Tema: Iran 2022

07-10-2022, 360 kms, Darkesh - Mashhad



A les 5 del matí tinc necessitat d'anar a cagar (segurament efecte dels llegums del sopar) i com que no hi ha lavabo ho faig dins de la bossa que tinc per les escombraries. Al cap d'una estona ja en llevo, esmorzo cafè soluble amb galetes i em preparo per sortir.

Avui fins a Mashhad serà una altra ruta d'avorrida autovia però a mig camí em desvio per anar a veure Radkan Tower, una antiga torre que servia de calendari astronòmic.
Cap al migdia arribo a Mashhad i vaig directe al Valis Homestay que em deixa tot el pis de baix per 20$ i m'ofereix dinar per 5$ més.
Amb en Valis (67 anys) xerrem molta estona abans de dinar, mentre la seva dona i la seva germana el preparen, i quan ja acabem arriben el seu fill, la nora i la neta, el fill s'asseu a dinar amb nosaltres.

Cap a les 3 vaig cap a l'Imam Reza Shrine, que déu estar a un parell de kms de on dormo. Per entrar cal passar per un control exaustiu semblant al dels aeroports i les càmares de fotos estan prohibides. Passejo per les places de fora i pels voltants, és immens, hi ha grans esplanades per acollir molts peregrins. A part de la tomba de l'Imam Reza també hi ha una mesquita, una biblioteca, 4 seminaris, un cementiri, la universitat de ciències islàmiques, jardins, etc. És un dels complexos turístics més grans de l'Iran que cada any el visiten 30 milions de peregrins, és una espècie de Meca pels xiites.
Quan comença a fer-se fosc encenent molts llums, fa goig, i arriba molta gent i pels altaveus se sent el muetzí que entona els cants i pregàries.

08-10-2022, 331 kms, Mashhad - Biasabad-e Now Sazi



Són les 6 del matí i em desperta el soroll d'algú que passa per la meva habitació, en Vali m'ha donat una habitació que en principi havia de ser privada però és una mena de sala d'estar antiga i lloc de pas.

Em llevo i surto al carrer per anar al Holy Shrine (santuari sagrat) on arribo abans de les 7, avui només porto el telèfon, escorcoll i endavant.
La primera plaça es grandíssima com 6 vegades la plaça de Vic envoltada pels portals típics tot cobert de mosaics fent formes geomètriques i senefes. El terra de la plaça tota de marbre blanc, negre i gris combinats i fent també figures geomètriques. Al voltant tot d'estanteries amb llibres del Coran. En algun lloc pilots de catifes ben posades i apilades per quan es fa una pregària multitudinària. A cada costat els minarets dobles i les corresponents mesquites i sales d'oració. Pels altaveus el so dels càntics. Travesso la plaça en diagonal i per una arcada entro a una altra plaça i al fons se'n veu una tercera, i al darrera una altra, ...
De fet envoltant el santuari tot són places connectades on hi caben milers de persones. Al mig de les placetes un petit jardinet i dispensadors d'aigua amb vasos de plàstic. Tot està super net, ni un paper enlloc.
Tot el complex està oberta les 24 hores i almenys hi ha 6 o 7 punts d'entrada amb els corresponents vigilants que et catxegen. També es veuen alguns homes i dones amb uns plomalls de colors, com el de treure la pols, que són guies o informadors.
En alguns llocs hi ha catifes al terra per agenollar-se i orar que evidentment no es poden trepitjar sense descalçar-te.
He fet una volta sencera i ara entro en una placeta on hi ha la cúpula daurada amb el mausoleu de l'Imam Reza. Hi ha moltes catifes i ombrel.les i s'hi acumula més gent però sembla que té horari d'obertura per entrar a l'espai del mausoleu.

Torno cap a la Vali's Homestay a esmorzar, ha estat prou bé amb llet i tot, des de abans de sortir que no en bebia. Empaqueto i surto, molta autovia, faig benzina, compro provisions i dino de bocata a la vora de la carretera.

Passo per Nashtifan per admirar els mil·lenaris molins de vent, espectaculars.
També m'ensenyen un qanat (canal subterrani que porta aigua des de les muntanyes) que passa just per sota, l'aigua és fresqueta i circula sense parar.

Quan surto del poble em trobo la immensa plana del desert, busco una pista per allunyar-me de la carretera i després de 2 o 3 kms vaig una silueta que sembla un castell, hi dos homes i els intento explicar que vull dormir allà i em diuen que vagi cap al darrera del castell. Planto la tenda i al cap de poc passen tots dos en una moto, al veure'm s'acosten i es posen a riure, xerrem una estona cadascú a la seva i se'n van.
M'agrada molt haver trobat aquest lloc ... però no hi ha senyal telefònica.
Pel castell també hi passa un qanat.
A les 6 de la tarda ja és negra nit i fa força vent, estem a 750 msnm.
Soparé "Sopa de cocido con fideos".

09-10-2022, 553 kms, Biasabad-e Now Sazi - Dasht-e Lut



A les 6 del matí surto de la tenda, fa un ventet glaçat tot i que el sol escalfa.
Poso el contacte de la moto i el termòmetre marca 8°C, preparo el cafè i menjo un parell de barretes de cereals. A 2/4 de 8 engego, estem a 18 °C, per la carretera només hi ha camions volquets que porten material de construcció, al costat de la carretera estan desplegant la fibra òptica.

Arribo a un poblet i veig una antena de telefonia i m'aturo pensant que hi haurà Internet, però no, m'ho confirma un home que ha vingut per fer-se una foto amb la moto, al cap de minuts n'han vingut dos més a fer-se fotos, per allà no hi ha gaire diversió.

En una cruïlla de carreteres hi ha una lloc de parada de camions tipus La Panadella amb benzinera i alguna botiga, em paro a revisar la ruta i beure aigua i al cap de poc ja tinc un home demanant conversa i en diu si vull un chai que accepto encantat i al final un altre en demana si vull anar a casa seva a dormir, menjar, dutxar-me ... ja és el segon cop avui que diuen de dutxar-me, m'ensumo l'aixella i en tapo el nas, l'home riu i diu que no que faig pas pudor i m'ensuma el cap i m'hi fa un petó, hahaha.

Continuo fins a Nehbandan on m'aturo a posar benzina i comprar aigua i provisions per sopar abans d'entrar al desert ja que en els següents 300 kms no hi ha res de res, només sorra.

Deixo la carretera 95 per agafar la de Shahdad on m'aturo a uns 130 kms en un lloc que puc sortir de la carretera sense quedar clavat a la sorra i més o menys amagat.

Estic a 865 metres d'alçada, al costat de la carretera que travessa el desert.
A les 16:30 la temperatura es de 31°C
No hi ha cobertura telefònica.

Compte amb aquestes entrades i sortides de la carretera, la sorra ventada es tramposa i es facil quedar enganxat, sempre que no hi hagi camí encara-ho directe, girar en un medi tou a poc a poc té mal pronòstic

Iniciat per ricard66

Compte amb aquestes entrades i sortides de la carretera, la sorra ventada es tramposa i es facil quedar enganxat, sempre que no hi hagi camí encara-ho directe, girar en un medi tou a poc a poc té mal pronòstic

Ricard, era un tempteig per veure com era la sorra per acampar aquella nit.
Pocs metres més enllà vaig trobar un terra més dur i vaig entrar-hi bé.

10-10-2022, 273 kms, Dasht-e Lut - Mahan



A les 2:00 surto a pixar, la temperatura és de 14°C però amb el ventet la sensació és de més fred.
Em llevo a les 5:45 quan surt el sol i la temperatura continua sent de 14°C i fa el mateix vent glaçat. Esmorzo, arreplego trastos i continuo la ruta cap el desert dels Kaluts.
No em canvio la samarreta, serà el 3er dia que la porto i no fa pas pudor de suat sino d'anti-mosquits. A veure si avui em puc dutxar i canviar la roba.
Engego la moto s 2/4 de 8, 24°C

Ahir vaig fer uns 150 kms des de Nehbandan i me'n queden uns 150 més fins a Shahdad on hi benzinera i botigues, entremig no hi ha res més que desert Dasht-e-Lut on sembla que és on s'ha registrat el màxim de calor amb 70ºC.
De tant en paro paro escoltar el silenci, ningú enlloc.
Es veuen algunes roderes de frenades perquè la sorra a envaït la carretera o hi ha algun gros forat a l'asfalt, en tot el dia potser hauré trobat mitja dotzena de cotxes o camions.
De tant en tant la sorra del desert és blanca en llocs en que l'aigua de la poca pluja s'ha embassat i evaporat i on només hi queda la sal. No hi ha cap rastre de vida enlloc.
Hi ha una senyal a la carretera que a pocs kms més endavant hi ha un parking, benzinera, menjar, lluna roja, etc ... doncs no, només una gran esplanada i alguns edificis abandonats i mig derruïts.

Arribant als Kaluts (formacions rocoses que semblen castells al mig de les planes desèrtiques) em paro al costat de la carretera per fer foto i veure aigua, més endins es veu com una mena d'edifici emmurallat i surt un home que ve cap a mi, quan arriba ens saludem, parla anglès i diu que és vigilant de la zona. Al cap de poc arriba un cotxe de la mateixa casa amb 2 homes, l'home d'abans en diu que els ensenyi el passaport, pregunto si són policies i em diu que si.
Pregunto si es segur dormir pels Kaluts i em diu que si, que ells són els vigilants.
Continuo fins a Shafiabad on visito el caravanserai i després cap a Shahdad on poso benzina i compro aigua i un suc de mango. Estem a 32°C
La carretera s'enfila fins els 2.700 metres i després torna a baixar.

Paro a Mahan a dinar en un lloc que a fora tenen un retol amb un dibuix d'un cuiner, a l'estil europeu.
Fa bona pinta, es un lloc ampli, fresc, amb un petit sortidor a dins i aquella mena de llits per menjar mig estirat.
M'ensenyen que tenen: brotxetes variades i arròs però en un costat veig cuixes de pollastre per coure, perfecte, demano cuixes amb arròs.
Al final quan demano quan val en diu que res, que em convida, torno a insistir que vull pagar i ell que no, i així un 3er cop i ell igual, que es un regal.
Entenc doncs que això és el "tarof" que d'entrada ho donen tot però realment és només una senyal de cortesia i que cal insistir que que vols pagar, si a la tercera vegada et diuen que no aleshores és que realment és un regal.

Abans de marxar passo per el "Shazdeh Mahan Historical Garden" (Jardí del Príncep) un lloc esplèndid amb arbres monumentals i molta aigua. Em fan entrar la moto dintre, no se perquè tenen tanta por de robatoris. Pago 1.000.000 de rials per l'entrada.
Al sortir el mateix home que m'ha fet entrar la moto a dintre em diu si he visitat el museu del poble i que allà hi ha un espai verd i es pot acampar. Li dic que seria interessant poder dormir allà i em diu que el segueixi fins uns botiga que està al costat (de fet és la seva botiga on ven tota mena d'electrodomèstics) i aparco la moto allà ja que al parc ara hi haurà molta gent i més tard marxarà tothom. Esta just al costat del "Shah Nematollah Vali Shrine", hi ha un gran parc amb herba, ideal per plantar la tenda quan es faci fosc.

Per sopar m'he fet Crema de Xampinyons, després vaig una piscina on hi ha un petit sortidor, omplo un cossi d'aigua i torno cap a la tenda a fregar els plats amb una gota de Fairy i el Scotch Britte, m'assec i arriba un nano, ens diem Salam, i s'asseu al costat, no ens diem res més, jo fregant i ell mirant, un cop net torno a la piscina i ho esbandeixo tot, torno cap a la tenda i el nano encara seu allà terra, m'assec a la cadira i agafo el mòbil, uns minuts més tard el nano marxa sense dir res. Ara podré fer les postres sense entrebancs, galetes sucades amb la Nocilla que he comprat aquesta tarda.

impresionantes fotos¡¡¡

Iniciat per Limoncello

impresionantes fotos¡¡¡

Gracias, los paisajes son todo contrastes, muy seco, desiertos y cuando hay un poco de agua todo es verde.

11-10-2022, 455 kms, Mahan - Minab



Cap a quarts de cinc em desperten els cants des de la mesquita que tinc a menys de 100 metres però no em llevo fins a quarts de 6, el termòmetre marca 9°C i fa fred, es clar que estem a 2.000 metres d'alçada. Desmunto la tenda ràpidament abans que em vingui la caguera que aquí on sóc seria fotut fer-ho.

Passo per Rayen on hi ha una antiga fortalesa de fang i un jardí amb aigua provinent del qanat que vé de les muntanyes de l'oest. Es molt d'hora i no veig res obert, asseguts a la fortalesa hi ha un parell de paios esmorzant (sembla que son paletes que fan obres al lloc) i els demano on comprar pa i fer un té però no ens entenem i un d'ells em dona un tros de pa.

La carretera s'enfila fins als 2.950 metres i després torna a baixar ràpidament, en poca estona hem passat de 2.950 a 1.100 metres i de 16 a 29°C
A Jiroft paro a fer benzina i comprar aigua, noodles i galetes. Omplo el CamelBack amb 1.5 litres d'aigua fresca, comença a fer calor, a les 11 estem a 34 graus. A la 1 del migdia el termòmetre ja marca 41ºC.

Continuo i busco per iOverlander algun hotel abans d'arribar a Bandar Abbas i em desvio uns 40 kms fins a Minhab que sembla que n'hi ha un que està prou bé i baratet. Passo un control de policia i com gairebé sempre em paren només per xerrar, demanar de on sóc i on vaig, etc, no demanen cap paper.

Al arribar a la ciutat hi ha molt trànsit i fa molta calor, la moto se'm para, igual que va fer fa uns dies al escalfar-se però en permet arribar a l'hotel. Nomes tenen habitacions triples per 6.500.000 rials però regateixo fins a 5.000.000.
Esta molt bé, ja té alguns anys però és net i la dutxa funciona be, aparco la moto al davant mateix de la porta i a més es un recinte privat.

Després de la dutxa vaig a buscar un lloc per menjar, són 2/4 de 3 i al carrer no hi ha ningú.
Trobo un local de menjar ràpid i la noia em prepara una hamburguesa de vedella boníssima amb amanida i una Pepsi per 800.000. Continuo carrer amunt per comprar quatre coses per sopar a l'habitació i aigua per posar a la nevera per demà.

12-10-2022, 319 kms, Minab - Suza



Avui esmorzo de buffet, un luxe. Poso benzina i enfilo cap a Bandar Abbass per agafar el ferry a Queshm. Amb el ferry aniré del continent cap a la illa, al mig del golf Pèrsic i que forma l'estret d'Ormuz junt amb Oman i els Emirats Àrabs Units. Un punt clau de la geopolítica mundial, un "chokepoint" (coll d'ampolla) per on passen els petroliers que porten el 20% del petroli mundial.

Torno a passar pel mateix control policial d'ahir però aquest cop no m'aturen. A les 10 ja soc al port, cal fer fotocòpies de passaport, visat, papers moto, pagar 200.000 Rials, no se si per les fotocòpies o pel permís d'entrada a l'illa o pel ferry, i posar-se a la cua.
Fer els treballs dels papers uns 20 minuts, després 30 minuts més per fer la cua i embarcar, la travessa i desembarcament potser 30 minuts més. Quan torno de la caseta de les còpies i estic a la moto se m'acosta un senyor gran que no se que diu i m'ensenya la meva cartera: anava molt carregat i amb lio de la paperassa havia posat algunes coses al terra i allà s'havia quedat, són bona gent.

Començo a voltar per l'illa però amb aquesta calor (37-38ºC) tot fa mandra, a Laft compro més aigua fresca, un 7Up, prunes, plàtans i panets, em bec el 7Up assegut a la vorera en que hi ha una mica d'ombra i després em tiro aigua per sobre i em poso crema solar a la cara i omplo el camelback abans de continuar.

Arribo a la ciutat de Queshm seguint la carretera més propera al mar voltant en sentit horari, hi ha un magnífic passeig, al centre els carrers estan més endreçats que altres ciutats i construeixen grans hotels. En un petit park que hi toca l'ombra i hi ha gespa i dino de pícnic i després faig 10 minuts de migdiada.

Continuo i vaig cap a Stars Valley, pensava que hi podria dormir però sembla que ara no ho permeten, a més tanca 1 hora abans de fer-se fosc, o sigui molt aviat.
Uns quilòmetres més enllà hi ha una petita ciutat, Suza, que també té un parc molt gran a tocar del mar i un tram arbrat ideal per posar-hi la tenda, una aixeta (l'aigua surt molt calenta), un lavabo (però molt guarro) i, com no, una mesquita allà mateix.
Com que no es veu ningú em despullo i em remullo abans de muntar la tenda.

Hi havia un cotxe aparcat un tros més avall i quan marxa em regala un bon tros de meló no gens fred i no gaire bo però com diuen els castellans "a caballo regalado ..."
Més tard ve un home que sembla que es cuida de la vigilància i seguretat del lloc.
Sopo noodles i fruita per postres.
Són les 7, fa una hora i mitja que s'ha fet fosc, fa ventet i s'està bé però estem a 30°C