market obert i necessito comprar més aigua, aprofito per comprar galetes i veig un paquet que diu "Nescafé cafè exprés", veig que es cafè soluble i n'agafo 5 sobrets.
Al voler pagar el noi es complica molt, sembla que no hi és ben bé tot, al final m'ensenya la calculadora que posa 65.000, li dono un bitllet de 100.000 i no sé que diu i m'ensenya els bitllets que té a la caixa i no en veig cap de petit, entenc que diu que no té canvi i li dic que ja agafo més coses fins a arribar a 100.000 però no hi està d'acord i no ens aclarem.
Al cap d'una estona arriba un cotxe i un noi jove ho aclareix tot, el preu que em diu el de la botiga son Toman i jo pensava que eren Rials (1 Toman = 10 Rials), es a dir que no li tinc que donar 65.000 Rials sinó 650.000. Uff quins embolics.

El sol comença a baixar i tinc que buscar aviat un lloc per acampar però està difícil, es força muntanyós i no hi ha camins, després la carretera comença a baixar però hi ha molts poblets per lo que agafo una carretera secundària i veig un parell de llocs, giro i paro al segon dels llocs que està mig amagat de la carretera.
Planto la tenda i per la carretera passa una moto amb dos nois, criden algú i jo els saludo amb la mà i ja sento que giren cua i venen cap a on estic i com sempre ells parlen farsi i jo català.
Em regalen una bosseta de fruita que han arreplegat de l'hort i parlen de que vagi amb ells a sopar a casa seva, els dic que gràcies però ja me l'estic fent (una sopa de llenties), els dic si en volen i em diuen que gràcies i se'n van. De postre avui toca fruita: prunes i préssecs.

01-10-2022, 46 kms, Torp - Tabriz



Surto cap a Tabriz per anar a una botiga de IranCell per comprar la targeta SIM pel telèfon, em demanen el passaport per fer el registre, sembla que hi ha problemes i uns 20 minuts més tard em demanen quan fa que estic a Iran, 2 dies, i la noia em respon que fins el tercer dia no es pot fer, que hi torni demà, molt amables.

Vaig a un hotel que hi ha aprop, Amin Otel, que té parking a dins, es amb bany compartit i el preu 4$ o 1.200.000 Rial, és tot molt bàsic i aquí veig que la paritat rial/$ deu ser com a 300.000 rials per 1$.
No hi ha llençol del damunt i en general es tot força brut així que caldrà fer servir el sac-llençol.
Abans d'instal·lar-me a l'habitació he hagut d'acceptar que em convidessin a te.

M'acosto al Gran Basar i veig una oficina de informació i turisme, hi entro i en un gran despatx hi ha una parella de belgues grans i un home i una dona iranians (els informadors) fent la xerrada, em fan seure i porten més té i continuem xerrant i mirant mapes explicant-nos on es pot anar. Em recomanen anar a Kandovan, la Capadòcia iraniana, que no és gaire lluny.
El Basar està just al costat, és immens i ben organitzat per carrers temàtics, tot molt bonic i net. Hi ha un parell de llocs on també es pot menjar i he triat un plat que tenia una mena de bola de carn amb salsa i acompanyat per unes verdures i pa en comptes de coberts, molt bo, 1.000.000 rial.
Al carrer em prenc un cucurutxo de gelat per 150.000

Tot plegat caminant pel carrer em ve un home pel darrera i hem diu si em faria res d'acompanyar-lo a la seva botiga i signar el bloc de notes. No l'entenc massa però l'acompanyo a una petita botiga/taller on repara màquines de cosir, tot fent el té ve un veí que una mica de raïm i ens el mengem. M'explica que li agrada conèixer gent i quan passa algun turista pel davant el crida i el fa entrar a la botiga. Té 19 llibres de signatures de gent d'arreu del mont que ha passat per allà, un paio molt trempat. A OpenStreetMaps hi ha un waypoint amb el seu nom.
Torno a l'hotel a reposar una estona i més tard surto a donar una volta i entro en un bar a sopar, hi ha lo de sempre: kebab de pollastre amb arròs i abans porten una sopa, que es lo millor, i una ampolla d'aigua de 1.5 litres, tot per 1.000.000 rials.

Gràcies Ramon,

M'agrada la teva publicació i la sencilla forma de fer-la (que no vol dir que no en reconeix-hi la gran feinada).

El plaer de viatjar és una cosa, i la recerca de "like's" per a guanyar-se la vida, n'és una altra.

Em solidaritzo davant dels atacs "dels de sempre" (poc viatjats) d'altres pàgines.

Salut i els millors desitjos ... !

Salut!

Gràcies Siso

Si, "els de sempre" s'han queixat per veure el CAT a la meva matrícula, tinc la moto que ara farà 6 anys i des del primer dia que li porto l'enganxina i he penjat vàries cròniques "allà".
Al final he decidit de posar-hi els textos i esborrar-ne les fotos

En quant a lo que dius de "poc viatjats" m'ha estranyat un post de un paio (fennek) que sembla que ho és molt de viatjat, almenys sembla que ho sap tot i sovint fica cullerada el altres cròniques però no he vist que n'hagi escrit mai cap.

Per cert, aprofito per engrescar-vos a anar a l'Iran, paga la pena.

Salut !

02-10-2022, 213 kms, Tabriz - Tabriz



Deuen ser al voltant de 2/4 de 8 que surto al carrer per anar a la oficina de IranCell i no reconec els carrers, no hi ha gairebé ningú, només alguns cotxes però cap paradeta enlloc. Tots els locals en què ahir es podia menjar avui encara estan tancats. L'oficina de telèfon també està tancada. Camino fins que trobo una parada al carrer on prendre un chai (molt dolç amb petits fruits i flors) i menjar una mena de coca i fruits secs banyats de mel, boníssim tot per 1 $.

Arribo davant IranCell a les 8:25 i ja està obert, al taulell hi ha la mateixa noia d'ahir i al cap de poc n'arriba una altra, totes dues molt guapes però amb el cabell tapat pel hijab negre.
Vint minuts més tard em diuen que tenen problemes per fer el registre i en un tros de paper m'escriuen una adreça que hi vagi i que allà m'ho arreglaran. Agafo un taxi i després de 6.5 kms arribem a un lloc que sembla oficial i el poli m'indica on anar cap a una oficina amb diferents guixetes i gent fent cua però en veig una de lliure i els ensenyo el paper, els dono el passaport i es posen a treballar. Ve un home, demana com estic, etc. Es veu que treballa aquí, em porta un té i anem cap a un despatx on hi ha 4 taules amb ordinadors i 3 noies treballant i l'altra és la seva taula.

Fent el té, anem xerrant i arriba la noia de fora amb el contracte que signo i poso l'empremta digital. Al cap d'una estona ve una altra vegada la noia amb la SIM, la poso i l'home la registre i ja tinc Internet amb 17 GB per 30 dies i després es pot recarregar. 100.000 rials per la sim i 500.000 per les dades (tot plegat uns 2€). Hem trigat més o menys una hora. Tothom molt amable.
Sembla ser que tots els problemes son deguts al bloqueig a Internet que fa el govern, al matí funciona bé però a la tarda tallen la conexió per evitar les concentracions per la Masha Amini.

Un cop al carrer paro un taxi que ja porta 3 passatgers, entro i dono l'adreça. Pel camí va deixant els altres passatgers. Cost 400.000 rials.
He canviat dòlars per rials al carrer, em donen 325.000 rials per cada $ (200$ = 65.000.000 Rials)
Torno a l'hotel, carrego la moto i vaig cap a Kandovan.

Paro a dinar en un lloc que semble una hamburguesaria, raro, raro. No hi ha fotos per poder triar el menjar i el cambrer em diu "sandwich", ok. Hem porta un entrepa tipus hamburguesa més llarg i gran amb una mica d'amanida, patates, una hamburguesa i salsitxa tot de pollastre i una cola de llauna amb palleta. El preu es 50, que vol dir 50.000 Toman o 500.000 Rials. És una mica liat, la moneda és el "rial" però els preus sempre els diuen en "toman" (una moneda que no existeix) que és un rial dividit per 10 però a la vegada es mengen 3 zeros més, fins que no ho coneixes és un lio.

Al anar cap a Kandovan m'he liat amb el track ja que de mica en mica es va espatllant la carretera fins que al arribar a un poble només continua un petit caminet massa xungo per continuar, al final i després de moltes voltes arribo a Kandovan, un bonic i petit poble amb molt de turisme iranià amb les típiques muntanyetes com les de la seva germana turca més coneguda. Pasejo pel poble però torno aviat cap a Tabriz, l'autovia està colapsada i es comença a fer fosc, decideixo provar sort en un dels parcs dels afores a veure si és possible acampar i sembla que si.

Quan planto la tenda arriben un parell de cotxes amb una colla de nois que sembla que en preparen alguna, m'hi acosto a saludar i em diuen que preparen una competició, que es difícil d'explicar i que ja ho veuré en una estona.
Per sopar em preparo pa amb sardines i just quan acabo comença l'activitat dels nois: resulta que són bombers i per entrenar fan una mena de competició com pujar i baixar per una escala d'aquelles fixes, desplegar una manega, carregar un cos de 80 quilos, etc. M'han convidat a té i hem estat molta estona fent la xerrada.
Ha estat un dia molt cansat i encara que hi ha força soroll m'adormo ràpid.

No se que dir davant d'aquesta crònica, felicitats per haver ho viscut.

Iniciat per SUBI1314

No se que dir davant d'aquesta crònica, felicitats per haver ho viscut.

Gràcies, m'ho he passat molt bé

03-10-2022, 377 kms, Tabriz - Abbar



A la matinada sento els crits dels corbs i quan he sortit de la tenda m'he trobat dos vents de la tenda tallats, hauran sigut ells ?
Són 2/4 de 8 del matí i l'aparcament del parc és comença a omplir de dones totes vestides igual, molt abrigades amb pantalons negres i jaquetes negres, mocador de colors pels cabells i gorra lila. Posen música i comencen a fer exercicis gimnàstics, de cop passen dos avions de guerra per sobre la ciutat però elles continuen saltant com si res.

Continuo la ruta, primer haig de sortir de Tabriz i per l'autovia hi ha molt de trànsit durant almenys els primers 20 kms, després es més fluid.
Al cap de poc agafo un trencant cap a les petites carreteres que haig de fer durant tot el dia.
Els paisatges són bonics i variats: els turons ressecs, els camps de blat segats i alguns tractors llaurant. Tot plegat és veu una línia verda i un poblet al costat, senyal que hi ha un riu o un punt d'aigua. Tota l'estona estic al voltant dels 1.500 mts. De tant en tant s'acaba l'asfalt i comença una pista.

A l'entrada d'un poble paro a comprar pomes i m'assec al costat per menjar-me'n una, s'acosta el venedor a fer la xerrada i em porta un grapat de uns vegetals que no sabria si son cogombres, carbassons o què. En pelo un (tal com m'ensenya el venedor) i me'l menjo, m'ha semblat que no tenia gust de cogombre, era prou bo. S'acosta un altre home que si que parla una mica d'anglès i lo típic, d'on ets, cap a on vas, que et sembla Iran, és mestre del poble i demana per fer-se un selfie amb mi i la moto.
Més endavant hi ha una altra parada on venen tomàquets, en compro alguns i també aigua fresca per dinar de picnic a les muntanyes.
Cada vegada les muntanyes són més grans i altes i cap a mitjà tarda començo a baixar cap una vall plena de fruiters però sobretot oliveres. Al anar baixant comença a fer més calor i paro en una botigueta i compro una suc de pinya fresc, galetes, tonyina i sopa de xampinyons. Uns nens hem diuen coses i em sembla entendre que diuen que vagi a casa seva, però jo els dic que vull acampar vora el riu.

Costa trobar un cami que porti al riu pel que em decanto a anar cap a l'altra banda, cap als camps d'oliveres. Trobo un raconet i munto el campament.
Tot just estic començant a fer el sopar que s'acosta un cotxe, crec que déu ser l'amo de les oliveres, i li dic que dormiré allà, ho enten i diu ok i good, al cap de poc torna a passar i em dona 4 magranes i que si necessito res, aigua, menjar, etc. Quan he acabat de sopar torna a passar l'amo de l'oliverar i en torna a demanar si necessito res i truca a un seu amic que parla una mica d'anglès i va dient que té un altre jardí amb una casa, aigua calenta, etc i que si vull anar-hi. Insisteixo que aquest lloc és molt bonic, que hi estic molt bé i que no necessito res. És molt amable.

Avui és un dia d'acampada que el disfruto molt, fa una mica de ventet però no fa fred (estic a uns 450 metres), el lloc està prou bé i estic acompanyat de la cantarella dels grills.
Demà és tracta de continuar uns 180 kms cap al NE fins a trobar el mar Caspi i seguir la riba cap a l'E durant uns 120 kms per després baixar cap a Tehran.