Tema: Iran 2022

13-10-2022, 440 kms, Suza - Tezerj



Durant la nit ha anat passant gent a peu o en moto almenys fins a la una de la matinada. Fa molta xafogor, m'he despertat molts cops durant la nit i em mullo el cos amb aigua per aprofitar la mica de vent que fa i així em refresco una mica. A les 5 del matí ja estem a 26°C i encara no ha sortit el sol.

Esmorzo cafè amb galetes i quan començo a plegar les coses arriba un home amb un parell de bosses de roba, s'asseu al davant i obre una bossa i treu una pedra i me l'ensenya, li torno i li dono algunes galetes, després també ve un gos i s'ajeu al costat a veure si li dono res però el fem marxar, rento la cafetera i la tassa i li dono un parell de galetes més, em dona un peix que treu d'una de les bosses, li dic no gràcies, l'home diu "thank you very much" i marxa. Acabo de desfer el campament i engego, el sol ja ha sortit.

Faig tota la volta a l'illa, s'acaba l'asfalt i comença la pista a trossos molt bé i altres no tant, algun punt ensorrat que cal esquivar. A més als pocs poblets que vaig trobant tot està tancat i no puc fer benzina ni comprar aigua, començo a patir ja que tinc benzina per uns 120 kms i veig que no hi ha res de res. Els paisatges magnífics però no puc jugar-me-la a desviar-me de la pista per anar als llocs que tinc assenyalats. Ja amb la reserva que m'indica que tinc benzina per uns 20 kms trobo un poble amb benzinera i botiga, ufff.

Continuo cap a Laft, el poble que hi ha el port del ferry de Bandar Abbass, visito el port amb els seus barcos de fusta i compro més aigua, vaig al port i de seguida puc agafar un ferry que està a punt de sortir i els queda un foradet per una moto.

Després autovia fins a Bandar Abbass i una altra cap al nord, fa calor i no hi ha enlloc per parar, he trobat 2 àrees de servei però només es benzinera i tinc gana que ja són les 13:30 tocades. Per l'autovia un cotxe em pita, el miro i veig que el copilot té la finestra oberta i m'ensenya un plàtan, anem a 100 kms/h i ens acostem amb compte i l'agafo. Més endavant veig un trencant i un rierol, surto i m'acosto al riu, l'aigua és fresca i neta, s'hi veuen capgrossos petits, i en rento la cara i em mullo la samarreta i en menjo el plàtan.

Vaig a un lloc que fa molt bona pintar per dormir, Tezerj Oasis, un gran palmeral que s'alimenta de l'aigua d'una cascada que ve de la muntanya propera mitjançant canals. Llàstima que estigui molt brut, com a tot arreu. Hi ha força gent fent picnic que segurament al vespre marxarà.
Busco una clariana una mica apartada per muntar la tenda i després pujo per unes escales fins al capdamunt de la cascada des d'on es veu tota la grandesa del palmerar. Pujo juntament una família iraniana de un pare amb 4 nenes, xerrem mínimament i omplo una ampolla, m'han dit que si que es pot beure però per si de cas la faré servir per fer el sopar i demà fer el cafè.

Quan estic a la meva zona venen les nenes per fer-se una selfie i en demanen si vull un te, els ho agraeixo i anem cap a on hi ha la resta de família, un altre home i les 2 dones i un nen més petit. Interessants la barreja de converses farsi-català, el poc anglès d'una de les nenes em diuen que els Mulah els haurien de matar tots, que els iranians tenen una sola dona, etc.
Aquí no hi ha internet i no podem obrir el Google Translate i la conversa amb les nenes és una mica limitada per lo que riem més que no pas parlem.

Aprofitant que tinc el dipòsit ple de benzina aprofito per xuclar-ne un mica per omplir l'ampolla de benzina del fogonet i començo a fer bullir l'aigua per preparar un sobre d'espaguettis a la carbonara. Després de sopar vaig cap a la cascada a veure si ha marxat tothom i em puc dutxar però és negra nit i la roca rellisca, millor deixa-ro per demà al matí.
Aquest ha estat un dels millors lloc d'acampada fins avui, un oasi tranquil on es poden sentir el cri-cri dels grills però el so que domina és el de l'aigua de la cascada que cau amb potència.

14-10-2022, 457 kms, Tezerj - Keshit



Cap a les 4 em desperto per anar a fer un riu, hi ha un bon clar de lluna tot i que ja fa un parell de dies que està en la fase minvant. Surto de la tenda en pilotes, fa un ventet suau i m'acosto a la moto per mirar la temperatura, 22°C, m'assento una estona a la fresca escoltant la remor de l'aigua i el so dels grills. A la llunyania se sent l'udolar d'uns gossos, noto la fresca i torno a entrar a la tenda. Mira que n'és de maco, llastima que la gent hi deixi totes les deixalles.

5 del matí, comença a clarejar. M'apropo al salt d'aigua, no hi ha ningú, en despullo i en rento. Esmorzo i gas !

Al primer lloc al costat de la carretera que veig que venen aigua paro per comprar-ne i també uns dàtils i vaig una cafetera d'expresso, genial !
Just al costat un parell de polis emmanillen i posen dins el cotxe a un paio que feia gamberrades cremant un contenidor.

Arribant a Rayen noto que el tacte al embragar no va fi i al cap de poc el cable es trenca, per sort estic en un carrer principal, paro a un motorista i li ensenyo, diu que deixi la moto allà davant d'una barberia al que li diu que la vigíli i em fa pujar a la seva moto i anem a un taller un tros més amunt on el mecànic diu que li porti la moto. Anem a buscar la meva moto, hi pensant com la podem estirar el noi em diu "push push" mentre ell va al meu costat amb la seva moto. Quina suada, sort que el taller està només a uns 500 metres i el terreny és pla.

El mecànic s'ho mira, remena pel taller i surt amb un cable que posa per substituir el trencat, escanya-cables i llestos, no més de 5 minuts.
Diu "test", m'hi enfilo, l'engego, embrago i poso marxa, deixo a poc a poc i sembla que va bé. Però el que realment vol és provar-la ell, treu la pota de cabra i s'enfila però li costa pujar per el petate i sort que sóc al costat i li aguanto la caiguda, surt pitant sense mirar res, gira un tros més amunt i torna, ufff quin patir.

Li vull pagar però l'ajudant diu que no i que marxi, no insisteixo, li ensenyo un bitllet de 1.000.000 però el diu "dolard dolard", li dono un bitllet de 2$ i continua dient que vol més, li dic que no en tinc més (el bitllet més petit és de 20$ i no li vull donar tant), tothom allà diu "go go", em poso la jaqueta i el casc i engego i marxo.

Vaig cap a Keshit que sembla que també hi ha un palmerar xulo per poder dormir i el camí per arribar es interessant però està a uns 100 kms de Rayen. Poso benzina i compro 2 ampolles d'aigua, una està congelada, genial.
Els primers 30 kms són de carretera però la resta és mig asfalt i mig pista i el paisatges és fantàstics, sembla Mart.

Arribo al poblet, hi ha unes roderes de moto que travessen la riera i pugen amunt, doncs som-hi, ha costat arribar a dalt. Dono no una volta per allà, hi ha cases i camps amb palmeres. Trobo un senyor amb una moto que vol carregar un enorme farcell d'herba damunt de la moto, em diu algu, entenc que vol que l'ajudi, costa a fer aguantar aquell embalum sobre la moto però arriba un noi i també ens ajuda i jo marxo cap a l'altra punta del poble resseguint el riu on trobo el palmerar que busco i m'instal·lo.

Passa una moto amb un home, una dona, un nen i la iaia. Al cap d'una estona ve la iaia caminant i va cap al poble, sento venir la moto amb els altres 3. Es paren i comença la conversa habitual però no ens entenem i van parlant sense parar, i comencen a fer el xefarder i tocar-ho, em poso serio, els agafo el que toquen i ho endreço i vaig dient no a tot.
Al final la dona agafa una bossa de plàstic que tenia preparada a la moto per posar-hi les deixalles i ser l'emporta i l'home sense dir res agafa l'ampolla d'aigua que tenia al meu costat i veu a morro, engega la moto, agafa el nen i marxen tots 3 ... espero que no tornin.

15-10-2022, 197 kms, Keshit - Kerman



A les 3 de la nit m'he despertat amb la necessitat d'anar a fer un riu i un cop a fora de la tenda sento un soroll de corredisses i a pocs metres veig un parell d'ulls que es mouen a tota velocitat, crec no era pas un gos ni un gat, no sé que era. Torno a la tenda amb el frontal apagat ja que amb la claror de la lluna n'hi ha prou.

Al mati està tot molt tranquil, cap soroll de motoretes amunt i avall, només algun ocell.

Desfaig bona part del camí que vaig fer ahir per arribar fins aquí, es una carretera ben bonica, fins que enganxo una general que em portarà fins a Kerman on buscaré un hotel per reposar còmodament però sobretot per fer unes bones dutxes i fer la bugada.

Vaig cap al centre, hi ha molt trànsit i fa calor, la moto s'escalfa i fa el burro. Penso que pot ser el pre-filtre d'aire que deu estar molt brut, com que he pogut parar en un lloc ombrejat en un carrer i que m'ho miro però no sembla pas massa brut, trec la capa de pols més grossa i em penso que potser està massa empapat d'oli, el torno a posar, engego i sembla que va prou bé però potser és que s'ha refredat, ho tapo tot i engego i just poc després veig un hotel 3 estrelles, entro i demano si tenen habitacions simples, el preu i si me la podem ensenyar.

En tenen una per 6.750.000 i està prou bé, es net, té tres llits, la dutxa es veu be, vàter europeu i vàter a terra.... però no té finestra.
Demano si en tenen un de igual amb finestra però diu que cal fer un arreglo i que no estarà fins d'aquí uns estona però me l'ensenya i que de tota manera no esperi grans vistes de la ciutat, la noia es molt simpàtica i somrient. Pregunto què cal fer-li i diu que el vàter europeu no funciona massa bé, li dic que cap problema i que ja faré servir l'altra. Li demano si el preu pot ser de 6 mil·lions rodons, em diu que si.

El primer que faig és la bugada i l'estenc al damunt de les tovalloles que he posat a sobre el llits que ara mateix i toca el sol de ple i que després ja acabaré d'eixugar-la amb el secador del cabells. Després una dutxa ben llarga.

Vaja, tampoc va l'internet, baixo a recepció per demanar per accedir fent servir la wifi i si que funciona, envio alguns missatges i surto al carrer a veure que trobo per dinar, res enlloc però vaig cap al basar que allà segur que hi haurà alguna cosa. Trobo un lloc on en fan un falafel, molt poca carn però molt enciam. Molt bo. El falafel i les 2 pepsis per 500.000 rials.
Passejo pel basar i voltants, compro aigua i fruita, faig un gelat i cap a l'hotel.

16-10-2022, 463 kms, Kerman - Estahban



Són 2/4 de 7 i esperant que em donin l'esmorzar a les 7 acabo d'assecar la roba amb l'assecador dels cabells. Perfecte.

Abans de sortir de la ciutat passo per un super d'estil europeu i segons les notícies que en tinc diuen que fins hi tot hi ha formatge gouda i emmental, deuen ser francesos.
No té res a veure amb les botigues iranianes, es ampli, endreçat, amb els preus dels productes, productes que no trobes normalment com cafè per cafeteres express però a un preu ... 240 grams per 940.000 rials, n'he agafat un paquet, també unes pilotilles amb salsa, una llauna de verdures a punt de menjar, ...

Arribant a Sirjan vaig cap la Sirjan Stones Garden. Per anar-hi agafo una pista al començament força bona, compactada amb pedretes i corrugat però després es complica al ser de sorra fineta, aconsegueixo fer uns 400 metres però al final vaig a parar a terra amb la moto rodes enlaire i el retrovisor esquerra amb el mirall trencat, m'ho agafo amb calma per aixecar-la sense haver de treure la càrrega. Els següents 100 metres els faig assegut i remant amb les cames.

El jardí és curiós: són tot d'arbres morts dels que pengen unes pedres ben grosses. El 1961 el Sha fent una reorganització de terrenys a aquest pobre senyor n'hi van prendre gairebé la meitat i va decidir posar-hi aquests arbres morts i les pedres a la resta de terres que li va quedar, com a símbol. Quan es va morir el van enterrar allà mateix.

Continuo i cap a les 4 la busco on poder parar, a la a vall hi plantacions d'arbres però tot està vallat així que quan pujo cap a la muntanya i trobo un raconet amagat de la carretera i m'hi instal•lo.
El lloc d'avui està a 2.030 metres, aquesta nit potser refrescarà.

17-10-2022, 205 kms, Estahban - Shiraz



Aquest matí feia fresca, sort que ahir per dormir em vaig posar la samarreta i mitjons tèrmics. Continuo direcció Shiraz una mica abans d'arribar hi ha el llac Maharloo, també anomenat llac Rosa pel color de l'aigua tot i que ara era de color blanc per la gran quantitat de sal.

Arribant a Shiraz vaig directe a l'hotel Niayesh que tenia clissat que altres viatgers en parlaven molt bé i, efectivament, els 20$ que costa dormir+esmorzar+pàrking i molt cèntric és barat si el comparem amb molts altres. Ben decorat, un pati bufó, habitacions decorades espaioses i netes, wifi que funciona prou bé, té de benvinguda, ...

Després de instal·lar-me i prendre una dutxa vaig cap a un carrer principal on hi ha la fortalesa, una mesquita i el canvistes de divises. Negocio el canvi de 200$ per 63 milions (315.000 rials per dolar).

M'agafa gana i entro en un lloc on menjo un quarter de pollastre a l'ast amb amanida de tomàquet, pebrot verd, ceba i una mena de cogombre, un platet de una mena de samfaina, pa del prim i una coca-cola per 900.000.

Vull entrar al mausoleu de Shah-e Cheragh (germà de l'Imam Reza de Mashhad) però no em deixen per portar càmera de fotos i continuo passejant pel basar i carrerons del voltant, vaig a la mesquita Nasir al-Mulk (mesquita rosa) però estava tancada. Compro un gelat de meló, mandarines, raïm i aigües i vaig cap a l'hotel.

A quarts de 6 torno a sortir, es comença a fer fosc i al carrer hi ha molt més ambient.
Torno a provar d'entrar sl mausoleu de Shah-e Cheragh ara que només porto el telèfon, la cartera i la clau de l'hotel i si, sense cap problema però no goso fet cap foto.

Se m'acosta un vigilant/guia del lloc i comencem a parlar, a més parla castellà, hem estat molta estona xerrant de tot (fins hi tot del malestar que hi ha a Iran amb el govern i que aviat canviarà, segons ell en un parell d'anys) mentre m'acompanya per tot arreu i m'explica moltes coses.

18-10-2022, 247 kms, Shiraz - Suemaq



A les 7 esmorzo a l'hotel i vaig a la mesquita Nasir al-Mulk (mesquita rosa) quan arribo encara està tancat ja que obren a les 8 i al carrer hi ha un parell de taxistes i la fem petar parlant de Iran, el turisme, el que els mitjans de comunicació diuen que no es vagi a Iran que es perillós, etc.

La mesquita es molt bonica té una vidriera que al matí omple l'estança de tots colors. L'entrada costa 1 milió. Allà m'he trobat amb una parella de Madrid que porten un llamp de càmera i un micro que sembla que facin un reportatge professional, mentre el noi filma la noia ho va explicant.
Avui no portava la càmera , està prohibida als mausoleus però no a a les mesquites, als dos mausoleus en que he entrat aquests dies a la porta t'escorcollaven però no a les mesquites.
Torno a l'hotel pels carrers molt tranquils a aquesta hora, carrego la moto i enfilo cap a Persèpolis i Pasargada.

Abans de sortir de Xiraz visito Eram Garden, un jardí magnífic amb gran varietat d'arbres alguns de molt vells i el soroll dels cotxes del voltant queda esmorteït pel piular dels diferents tipus d'ocells que hi viuen. Es fa estrany veure un tros d'herba i arbres sense ningú fent picnic i sense deixalles.

A pocs quilòmetres al nord hi ha Persèpolis, capital de l'imperi persa en l'època aquemènida, que fou feta construir per Darios*I el Gran, era un gran complex amb tasques principalment polítiques, administratives i rituals apart de ser la residència dels reis. En destaca la gran porta de les Nacions, la sala de les columnes, etc. Prop d'aquí hi ha Naqsh-e Rostam, una paret de roca on hi ha excavades les tombes del mateix Darios I, Xerxes I, Artaxerxes I i Daruis II
Continuant cap al nord hi ha Pasargada, antiga capital abans de Persèpolis. En destaca la tomba de Cir el Gran.
Aquí coincideixi amb un motorista rus, el primer viatger en moto que trobo en tot el viatge, a part dels tres xecs que vaig trobar a la frontera de Grècia amb Turquia. Deia que volia anar a Indonèsia o a India, diria que no hi tenia gaire clar ja que tampoc tenia visat per Pakistan.

La carretera va vorejant unes muntanyes i abans de fer-se fosc agafo una pista que porta cap al darrera i trobo una esplanada per muntar la tenda.
Passa un cotxe amb 2 nois que, nombres faltaria, es paren a xerrar, un parlava força l'anglès i li he preguntat si per la pista passava gaire trànsit i em diu que no, que porta a la mina de manganès que hi ha un tros més amunt però que la que la sortida principal pels camions es per una de altra banda.

Tercera caiguda, a la sorra la pota de cabra s'enfonsa i volent posar-hi una pedreta se me'n va la moto cap a l'altra banda.

A mig sopar baixa un cotxe de la mina i es para i els dos ocupants baixen a saludar, un parla un anglès perfecte (per lo que diu entenc que és l'encarregat) però l'altra no parla, hem estat una bona estona xerrant i l'home insistint que vagi a casa seva hi ho anava dient molt sovint, jo que no, que estic molt bé aquí i que moltes gràcies, ell insistint que si necessito menjar o beure o un bany. La gent és molt acollidora.

19-10-2022, 225 kms, Suemaq - Yazd



A les 6 em desperta la llum del sol i em llevo, estem a 8°C
Mentre preparo l'esmorzar i desmunto la tenda, arriba un home a peu des de la mina que em ve a saludar i em pregunta si necessito res de menjar o aigua, li ho agraeixo, s'entorna i al cap de poc torna a baixar amb un camió carregant amb una excavadora.

Arrenco a les 8, 15°C, s'està molt bé amb un solet que escalfa i un vent fresquet.
Arribant a Yazd vaig directe a Zoroastrian Towers of Silence on acaba d'arribar un autobús de turistes espanyols i entre ells una parella de Barcelona i anem pujant cap a dalt tot fent la xerrada mentre el guia del grup va explicant històries.

Continuo cap a l'hotel previst, el Hooman Boutique Hotel pel que fa un mes enrera la gent pagava 20$ i ara en demanen 25$, al final acabo tenim una habitació per 22.
Es super pijo i té garatge privat que es el que m'interessa. Dutxa, te de cortesia, repòs i a passejar per la ciutat, carrerons estrets però a les 3 de la tarda no hi corre gairebé ningú.

Trobo un accés al qanat que passa per sota de la ciutat però hi ha una porta reixada i no es pot baixar i arriba una parella que parlen castellà tots dos amb accent: l'home és un guia iranià i la dona una brasilenya d'origen xinès que viatja sola i ens quedem parlant dels viatges, dels problemes de Iran, les dones, els policies morals, viatjar sols, etc.

Visito un parell de mesquites, la Masjed e-Jameh (mesquita del divendres) es senzilla però la Mullah Ismail Mosque és impressionant a la nit amb els minarets il·luminats de color verd i blau i l'interior recobert de rajoletes que semblen mirallets que reflecteixen la llum. També hi ha molts Badgir o captadors de vent (grans torres amb obertures per les quals entra el vent calent que baixa cap a sota on hi ha un qanat i després entra a les estances de les cases per refrescar-les).

Les botiguetes del basar obren a les 5 i els passadissos es comencen a animar. Pel carrer igual, faig una volta a la mançana i tot son botigues una al costat de l'altra agrupades normalment per gremis però també trobes botigues "rares": bicis de segona mà per infants (per cert, a Iran he vist molt poques bicis), venedors i reparadors de màquines de cosir, un bobinador de motors elèctrics, una altra on venen coixinets i cardans de totes mides (de seguida he pensat amb les BMW ), una vorera plena de bicis grogues de "bicing", els forners que fan aquells pans rodons enganxant-los a les parets del forn de llenya, etc.

Entro a sopar en lloc típic d'espases de kebab amb pa rodó pla i gegant i dues coca-coles i després al carrer compro un gelat de safrà i tranquil·lament vaig cap a l'hotel.

20-10-2022, 296 kms, Yazd - Na'in



Faig un bon esmorzar a l'hotel i abans de sortir de Yazd visito l'Atash Behram, un temple de foc dels zoroastristes amb una plafons explicatius molt interessants.

Després m'arribo fins a Kharanaq, un vell poble amb maons de fang i després recobert de fang amb palla. Continuo la ruta cap a Ardakan, on es pot resseguir a peu per un tram de qanat sense aigua, es un túnel d'uns 2 metres d'alçada i 1/2 d'ample i es curiós la de revolts i connexions que té. El pou amb la bòveda es impressionant i també té uns badgir per refrescar l'aire amb l'aigua.

La noia que fa de guia en demana si vull anar a fer un té a casa de la seva sogra i evidentment li dic que si. Allà hi ha el seu sogre (70 anys), un parell de dones també força grans, el seu marit i 5 o 6 nens i nenes, ella té una nena i ara espera un nen. Porten dinar, arròs amb diferents platets de carn, salses i verdures per anar-ho barrejant. Al principi només portava menjar per mi i els altres homes i que ella menjava a la cuina amb les altres dones però li dic que segui i mengi amb nosaltres i així ho fa i així podem xerrar ella i jo, ja que els altres no parlen anglès. Mentres els nens fan fotos a la moto que m'han fet entrar al pati i les nenes em fan fotos d'amagat però al final els faig una foto a tots plegats. Tots molt trempats.

El següent punt a visitar es troba a Meybod, un caravanserai que sembla nou de tant restaurat i un pou de glaç que fa patxoca però que no s'explica res del funcionament.

La carretera cap a Isfahan està plena de camions i arribant a Nain m'aturo i busco hotel amb Maps, no es veuen els preus però hi ha un parell que semblen de gamma alta i un tercer mes econòmic i quan vaig cap a aquest que està als afores un nano amb moto en comença a parlar i li dic que busco un hotel i diu que el segueixi, parem a un hotel i entro a demanar preu: 9.500.000, massa car. Li dic si en sap més i em porta a un altre que l'entrada és molt més luxosa però entro a demanar preu i em diuen que ho tenen tot reservat.
Pel camí s'ajunten 2 motos més i van fent el gamberro tota l'estona. Al final em porta al que volia anar d'entrada, m'ensenyen l'habitació, vellota però és veu força bé. Demana 6.000.000 amb esmorzar i aparcar la moto en un pàrquing privat. Demano si ho podem deixar en 5 milions i al final queda per 5.500.000

Demano per sopar el que tinguin i em diuen que kebab de pollastre, li demano si també pot portar arròs o el que tinguin.
Es un hotel ben raro, no es veu cap més client i la cuina dona al hall i sembla que hi ha molta gent treballant.

Escric per whatsapp a en Vrezh de Brothers Overlanding que arribaré demà cap al migdia a Isfahan, que m'envii les coordenades i que podem quedar quan li vagi bé ja que agafaré hostel per 2 nits.

21-10-2022, 144 kms, Na'in - Isfahan



L'esmorzar de l'hotel d'aquesta nit és occidental: pa, mantega, melmelada i te.

Surto cap a Ishahan, a 180 kms, a mig camí haig de parar a fer-me un cafè per què m'estic adormint. Arribo a la ciutat i al ser divendres no hi ha gaire trànsit i arribo aviat al Hostel que ahir vaig parlar per whats amb la Jamali per reservar una habitació privada per dues nits a 17$ la nit amb esmorzar i pàrquing al jardí privat, m'han recomanat aquest lloc que està molt bé.

Després de dutxar-me i prendre un te al hostel quedo entesos amb el mecànic per demà anar a fer el canvi d'oli. Després vaig cap a la gran i espectacular plaça Naqsh-e Jahan i visito el palau Ali Qapu, la mesquita del Shah, el basar on en Parsa que ven alfombres em convida a fer el te a la seva botiga i parlem una bona estona en castellà.
En tornant al hostel m'aturo a dinar un kebab amb pa en un carrer gens turístic i compro aigua i xocolata.

Tocades les 5 i abans que es faci fosc, vaig cap al pont Khaju Bridge, llàstima que el riu està complement sec sinó seria maquíssim. El pont és gran, a dos nivells, peatonal, cobert, amb arcades que creen petits espais on s'ajunten grups de gent: aquí una colla de gent gran cantant cançons, allà un grup de joves que també xerren i riuen, a l'altra arcada una parella que festegen, uns altres fent-se selfies i molta gent passejant amunt i avall.
Al fer-se fosc està iluminat a l'estil monument, de fet ho és, i a la banda sud hi ha un gran parc.

De cop i volta em sento volant pels aires i perdo la consciència, quan m'adono del que passa veig a un grup de persones al meu voltant que m'estan entrant en una ambulància que em porta a un hospital, l'esquena em va molt mal.
Un bon allà em passen pels raigs X i em fan una de eco abdominal.
L'esquena em fa molt mal i em posen una mena de cotilla molt rígida per assegurar que no la mogui.
També em posen un immobilitzador pel coll, uns tubets al nas per respirar millor, un suero, em treuen sang, etc.

L'habitació és una sala gran on hi ha molt xivarri, una quinzena de llits amb els corresponents pacients i una mena de taulell on hi ha dues o tres infermeres molt atrafagades, gairebé ningú parla anglès i els que el parlen no el dominen gaire.

Demano que ha passat i em diuen que he caigut d'esquena uns tres metres i que tinc dues costelles trencades però que a la nit em vindran a buscar i en faran un scanner (un TAC).
Em demanen el telèfon d'algú a Isfahan on poder trucar, els dic que no tinc ningú a la ciutat ... bé, conec els del hostel. Hi truquen i al cap de poca estona arriba en Shahrad, un dels treballadors que hi havia a la recepció quan vaig arribar-hi i em fa companyia tota la nit assegut al costat del llit en una cadira de plàstic.

Els iranians son molt bona gent.

22/26-10-2022, Isfahan - Vic



Al matí estic una mica millor tot i que molt masegat, em fa molt mal l'esquena i em trobo un bony el cap. Començo a recordar: estava passejant pel costat del pont intentant fer una foto però al no poder encabir tot el pont a l'enquadre vaig fer algunes passes enrera i patapam !
En la primera foto on es veuen aquestes dues persones és més o menys el lloc on estava i al recular no vaig veure que al darrera hi havia el buit.

Encara tinc al Shahrad assegut a la cadira del meu costat intentant dormir, pobre noi, li demano si pot anar al hostel a buscar el passaport (que me'l demanen des d'administració per fer papers) i el carregador del mòbil.

Ahir a la tarda mentre passejava portava dins una bossa el mòbil, la cartera, etc i a la ma la càmera de fotos i oh sorpresa que la càmera l'he trobat dins de la bossa: quan vaig caure i perdre el coneixement algú va trucar a l'ambulància i recollir la càmera i posar-la a la bossa que portava penjada. Per si no ho he dit abans ... els iranians son molt bona gent.

Fins avui no he parlat amb els de casa, ahir estava massa fotut, explico com ha anat tot i que no pateixin que em cuiden bé i que ara parlaré amb el RACC per veure què hem de fer.
Intento parlar amb el RACC sense èxit ja que amb el telèfon iranià que tinc al cap de poc es penja la trucada i amb l'espanyol és impossible ja que no hi ha convenis degut als embargaments comercials.
Al final podem aconseguir que des del RACC contactin amb mi per whatsapp, els explico la situació i que quan tingui els informes de l'hospital els hi enviaré i ells prepararan la meva repatriació però no la de la moto.

A mig matí ve un metge que parla un anglès perfecte i m'explica que no tinc dues costelles trencades sinó una costella (sisena esquerra) i una vèrtebra (tercera lumbar), que per això m'han posat la cotilla que hauré de portar quatre o cinc mesos però que tot es veu bé i que al migdia ja podré marxar, que no hi ha res més a fer i els ossos s'han de consolidar per ells mateixos.

Cap a les dues del migdia la Jamali i un altre noi em porten al hostel. Pel camí anem parlant sobre l'accident, l'hospital, que faré els següents dies, etc. Els dic que m'han atès molt bé i quan els demano com s'han de pagar les despeses de l'hospital ja que jo no m'han cap factura i em diu que no em preocupi que ja ho ha pagat tot ella: al·lucino!
Li dic que potser m'hauré d'estar uns dies més al hostel fins que no em repatriïn, em diu que cap problema i que com que estava en un segon pis m'han posat a la planta baixa i que ja han traslladat totes les meves coses a l'habitació de baix.

Els següents quatre dies els passo al hostel, dormint molt i evitant aixecar-me del llit ja que al fer-ho em causa molt dolor i quan estic dret evito tombar-me al llit pensant en el dolor que tindré quan m'aixequi.
De tant en tant surto al pati per pendre una mica el sol i fer la xerrada amb altres hostes que hi ha i amb els mateixos treballadors, esmorzo a la cafeteria i demano dinar o sopar. De fet no tinc gaire gana i després de menjar sovint tinc molta cremor d'd'estómac.

També estic en contacte amb el RACC per enviar-los els informes de l'hospital en anglès i tramitar la repatriació. Demano a la Jamali que necessito un document Fit To Flight (revisió per confirmar que puc volar) per poder comprar el bitllet d'avió i ella busca un metge privat i m'hi acompanya.

La tarda abans de marxar passem comptes de lo que ha costat tot plegat (hospital, cotilla, medicines, despeses de dormir i menjar al hostel, taxis, metges, etc) i hi afegeixo una quantitat per l'ajuda que m'han proporcionat la Jamali i en Shahrad. Preparo les coses que necessito per tornar a casa i deixo tota la resta de l'equipatge perquè m'ho guardin fins que torni a recollir la moto, inshallah, a la primavera.

Dimecres 26 d'octubre a la matinada un taxi em porta a l'aeroport d'Isfahan per agafar un vol en classe business cap a Barcelona tot fent escala a Doha.
Un cop a BCN m'espera una ambulància amb la meva dona i em porten a casa.