Tema: Anada i tornada al senegal

23 agost
Laayoune, Marroc - Marràqueich, Marroc.

Dia de kms i més kms on deixo la humitat de la costa per entrar en la calor de l'interior del Marroc.

Per destacar, la tempesta de sorra i d'aigua a la sortida de Guelmin.

El vent era cada vegada més intens i humit... veient la trobada inevitable, els núvols negres venien cap a mi i jo a ells, em vaig posar el tratge de pluja.

Així entrava la tempesta, després tot va ser foscor i aigua.

El vent anava sacsejant-me al seu gust, mentre el tenia de cara consistia amb aguantar l'embat de l'aire i el balanceig al pas dels camions.




Passada la zona de corbes el vent em quedà de costat... conduint tombat en línia recta, les batzegades al pas dels vehicles amb el terra moll ja no era ni plaent ni segur.

Arribant a Boulzakame vaig buscar un lloc arrecerat per poder parar en mig d'aquella ventada, on no em veia capaç de parar i que el vent no em tombes.
Ho vaig fer davant d'un bar i estigué esperant una bona estona prenent un te per veure si retornava l'escalfor al meu cos tot esperant que minves aquell temporal.

Al cap d'una estona vaig veure als natius que travessaven el carrer, i els carros passant amb les que devien ser les últimes gotes de la borrasca.
Amb un moviment de cap el cambrer em fa senyals assentint com que la tempesta ja a passat.

Després de la tempesta surt el sol, i així fou.
Al poc, ni rastre que havia plogut el que no estava escrit, la carretera seca i pocs eren els bassals que es veien al voral.

Passat Agadir, ja de nit, prengué l'autopista que no vaig deixar fins a entrar a Marràqueix.

Al moment de pagar, en un peatge solitari al mig de la foscor, el noi em digué que amb la targeta no podia... li preguntà si m'acceptava euros, i em digué que no..."doncs malament ho tenim" vaig pensar, no duia ni un diharm!!!
No podia aixecar la barrera fins que no hi hagués un pagament, que si volia/podia intentes passar per sota... evidentment no era capaç de tombar aquella moto i anar uns metres, així hagué d'esperar que vingues un cotxe i passar darrere d'ell mentre la barrera estava enlairada.

Arribant a Marràqueix era ven entrada la nit, repetí l'hotel, i em posà al llit sense sopar... demà serà un altre dia.

Llac Naila, entre Dakhla i Laayoune ? No el conec. No vols pas dir la badia de Dakhla ?

Ostres l'Stefano viatjar amb vespa, deunidó,
La primavera passada vaig anar a Barna a una xerrada de Cinema i Motos en que parlaven de la volta al mon en 79 dies que van fer dos españols (en Guillén i en Veciana) en una vespa ... realment dels 40.000 kms només en fer la meitat amb la moto, però també deunidó, 2 en una vespa i força carregats.

Mmmm, això de la foto sembla una tagine de camell, que bo.

Iniciat per Ramon

Llac Naila, entre Dakhla i Laayoune ? No el conec. No vols pas dir la badia de Dakhla ?

Ostres l'Stefano viatjar amb vespa, deunidó,
La primavera passada vaig anar a Barna a una xerrada de Cinema i Motos en que parlaven de la volta al mon en 79 dies que van fer dos españols (en Guillén i en Veciana) en una vespa ... realment dels 40.000 kms només en fer la meitat amb la moto, però també deunidó, 2 en una vespa i força carregats.

Mmmm, això de la foto sembla una tagine de camell, que bo.

Mes que un llac es una manega d'aigua encerclada per uns escull, d'una amplada de varis kms, amb una entrada al mar de 3km.
Es un lloc amb molta historia el sr. Khabizi me'n fe cinc centims, pero el temps que disposava era gairebe el mateix que els coneixements historics que tenia i em feia referencia.
Pero be val una parada i visita amb mes dedicacio que la que jo vaig fer.

https://www.laverdad.es/verano/repor...6004631-v.html

Iniciat per ricard66

Mes que un llac es una manega d'aigua encerclada per uns escull, d'una amplada de varis kms, amb una entrada al mar de 3km.
Es un lloc amb molta historia el sr. Khabizi me'n fe cinc centims, pero el temps que disposava era gairebe el mateix que els coneixements historics que tenia i em feia referencia.
Pero be val una parada i visita amb mes dedicacio que la que jo vaig fer.

https://www.laverdad.es/verano/repor...6004631-v.html

Un article molt interessant.


Ara entenc la corba que fa la N1

24 -25 agost

Marràqueix, Marroc - Algeciras - Hombrados, España.

Em vaig despertar amb gana, o pressentia que avui era l'últim esmorzar en terres africanes? La veritat és que ja recollien el menjador i seguia anant i venint del bufet.

Així que tampoc vaig arribar a sortir massa d'ora, però una vegada a la carretera vaig anar desfent el camí d'anada, amb records que anaven succeint en direcció contrària.

Settat, Casablanca, Rabat, Kenitra, Larache, Asilah, y Tanger, TangerMed.

Un dia on és barrejà el viscut, i les ganes de reviure-ho amb la Sira.

L'autopista que tant em sorprengué en baixar, ara és part del trajecte sense estranyeses ni ensurts, ja formava part de la meva memòria.

M'afegeixo al rosari de cotxes, furgonetes que tornen a casa seva... un cotxe em va avançar a poc a poc, i tímidament un nen em saluda amb la mà darrera del vidre... accelero una mica fins a posar-me a la seva alçada i el saludo amb el dit gros, la seva cara s'il·luminà amb una gran rialla i l'enganxà al vidre... la seva mare reia.

La innocència d'un nen és universal, però aquests dies em semblà que aquí prenia forma d'una manera més intensa, encara que moltes vegades truncada per la necessitat.

Rialles, riures, les he vist a tot arreu, amb diferents matisos, de forma mesurada, espontània, amb dissimulació darrera un vel, sense complexos amb dents i sense, grans i petits... és la millor carta de presentació d'una gent meravellosa, que no es resigna a deixar de ser feliços, en un món amb valors i necessitats diferents.

Hi haurà disconformitats, recels entre països i cultures, però l'essència d'aquesta gent han fet que la meva/nostra experiència hagi sigut fantàstica, amb lliçons de vida, que ens han fet veure que la felicitat té moltes altres cares.

Arribat a TangerMed em poso a la fila de vehicles fins que ens donin pas per entrar a la bodega del ferri.
No recordo l'hora d'entrada, però si que estigué buscant on era el sr. que tramitava la documentació per la duana... fins que recordà que ja havia fet totes les tramitacions l'entrar a TangerMed.




Em costà dormir, molt més despertar-me a les 4h i decidir que feia a les 4:35h a Algeciras...
la frescor m'espavilà ràpit, i després de dos intents aconsegueixo sortir per Algeciras direcció Tarifa, no exactament per on volia, però aconseguí sortir!!

Encara amb la roba de carrer seguí fent via fins que el fred s'apoderà de mi, paro en una gasolinera i aprofito per esmorzar quelcom en el bar i em canvio de roba per continuar direcció a Ubrique, on tenia pensat parar a dinar.

Al principi em costà adaptar-me a la carretera de revolts que puja cap a la Serra de Grazalema, després de tantes rectes és el moment d'arrodonir el perfil dels neumàtics, passat Ubrique el trajecte gairebé torna a ser rectilini.




A la Carolina paro a menjar, i la modorra començà a tantejar-me... en sortir busco un lloc on fer la migdiada, just en el restaurant del costat veig una família marroquina que estaven estirats sobre una manta en l'aparcament, al costat del cotxe... sense tallar-me ni una mica paro uns metres més enllà i m'estiro a terra sense més, ni manta ni treure'm la jaqueta, allà mateix em vaig quedar "fregit".
El bo d'aquests bivacs és que no has de recollir trastos en marxar.

Com era d'esperar, al passar per Madrid prengué una, fins hi tot varies, sortides equivocades que em portaren per la M40 i la M30 fins a ensopegar amb la ruta marcada. Vaig entrar a Madrid de dia, i voltant, vaig sortir de nit...

Tenia molt clar fins on volia arribar, i dormir.

Guadalajara, Alcolea del Pinar, Maranchon, Molina de Aragon, Hombrados





El trajecte d'avui realment foren 1048km, però sumats als 619kms de Marràqueix-Algeciras és el que marca el gps.




26 agost
Hombrados, España - Igualada, España.

L'estiu passat, tornant de Cuenca amb la Sira, ens vàrem atansar al castell de Zafra i em fascinà el paisatge, em transportà a terres molt llunyanes.





I quin millor final d'un viatge per terres africanes?
Al peu del castell de Zafra.

L'arribada ja entrada la nit, per la pista, muntar la tenda en mig d'un silenci tant opac com obscur, fou sensacional.
I l'endemà, l'espectacle no defraudà.






La tornada a casa ja no té més història que passar per Montalban on es feia la concentració motera de cada any.
Vaig trucar a un amic que acostuma a anar-hi... i no contestà, tampoc vaig saber veure la seva moto, així que vaig continuar fent camí.

Una vegada a casa vaig veure el seu missatge que deia que no havia sentit la trucada, que estava dinant amb un altre conegut, que tampoc para mai a casa, a Montalban...

Potser el destí decidí de no trobar-me amb un amic en mig del Sàhara Oriental, ni en la concentració de Montalban, i que aquest viatge havia de fer-lo sol... i compartir-lo aquí.

Vés a saber!!





El trajecte final fins a casa fou de 380km, la resta són 1048km Algeciras - Hombrados, i 619km Marràqueix - Tanger.

Fins aquí un apunt del què va ser el viatge, francament dos en un.

Bé podria definir la baixada com més "superficial", on el paisatge va ser el protagonista, i la tornada com quelcom més "íntim", no tan captivat per l'entorn, on el contacte amb la gent va ser més pròxim i intens.




I ara, amb tot l'après, a perseguir altres somnis...

Vsss.

Merci per explicar-nos aquest viatge carregat de sensacions i sentiments.

Ara a preparar-ne un altre

Salut !

Gracies Ricard, per aquesta cronica. Un viatge que sempre he volgut fer i mai he trobat prous dies per anar-hi.
Ho he passat molt be llegint el dia a dia del viatge i observant com poc a poc el viatge et va transformant, com ha de ser.
Com diu la dita ‘’les muntanyes sempre hi son, som nosaltres que deixem d’anar-hi’’ poder en un futur ho podrem fer.
Salut!


Enviat des de Tapatalk

Moltes gràcies Ricard per aquesta crònica tan ben detallada d'un excel.lent viatge.

Bonica experiència.

Iniciat per Ramon

Merci per explicar-nos aquest viatge carregat de sensacions i sentiments.

Ara a preparar-ne un altre

Salut !

Iniciat per Panotxa

Gracies Ricard, per aquesta cronica. Un viatge que sempre he volgut fer i mai he trobat prous dies per anar-hi.
Ho he passat molt be llegint el dia a dia del viatge i observant com poc a poc el viatge et va transformant, com ha de ser.
Com diu la dita ‘’les muntanyes sempre hi son, som nosaltres que deixem d’anar-hi’’ poder en un futur ho podrem fer.
Salut!


Enviat des de Tapatalk

Iniciat per Itaca

Moltes gràcies Ricard per aquesta crònica tan ben detallada d'un excel.lent viatge.

Bonica experiència.

No es mereixen, la veritat ha sigut un plaer reviure un altre cop aquells moments, i més quan aquest estiu, per motius familiars, ens vam quedar sense vacances quan ho teníem tot enllestit per anar a Albània...

Gent viatjada com sou, sabeu millor que ningú que no es tant on vas sinó l'experiència a viure, sent aquesta, de vegades proporcional a la llargada i solitud.

Celebro que haguí sigut del vostre grat, i tan de bo us animi algun dia anar-hi, o tan sols somiar-hi.

Felicitats pel tros de vaitge que vares fer. Espectacular!!!

Moltes gràcies per explicar-ho.
Salut y kms.