Pàgina 7 de 7 PrimerPrimer ... 567
Resultats 61 al 66 de 66
Like Tree12M'agrada

Tema: Juliol 2016 a Irlanda

  1. #61
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    Dublin - Kilkenny
    204 Km
    Glendalough, el comtat de Wicklow i l'últim vespre de pub
    Com que estàvem ja a l'extraradi, ens va ser molt senzill sortir de Dublin per l'M50, tot i que ràpidament ens vam ficar en carreteres de segon ordre seguint el nostre instint per anar acostant-nos a Wicklow Mountains.




    Per aquestes carreteres vam trobar-nos un cop més amb una màquina podadora treballant per tal que la vegetació no acabés menjant-se l'asfalt.







    Vam arribar a Glendalough, vam aparcar les motos, vam entrar al Glendalough Visitor's Centre amb la nostra tarjeta OPW, vam visitar les estances i vam veure el vídeo 'Ireland of the Monasteries'.















    Vam agafar el caminet asfaltat cap a la ciutat monàstica i ja des de certa distància vam poder veure la round tower que hi ha a la ciutat medieval i el campanar en forma de round tower de St. Kevin's Church.

















    St. Kevin's Church és coneguda con St. Kevin's Kitchen ('la cuina de San Kevin') perquè el campanar, a més d'una round tower, sembla la xemeneia d'una cuina, però a l'església d'una nau amb el sostre de pedra no s'hi va cuinar mai.















    De tota manera, la imatge que s'imposava per sobre de totes i et feia girar el cap un i un altre cop per mirar-la era la de la round tower de 30 m d'alçada.










    Gairebé tot l'espai que no estava ocupat pels camins o les edificacions era un cementiri immens amb un munt de creus i un munt de làpides on vam poder llegir que hi havia enterrades famílies senceres generació rera generació.












    La més gran de les set esglésies que hi havia a Glendalough és coneguda com The Cathedral i data també del període entre els segles X i XIII. La veritat és que no hi quedava gaire de l'edifici, tot i que es veien les restes d'un arc decorat.










    Vam sortir per la porta d'entrada a la ciutat, composada per dos arcs d'estil romà amb pedres tallades amb la forma i el tamany adients per formar l'estructura i suportar-la sense necessitat de morter. Originàriament, va ser de dos pisos, era la forma de traspassar la muralla circular que envoltava la ciutat i era l'única entrada medieval a una ciutat monàstica que es conservava.












    Un cop fora del recinte, vam poder veure uns stands amb roba, menjar i souvenirs on vam estar a punt de firar-nos alguna cosa, però vam tornar cap a les motos per seguir la ruta, deixant enrera una visita totalment recomanable, tot i ser dels llocs amb més gent de tot el viatge.










    No havíem fet pas gaire camí quan unes gotes a la cara ens vam recordar on érem i que allà on érem acostuma a ploure sovint, així que vam haver d'aturar-nos per posar-nos els impermeables.










    De tota manera, al final només van ser quatre gotes de res que es van repetir una mica més endavant amb un mini-ruixat entremig, és a dir que el tram final per les muntanyes de Wicklow i la resta de l'R756 fins a Hollywood el vam gaudir tant pel traçat de la carretera com per les vistes.










    Després vam agafar l'N-80 fins que vam aturar-nos al Conway's Bar & Lounge de Kildavin, on vam menjar alguna cosa, tot i que hauria pagat la pena fer-hi tot un àpat perquè vam veure que feien menjar casolà. En sortir, vam demanar com anar cap a Kilkenny, ens van indicar el camí directe i vam haver d'insistir que volíem agafar l'R702, la Mount Leinster Heritage Drive, una carretera de muntanya a les Blackstairs Mountains. L'home ens va tornar a mirar, va mirar les motos i gairebé ens va demanar perdó per no haver entès què volíem, enfotent-se ell mateix de la situació.










    Ja a Kilkenny, vam aturar-nos al Daly's B&B i vam demanar preu. Ens van oferir habitació, però no pas esmorzar, el preu no va ser pas una ganga, la simpatia de la mestressa no la vam veure per enlloc i més tard encara vam descobrir que apart de vell també estava una mica brut, però estava en ple centre, tenia lloc per aparcar les motos i ja no havíem de buscar més, de tal forma que no eren ni les cinc de la tarda i ja estàvem passejant.










    El hurling és un esport d'orígen prehistòric que els celtes van adoptar i que ha arribat fins als nostres dies de mà dels irlandesos, que són els que practiquen l'esport de camp més ràpid del món i tot i que durant tot el viatge no vam tenir l'ocasió de veure cap partit, sí que vam veure banderes animant uns i altres equips. A Kilkenny i en un lloc destacat, vam poder veure una estàtua en reconeixement a aquest esport.










    Vam localitzar l'oficina de turisme, que estava en un edifici antic amb un sostre de fusta espectacular, i hi vam entrar, però només vam agafar algun fulletó perquè no vam voler esperar, doncs tampoc no teníem pas massa temps.










    Vam passejar pel centre i fins i tot vam entrar en unes galeries comercials, on vam estar tafanejant en una llibreria i vam comprar un calçotets d'oferta.










    Eren les sis de la tarda quan vam arribar a les portes del castell de Kilkenny, ja fora de l'horari de visita, així que ens vam quedar sense veure a biblioteca, el menjador, la cambra xinesa i la Longa Gallery.










    Abans de decidir on sopar, vam voler fer una pinta en un pub on potser acabar sopant, ho vam fer a The Field, un pub temàtic sobre esports en el que no feien menjars.










    Per sopar, ens vam decidir per un que anunciava rissotto, però que a l'hora de la realitat no tenia el que anunciava, sinó un altre que la veritat va deixar molt a desitjar i més pel preu que vam pagar, doncs vam acabar sopant en un restaurant i no en un pub i els preus d'un a un altre local variaven molt.




    Per acabar el vespre, vam anar a fer unes pintes al pub de davant del Daly's B&B i no vam saber si érem al Biddy Earls, a The Cocktail Academy o a The Dylan Whisky Bar perquè tots tres eren el mateix. Allà vam fer unes quantes pintes i vam escoltar (i cantar) tot veient l'actuació musical de la nit fins que ens van fer fora del local perquè tancaven.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  2. #62
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    El reportatge original a Estiu 2016 - Irlanda - sergibuda.cat
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  3. #63
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    Kilkenny - Rosslare - Mar Cèltica
    121 Km + ferri
    Comiat de l'Illa Maragda
    Com que el ferri sortia a les quatre de la tarda, estàvem a una hora i mitja hora del port de Rosslare i nosaltres ens vam llevar a la mateixa hora de cada dia, vam poder sortir a passejar per Kilkenny una mica més, apart d'aprofitar per entrar a una pastisseria a esmorzar alguna cosa.








    Dominant la ciutat i sent testimoni de la seva important història des del segle XIII, hi ha el conjunt format per la catedral de Sant Canici i la round tower que hi té adosada. La catedral està dedicada al patró de la ciutat (Kilkenny és 'Cill Chainnigh' en irlandès, que vol dir 'església de Cainnech d'Aghaboe') i s'aixeca en el lloc on Sant Canici dirigia el culte cristià el segle VI, mentre que la torre, que va perdre el sostre cònic, és la construcció més alta de Kilkenny i una de les dues úniques torres medievals d'aquest estil a les que es pot pujar.









    Vam acabar de recollir i vam sortir de Kilkenny en una direcció equivocada, com si de forma inconscient intentéssim no marxar de l'illa. De fet, és cert que la distància a recòrrer no era gaire gran i ens ho podíem permetre, però sense haver-ho parlat i no fer-ho voluntàriament, el ritme va ser més lent de l'habitual, intentant impregnar-nos encara més d'aquell paisatge i d'aquelles olors.
















    A tocar de Mcmurogh Island, just quan deixàvem enrere el comtat de Kilkenny per entrar en el de Wexford, vam trobar un petit pont llevadís sobre el riu Nore.
















    De tota manera, no vam trigar pas gaire a arribar als voltants de Wexford i començar a veure cartells indicatius de la situació del port en el que havíem d'agafar el ferri.















    També vam tornar a veure les paradetes de fruita, sobretot maduixes ('strawberries') i altres berries a tocar de la carretera, malgrat que tampoc no vam aturar-nos, igual que divuit dies abans. I tot això mentre els membres del Rotary Club i els Lions ens donaven la benvinguda a Wexford i els ciclistes es posicionaven en contra del suïcidi.















    La nostra intenció era apropar-nos al port i menjar alguna cosa i per això vam acabar a l'últim pub d'Irlanda, The Kilrane Inn, tot i que per l'altra banda el cartell deia que es tractava del primer pub d'Irlanda...













    Amb tota la feina feta, l'estòmac ple i poques ganes de tornar cap a casa vam dirigir-nos cap a la terminal del port, allà vam passar els controls preceptius, vam fer una estona de cua i finalment vam embarcar a l'Oscar Wilde.












    Un cop a bord, vam lligar les motos, vam agafar les bosses que teníem preparades i vam anar a buscar el camarot per deixar-ho tot i posar-nos còmodes, després vam fer una cervesa acompanyada d'uns cacauets i jo vaig pujar a coberta per veure com salpàvem de l'Illa Maragda.










    La Núria es va estirar una mica per fer migdiada al camarot i jo vaig tornar a coberta per veure com ens allunyàvem del port de Rosslare i ens vigilava un petit far en un illot.










    Més tard, vam fer una mica de temps llegint i fent còpies de seguretat de les fotos, vam passejar per la botiga, on la Núria va comprar-se un llibre i vam escollir on sopar.




    Per acabar la nit, vam anar a fer una pinta al bar de popa, on l'actuació de la nit no va ser com la de l'anada, sinó que hi havia música i ball a l'estil d'un music hall parisenc modernitzat i vingut a molt menys.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  4. #64
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    Mar Cèltica -Roscoff - Tout-Y-Faut
    564 Km + ferri
    Camí de casa
    Ens vam llevar tranquil·lament perquè el ferri estava previst que arribés a les onze del matí, de tal forma que vam tenir temps de sobres per dutxar-nos, esmorzar i recollir.




    Fins i tot vam poder pujar a coberta per veure l'skyline de Roscoff, que era el punt més proper del continent europeu i cap on es dirigia el vaixell capitanejat eventualment pel pràctic del port que va arribar en un bot.














    Vam anar cap a la bodega per carregar les motos, deslligar-les i preparar-nos per abandonar la nau i ja fora de les instal·lacions portuàries, vam aturar-nos a una banda de la carretera per fer un últim cop d'ull cap a l'MS Oscar Wilde que inexorablement ens remetia als dies a Irlanda, tan propers i tan llunyans alhora.














    Havíem de desfer el camí que havíem fet gairebé tres setmanes abans i sabíem que anava a ser cansat, entre altres coses perquè ja no estàvem acostumats a la calor, tot i que s'ha de reconèixer que a la Bretanya els núvols i el vent van ajudar-nos prou. En tot cas, quan dúiem mes d'una hora i mitja i passàvem per Montauban-de-Bretagne vam fer la primera aturada, però va ser una aturada ràpida.













    Entre Rennes i Nantes, a l'Aire de Pomméniac, una àrea de servei de l'autovia, vam repostar i vam decidir fer el dinar, primer dempeus i quan ens va deixar lloc una família que ja havia acabat, en una taula a la zona de descans.















    La tarda es va fer pesada, doncs vam fer un tram més per autovia i per la nacional hi vam trobar trànsit intens i moltes rotondes, com sempre a França. El cas és que volíem passar Niort perquè en cas contrari l'endemà ens tocaria fer molts quilòmetres pels dies que dúiem de ruta. Sí que és cert que teníem el diumenge de coixí, però el volíem deixar com a últim recurs. Al final, vam trobar un hotel a peu de carretera al costat d'un restaurant i d'una discoteca. Semblava més un hotel per hores que no pas una altra cosa, però a nosaltres ja ens va anar bé.




    Vam sopar al restaurant, tot i que vam arribar a pensar que no ho podríem fer perquè es van començar a escridassar la cambrera i el cuiner, al més pur estil reality televisiu.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  5. #65
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    Tout-Y-Faout - Sitges
    857 Km
    L'arribada a casa
    Després de patir un ensurt perquè ja havíem tornat les claus de l'habitació ficant-les en una bústia a tal efecte perquè no hi havia recepcionista quan ens vam adonar que jo m'havia deixat el casc dintre (sort de la noia de la neteja que vam trobar i que ens va obrir l'habitació!), vam començar la ruta de tornada a casa.






    De tota manera, no havíem esmorzat, així que vam aturar-nos davant d'una boulangerie a Asnières-la-Giraud i ens vam comprar uns croissants.





    Vam trobar-nos ninots gegants fets de pneumàtics, les típiques carreteres flanquejades per arbres, McDonald's dels anys 50's del segle passat, cotxes anunciant trobades en una rotonda i, encara que sembli mentira, poc trànsit.


















    Vam aturar-nos a Lavardac i vam seure a la terrassa del restaurant Le Saint Romain amb la intenció de prendre un refresc i segons com ho veiéssim, menjar alguna cosa, però ens van dir que no ens podien servir beguda si no menjàvem perquè hi havia un bar allà al costat, els vam dir que estava tancat, però tot i així van insistir, encara que finalment ens van posar les begudes. Amb tot, van ser molt lents i a la taula del costat vam veure que les racions eren immenses i vam decidir no demanar per menjar per no dedicar-hi tant de temps.













    Vam continuar la ruta, travessant pobles amb noms més o menys encertats i més o menys macos, doncs per aquests mons de déu t'hi trobes de tot.















    No va ser fins a la localitat occitana d'Aush que ens vam permetre el luxe d'aturar-nos i menjar alguna cosa en una altra boulangerie.













    Ja no vam trigar gaire a veure els Pirineus davant nostre, donant-nos la benvinguda a casa, tot i que encara teníem una bona tirada per endavant.













    Vam entrar per la Vall d'Aran i vam continuar direcció sud per l'N-230, aprofitant el seu asfalt i el seu traçat alhora que aprofitàvem la bona temperatura i la bona llum d'aquelles hores.













    Ja començàvem a estar cansats i teníem ganes d'arribar a casa, però véiem petits detalls que ens feien tornar uns dies enrere i desitjar seguir encara de viatge per Irlanda.















    Però ja no podíem tornar enrere ni en l'espai ni en el temps, només podíem intentar recordar tots els detalls possibles i començar a planificar un altre viatge, qui sap si un altre cop a l'Illa Maragda que ens va captivar...










    El sol, a la nostra esquena a partir d'Alfarràs, ens allargava les ombres per davant nostre, donant-los la impressió que el camí s'allargava, però nosaltres ja ens véiem a casa.




    Tant ens véiem a casa, que vam estar a punt de ni descansar cinc minuts a Tàrrega quan vam repostar, doncs volíem acabar d'arribar i aprofitar els últims vestigis de sol. Prop de les onze de la nit, acabàvem el viatge.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  6. #66
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

Pàgina 7 de 7 PrimerPrimer ... 567

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Temes similars

  1. Nocturna 24-25 de juliol
    Per Ramon en el fòrum SORTIDES I TROBADES
    Respostes: 45
    Últim missatge: 27/07/2015, 22:36
  2. Irlanda 2015
    Per kuk100 en el fòrum CRÒNIQUES DE VIATGES
    Respostes: 20
    Últim missatge: 22/07/2015, 17:16
  3. Dissabte, 5 de juliol de 2014, anem a fer quatre revolts ?
    Per Ramon en el fòrum SORTIDES I TROBADES
    Respostes: 15
    Últim missatge: 09/07/2014, 13:02
  4. Irlanda 2010
    Per Panotxa en el fòrum CRÒNIQUES DE VIATGES
    Respostes: 8
    Últim missatge: 09/06/2013, 06:15

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •