Tema: Iran 2022

04-10-2022, 321 kms, Abbar - Nashtarud



Quan he acabat d'esmorzar i començo a desmuntar arriba el propietari del terreny i m'ensenya un llamp de termo amb te, me n'ofereix i l'accepto.
Al cap de 20 minuts torna amb quatre magranes gegants i me les dona, li faig entendre que no m'hi caben a les maletes, m'obliga a agafar-ne almenys una, vale una si. Em diu per on he de sortir i més tard al camí en trobo camionetes, el seu cotxe i una desena d'homes collint les olives, m'aturo a fer la xerrada i les fotos de rigor.

La carretera està bé però ara aniré a buscar les secundàries i abans omplo de benzina que no hi ha massa benzineres i avui tinc que fer molta ruta per muntanya i no hi ha pobles grans.
Tots els surtidors de benzina tenen un lloc per posar-hi una targeta, no entenc ben bé com funciona però el benzinero cada vegada la posa (a vegades està fora i penjada d'un fil), clica alguns números al teclat i després posa la benzina, el preu és el mateix a tot arreu: 3.000 toman el litre.

La ruta primer transcorre pels paisatges ja coneguts afegint-hi les oliveres, a tot arreu es veu gent arreplegant olives i als pobles també mercats d'olives.
La carretera cada vegada s'enfila més i es més dolenta, hi ha molt tros que es pista amb algunes restes d'asfalt i en alguns llocs la fan nova i ha desviacions sense senyalitzar i perdo molt temps buscant on tinc el track. A uns 40 kms abans d'arribar al mar Caspi es comença a veure frondosos boscos d'arbres i la temperatura és més agradable.

Arribo al Caspi, a Kala Chay, a partir d'ara tot està urbanitzat i amb molt més trànsit.
Estic cansat i paro al primer lloc on veig que es pot menjar, preferiria menjar peix però sembla que només tenen broquetes de carn. Avui no son de pollastre, deuen ser de xai.

Un tros més enllà veig un hotel a peu de carretera on m'aturo, em demanen 6.000.000, demano si és amb l'esmorzar i diuen que no i que a la carretera ja hi trobaré llocs, li ofereixo 5.000.000 hi ho accepten.
Estic tant cansat que no tinc ganes de sortir de l'hotel, a una banda hi tinc la carretera i a l'altra el mar.
Rento roba i l'estenc escampada per l'habitació. Sopo a l'habitació amb una ensaladilla, pa, formatge, poma i aigua.
Avui l'internet no està tallat i funciona perfectament.

05-10-2022, 376 kms, Nashtarud - Neka



Això de poder-se dutxar bé i dormir en un llit es formidable.[/B]
Esmorzo magrana, galetes i aigua, ja faré el cafè més tard (no m'atreveixo a encendre el fogó de benzina a dins de l'habitació) i surto a veure el mar, hi ha molta humitat i fa fresqueta.
Ho arreplego tot, carrego la moto i surto direcció Teheran tornant a travessar les muntanyes Elburz (o Alborz) on el punt més elevat és el Damavand (muntanya volcànica de 5.671 metres). La carretera és estreta i revirada mentre va seguint el riu, serà divertit.

Abans de sortir de la carretera principal omplo de benzina i paro en una botiga on a fora hi ha un gran bullidor d'aigua i faig un té i una pasteta amb xocolata.
Quan agafo la carretera de la muntanya tot va molt bé, disfruto del paisatge i de les curves, però al cap de poca estona estem aturats i des de l'altra banda no paren de passar cotxes, de tant en tant fem un tros i avancem una mica i a cops amb els cotxes parats puc avançar pel mig o per la cuneta.
Fa calor i amb tantes aturades el motor de la moto s'escalfa molt. En una de les arrancades la moto no tira i a la que hi un lloc per parar m'arrambo i deixo que es refredi una estona mentre comprovo nivells d'oli i aigua, tot bé. Als dos minuts ja hi ha un home que s'acosta i m'ofereix un té.
Continuo us tros, potser 1 km però allà comencen les paelles de pujada i es veu que tot esta aturat i decideixo recular, en mig matí dec haver fet uns 40 kms. De baixada no hi ha gairebé trànsit i a uns 25 kms més avall hi ha almenys 6 cotxes de la poli que tallen el pas de pujada. Per anar cap a Teheran el millor serà recular i buscar l'autopista que passa més per l'est.
Doncs resulta que l'autopista fa molta volta, al final canvi de plans i en comptes d'anar a Teheran vaig més cap a l'est, al següent lloc on em portaria el track: Maixad.

Al caure la tarda busco un camí per fer acampada, trobo un lloc que sembla ideal ja que està una mica amagat de la carretera i gent fent picnic però s'acosten un parell de nois dient que "Danger" i que hi ha un lloc més amunt que es molt millor. Els pregunto per què és el perill, per persones dolentes ? Em diuen que és pels animals.
Doncs som-hi ! Es aprop, un park on es fa picnic i té guarda i tot. Un cop allà em pregunten si bec alcohol i els dic que un birra freda m'aniria bé. Birra no però podem anar a casa del meu oncle a prendre un vi shiraz que es fa ell mateix, diu el que parla anglès, en Ramtin.

El Hamid te 68 anys i ha viscut a Ucraïna i Canadà, sembla un bon paio i molt tranquil, té un apartament amb garatge a sota on deixo la moto, pugem al pis, em dutxo i poso roba de carrer, prenem un parell de vasos de vi (que guarda en ampolles de 2 litres de CocaCola i és horrorós, sembla vinagre) i algo per picar: som el Ramtin, en Reza, en Hamid i jo, més tard arriba l'Armin (fill d'en Hamid) i després anem amb el cotxe de l'Armin a un lloc de menjar d'un seu amic. Ens asseiem amb una taula al carrer i mengem costelletes de xai i pollastre, tot molt bo. Si va afegint més gent, no se si per la novetat de tenir un estranger o per l'ampolla de CocaCola plena de vi. Entre l'aperitiu i el sopar xerrem i riem molt.

En acabar l'Armin ens porta a casa el Hamid on dormirem el Ramtin i jo i en Hamid (el propietari del pis).
Abans m'acomiado dels altres amb grans abraçades. Ha estat una vetllada molt agradable.

...

...

...

[/QUOTE]
Ei Ramon, estic resseguint el teu escrit, esmunyint cada foto per mirar d'endinsar-me en cada racó, i intentar sentir de més a prop el teu relat.

Veig que acampes ven be al costat de la carretera... com és, no hi havia més llocs?
Sempre he sentit dir que és millor fer-ho allunyant-se de la carretera, o pista principal, per allò de no ser motiu de curiositats, sorolls de cotxes, certa privacitat.
Ara, sinó fos per la moto, segons com amb aquesta tenda ja quedes "integrat" en el lloc, recorda una petita haima

M'agraden aquests paisatges ressecs i àrids, llunyans de tot... m'ajuden a trobar l'essència de les coses.

Ricard, si, intento amagar-me una mica però a vegades trobes el que trobes

Quan el sol comença a baixar i en menys d'una hora es farà fosc és quan començo a buscar i aquest dia el millor que vaig poder trobar era aquesta vella carretera (la nova queda just a sobre) per on no va passar ningú excepte un parell de tractors que tornaven dels camps i un ramat de xais i després cap soroll més fins a la matinada una altra vegada els xais.



https://goo.gl/maps/zBVSyfd5BHC7Gamy8

Iniciat per ricard66

M'agraden aquests paisatges ressecs i àrids, llunyans de tot... m'ajuden a trobar l'essència de les coses.

Aquestes pistes bones i fàcils m'agraden, quedes allunyat de tot però sempre trobes alguna casa molt de tant en tant.

06-10-2022, 361 kms, Neka - Darkesh



Em desperto cap a quarts de 7 però m'hi tombo fins i a les 8. Estem dormint al menjador encatifat amb uns matalassets i mantes. En Ramtin també es lleva i al cap de poc en Hamid tambe ve cap a la sala d'estar, prepara el té i parem taula amb dues menes de pa, una mena de mató, margarina i dos tipus melmelades, tot excel·lent.

En acabar el Hamid que sovint es va tocant la creu que porta penjada del coll (no sé quants cops m'ha dit que és cristià) em regala un penjoll de Giorgio Armani, jajaja, li dono les gràcies i me'l penjo, després hem porta una samarreta i li agraeixo. El Ramtin en diu que en Hamid fa 21 anys que viu sol i que l'Armin (el xofer) és fill seu.
Marxo amb en Ratim que m'ensenya el seu jardí on hi te els gossos i una petita caseta amb fruiters, gallines, ...
Allà hi ha un altre seu oncle, hem regala una bossa amb mandarines però no puc portar-les totes i n'agafo 4.

Poso benzina i continuo, es autovia i no se fins quan ho serà. Al cap d'una estona necessito cagar, aparco a l'arcen i m'amago darrera una arbres.
Es para una moto, es un iaio, fem una curta xerrada i se'n va, al cap de poc és torna a parar una altra moto i el mateix.

M'aturo a dinar en una pineda una mica apartada de l'autovia i em faig uns noodles. A les vores de l'autovia estan molt brutes però si t'allunyes una mica està bé i net.
Atraveso el Park Natural de Golestan, torna a haver-hi muntanyes i boscos i a la carretera senyals de perill de senglars, ossos i lleopards.
Volia fer acampada aquí però continuo un tros més, agafo un trencall que porta a un poblet on poder acampar, no trobo el lloc, es força muntanyós i al final agafo un apartament cutrillu per 3.500.000 tot i que demanava 5.000.000 però al veure que a la dutxa només hi havia el tub sense la carxofa i no hi ha llits però tot el terra està amb catifes havia de regatejar. Més tard m'adonaré que no hi ha lavabo.
Sopo una llauna que es una barreja de llegums i per postres magranes i mandarines.