Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
LinkBack URL
About LinkBacks
12/08/2012Fredrikstad - Fredrikstad0 Km.
A les vuit del matí, just l'hora que començava l'esmorzar, ens vam acostar a la carpa per menjar-nos-el, coincidint amb el Carles i l'Eva, que ja ho havien recollit tot i anaven a marxar just després, doncs tenien molts quilòmetres per endavant.
El Pedro, la Txaro, la Núria i jo havíem quedat allà mateix a tres quarts de nou del matí amb el Jordi i la Rosa, però quan van arribar nosaltres encara no ho teníem tot recollit. Ràpidament, vam carregar els estris d'acampada al remolc i vam acostar tots els vehicles al bungalow (169 €) que havíem llogat per passar la nit al mateix càmping per tot seguit marxar caminant cap al centre històric, creuar-lo i agafar el ferri per vianants cap a la part nova de Fredrikstad.
Vam arribar a l'estació quan el tren que havíem d'agafar per anar a Osla ja havia marxat, així que havíem d'esperar gairebé dues hores, estona que vam dedicar a estirar-nos per descansar, per passejar una mica o per fer una estona de cada activitat segons gustos i necessitats.
A l'hora prevista, vam pujar al tren, un tren regional que va trigar poc més d'una hora en fer el trajecte, un trajecte en el que vam poder connectar-nos a la seva xarxa wfi. A més, vam estar de sort i un cop a Oslo Sentralstasjon, el maquinista va fer cas del precs que li demanaven, per amor de déu, que aturés el comboi.
Vam descobrir una ciutat moderna i cosmopolita en la que es concentrava un 12% de la població noruega i conformava la tercera àrea metropolitana més gran d'Escandinàvia. Sent tan gran i havent perdut el tren que volíem agafar, havíem de centrar-nos molt en allò que volíem veure, per tant vam decidir anar a buscar l'autobús turístic.
Així doncs, vam pujar al Hop on Hop off City Sightseeing disposats a empapar-nos al màxim de la capital noruega. Vam poder veure l'artèria comercial Karl Johans Gate, Stortinget (l'edifici del Parlament noruec), el Grand Hotel, l'Ajuntament amb el seu espectacular rellotge, Det Konelige Slott (la residència reial), el Hard Rock Cafe i Det Norske Nobelinstitutt entre altres llocs, edificis i negocis destacats o curiosos.
En arribar a l'entrada del Parc Vigeland, vam decidir baixar de l'autobús per fer una visita. Es tracta del parc més visitat de Noruega i en ell hi ha repartides més de dues-centes escultures humanes a tamany real que expressen sentiments i relacions.
El pont que donava entrada feia cent metres de llargària i quinze d'amplada i en ell hi havia cinquanta-vuit escultures en bronze realitzades entre el 1923 i el 1933.
La font originalment va ser dissenyada per a ser ubicada davant del Parlament, va ser fabricada en bronze i decorada amb 60 relleus de bronze individuals. Representant nens i esquelets als braços d'arbres gegants, la font suggereix que de la mort n'esdevé nova vida. Al terra, envoltant la font, hi ha un mosaic de mil vuit-cents metres quadrats fet amb granit blanc i negre. Crear el monument va prendre molt de temps a Vigeland: de 1906 a 1947.
El monòlit de granit de disset metres d'alçada està al punt central del parc i conté cen vint-i-una figures humanes que durant catorze anys van tallar tres escultors a partir del model de Gustav Vigeland. A la base del monòlit hi ha trenta-sis grups escultòrics també de granit i les escales per accedir-hi.
La visita al parc va pagar molt la pena i a més vam gaudir d'un temps immillorable. Només vam veure les escultures del propi parc, però prop d'ell hi havia el Museu Vigeland amb mil sis-centes escultures més i una gran quantitat de dibuixos, fotos, llibres i objectes que van pertànyer a l'artista, com motllos de guix d'algunes escultures, doncs l'origen del parc és un pacte entre Gustav Vigeland i l'Ajuntament d'Oslo quan el consistori anava a enderrocar l'edifici on hi tenia la vivenda i l'estudi en Vigeland: si la ciutat li proporcionava un nou estudi amb vivenda que es convertís en museu després de la seva mort, ell cedia a Oslo totes les seves obres i així va ser.
Vam tornar a agafar l'autobús turístic a quarts de tres de la tarda, ja a la península de Bygdøy vam dubtar si baixar a la parada del Norsk Maritimt Museum i del Kon-Tiki Museum, que ens feien gràcia, o a la del Vikingskipshuset, que també ens atreia, però no ho vam fer fins a la parada del Norsk Folkemuseum, el museu del poble noruec, un dels museus a l'aire lliure més grans d'Europa, a la cafeteria del qual vam dinar alguna cosa ràpida abans d'entrar-hi.
És una gran àrea en la que hi han repartides construccions originals de totes les èpoques i de totes les zones de Noruega, algunes de les quals tenen accés al seu interior decorat com correspon i fins i tot hi ha figurants simulant realitzar tasques pròpies de l'època.
Entre totes les edificacions, destaca l'Stavkirke de Gol, l'església de fusta del segle XII construïda en aquesta localitat del comtat de Buskerud a gairebé dos-cents quilòmetres d'Oslo que es va traslladar peça a peça el 1884.
Vam tornar a agafar l'autobús i a un quart de sis de la tarda vam baixar a la parada de l'Ajuntament per passejar pel centre en direcció a Sentralstasjon.
Com que anàvem bé d'hora, ens hi vam poder estar una estona admirant el modern edifici Operahuset, la seu de l'Òpera de Noruega, del Ballet de Noruega i del Teatre Nacional de Noruega. La façana és tota blanca pel granit blanc i el marbre blanc de Carrara que l'estudi Snøhetta va emprar en la seva construcció. Sembla que sorgeixi del mar i convida a passejar per les rampes d'accés i el propi sostre de l'edifici, buscant que s'integri en el barri portuari de Bjorvika i en la vida dels que el visiten. El seu interior, inclosos els lavabos, tampoc no deixa indiferent ningú. La seva inauguració va provocar un efecte cadena i es van projectar un nou edifici de la Biblioteca Pública d'Oslo pel 2018 i una nova seu pel Museu Munch pel 2019.
A les set de la tarda vam agafar el nostre tren de tornada cap a Fredrikstad, sense que aquest cop no hi hagués cap incidència ni retard. Això sí, estàvem més cansats.
Vam tornar a creuar el riu amb el petit ferri, vam travessar el centre històric i vam anar cap al nostre bungalow, on vam sopar i vam dir aduu-siau a l'ultim dia pròpiament de vacances, doncs l'endemà anàvem a començar la ruta de tornada a casa.
13/08/2012Fredrikstad - København503 Km.
A tres quarts de nou del matí vam sortir del Fredrikstad Motel & Camping, vam agafar la carretera 110 i al cap de pocs quilòmetres l'E6 en direcció Göteborg. A quarts de deu del matí vam creuar l'Svinesundbrua, un pont d'arc maquíssim (a la nostra foto no es veu, però els braços de l'arc continuen per sota de la calçada i fan de columnes del pont) de més de set-cents metres de llargada, que equival a dir que vam creuar de Noruega a Suècia. Abans, però, vam aturar-nos en una àrea de servei per comprar en un Rema 1000 i recuperar una part de l'IVA d'uns regals que havíem comprat.
També va ser espectacular circular una hora més tard per Uddevallabron, un pont subjectat per cables a partir de dues torres d'uns cent-cinquanta metres d'alçada.
Vam deixar enrere Göteborg i vam continuar en direcció a Malmö fins que a tres quarts de dotze del migdia vam aturar-nos en una àrea de descans de l'E6 amb bancs i taules per fer un mossec.
Encara vam fer una altra aturada més al cap d'una hora aproximadament per repostar combustible, però bàsicament vam continuar per l'autovia fins que vam veure les indicacions del port de Helsinborg, cap on ens dirigíem.
Havíem mirat horaris i, malgrat el cost de 175 €, pagava la pena agafar el ferri de Helsingborg a Helsingör enlloc de baixar a Malmö per creuar l'espectacular conjunt de ponts i túnels d'Øresundbron, encara que vam arribar al moll suec a les dues i no vam salpar fins a tres quarts de tres.
El trajecte, d'uns vint minuts de durada, amb prou feina ens va donar temps per menjar-nos uns entrepans que ens havíem preparat, encara que sí que ens va permetre mirar per la borda els quatre quilòmetres i escaig d'amplada de l'estret d'Øresund en aquell punt, que és la distància que estàvem recorrent des de la província sueca d'Escània fins a l'illa danesa d'Sjælland, des d'on ens vigilava el Castell de Kronborg, una construcció del segle XV amb una gran importància estratègica, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, un dels més importants castells renaixentistes al nord d'Europa i, per si tot això fos poc, també immortalitzat amb el nom d'Elsinore en l'obra teatral Hamlet de Shakespeare.
Vam trigar menys d'una hora en recòrrer la cinquantena de quilòmetres que ens faltaven per arribar a la capital danesa i trobar el Camping Bellahøj, on havíem reservat uns bungalows per 166 €. Es tractava d'uns contenidors de mercaderies transformats de forma senzilleta i que estaven una mica atrotinats, però el pitjor de tot va ser la calor que hi feia, es notava que havíem anat cap al sud i que no estaven massa preparats per a la calor. En tot cas, ens hi vam instal·lar, ens vam posar còmodes i a les sis de la tarda sortíem amb intenció de veure una mica la ciutat.
En una parada propera al càmping, vam agafar un autobús que ens va dur cap al centre, al Bulevar H.C. Andersens davant d'una de les entrades dels jardins del parc Tivoli, i allà mateix en vam agafar un altre per anar cap al Parc Langelinie, mentre intentàvem no ser atropellats per una bicicleta.
Al Langelinie Lystbådehavns Bådelav vam veure vaixells de lleure a vela i fins i tot unes motos antigues restaurades tipus bobber (una AJS, una Triumph i una altra amb motor boxer) aparcades a la vora, però si havíem anat fins allà era per veure Den Lille Havfrue, l'estàtua de bronze d'Edvard Eriksen que representa una sirena i que ha esdevingut el símbol de la ciutat.
En la nostra passejada cap al centre, vam trobar-nos amb Saint Albans kyrka, una església anglicana de finals del segle XIX d'estil gòtic britànic, un exemple de l'arquitectura eclesiàstica victoriana, que es va aixecar per acontentar la creixent congregació anglesa a la ciutat.
Just al davant, el que vam trobar va ser la Gefionspringvandet, una gran font ornamental que representa uns bous tirant d'una arada dirigida per la deessa Gefjun de la mitologia nòrdica. Igual que La Sireneta, es tracta d'una donació de la Fundació Carlsberg, aquesta dissenyada per l'artista danès Anders Bundgaard i inaugurada el juliol del 1908.
Tot aprofitant el bon temps, les terrasses del port estaven plenes de gom a gom. Nosaltres les vam passar de llarg i ens vam centrar en visitar la ciutat, que és majoritàriament molt moderna, però encara s'hi troben edificacions antigues.
El Palau d'Amalienborg és la residència oficial de la reina Margarida II de Dinamarca, que habita el palau durant els mesos d'hivern. Durant el nostre pas per la plaça, vam poder gaudir del cerimoniós espectacle del canvi de guàrdia mentre l'estàtua eqüestre del rei Frederic V de Dinamarca es mostrava indiferent.
Sortint de la plaça per Frederiksgade hauríem arribat a Frederiks Kirke (coneguda popularment per Marmorkirken, "església de marbre" en català), que destaca per la seva cúpula, la més gran d'Escandinàvia, però vam sortir en direcció contrària, arribant als jardins Amalie i la seva font, just davant mateix de l'edifici de l'Òpera a l'altra banda del canal. Circumstancialment, entre el modern i emblemàtic edifici de l'Òpera i la font hi vam poder veure les construccions del Københavns Internationale Sandskulpturfestival.
Eren les vuit des vespre (estàvem aprofitant molt la tarda) i ens vam dirigir cap a Nyhavn mentre véiem hotels, seus de grans empreses, edificis de disseny, edificis portuaris reconvertits, la torre de Vor Frelser Kirke, a la que (com el viatge del 2009) tampoc no vam pujar, i vaixells amb diferents usos.
Tot el Nyhavn és molt turístic, però alhora ens va tornar a donar la sensació (un altre cop, em refereixo al viatge del 2009) que també era típic dels vilatans sortir per allà. En tot cas, vam entrar a la Brasserie Nyhavn 17, on vam sopar la mar de bé maridant els plats amb cerveses dels seus tiradors per 203 €.
Un cop acabat el sopar i de tornada al turisme, vam passar per davant de la flagship store del fabricant danès de joguines Lego a Vimmelskaftet cantonada amb Hyskenstræde. En ella hi havia figures de grans dimensions fetes amb peces del famós joc de construcció.
Eren gairebé les onze de la nit quan vam vorejar l'edifici de l'Ajuntament i ens vam dirigir a la parada de l'autobús de davant del parc Tivoli per tornar cap al càmping.
14/08/2012København - Bremen465 Km.
Tot i haver estirat bastant el dia anterior, a tres quarts de nou del matí ja estàvem preparats per deixar el Bellahøj Camping de København i continuar ruta en direcció sud.
Dúiem gairebé una hora i mitja de viatge quan vam creuar els Farø Broerne, dos ponts per carretera que uneixen les illes de Falster i Zelanda mitjançant la petita illa de Farø, que es troba aproximadament a mig camí. Un pont més petit de Farø proporciona accés a Bogø i d'allí a l'illa de Møn.
A tres quarts d'onze vam arribar a Rødby, on havíem d'agafar el ferri cap a Puttgarden. Al cap de ben poc vam embarcar i a un quart de dotze vam salpar després de pagar els 268 € del trajecte. Vam aprofitar els tres quarts d'hora que ens separaven d'Alemanya per menjar-nos unes típiques salsitxes amb patates.
A les dotze del migdia havíem arribat a Alemanya, però encara no havíem arribat al continent europeu, doncs érem a l'illa de Fehman. Per fer-ho, vam haver d'utilitzar l'espectacular Fehmarnsundbrücke, el pont de 963 metres que ho permetia (estava prevista la construcció d'un tunel, doncs acostuma a haver-hi forts vents i tant en aquests moments com en moments de tempesta s'ha de prohibir la circulació ja sigui totalment o parcialment). Un cop a terra ferma, vam agafar direcció Lübeck, per on havíem passat vint-i-dos dies abans per agafar el ferri a Travemünde, desfent a partir d'aquell punt el camí que havíem fet pujant de Koblenz.
La nostra intenció era arribar a Bremen i, malgrat els molts quilòmetres en obres que ens van obligar a anar bastant lents, ho vam aconseguir a les quatre de la tarda. Ens vam instal·lar en un Etap Hotel als afores que ens va costar 159 €, vam descansar una estona i vam agafar els vehicles per anar a la botiga Louis de Neuenlander Straße, on vam firar-nos algunes coses. Vam demanar com anar cap al centre en transport públic i permís per deixar els nostres vehicles al seu aparcament (estaven a punt de tancar). Amb l'autobús per 14,10 € vam anar cap al centre, on només baixar, a quarts de vuit del vespre, vam trobar-nos el Cafe & Bar Celona.
A tocar del riu Wesser que acabàvem de creuar, hi havia tot d'animades terrasses de bars amb taules una mica llargues que no teníem clar si eren compartides o noi com que feia molta calor per 23,25 € ens vam permetre el luxe de prendre unes cerveses ben merescudes al Bar RedRock.
Bremen, considerant també el seu port a seixanta quilòmetres,conforma un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya i va annexionar-se a l'Imperi Alemany el 1871 amb el títol de Ciutat Lliure Hanseàtica. Vam començar a passejar per la Marktplatz, on hi ha l'Ajuntament i l'Estàtua de Rotllà, que són Patrimoni de la Humanitat, i la Catedral dedicada a Sant Pere.
Vam continuar per Böttcherstrasse, un carrer peculiar que es va reedificar pràcticament tot entre el 1922 i el 1931 en un estil que podria qualificar-se com expressionisme en maó, en el que hi destaca un relleu daurat a l'entrada que va ser un intent de retre tribut a Hitler que ell va rebutjar.
Però si per una cosa és coneguda Bremen és pel conte Els músics de Bremen i per això vam trobar diverses obres representant els protagonistes del conte.
Durant la passejada, vam poder veure una Honda Goldwing amb un sidecar EML GT Twin que ens va cridar l'atenció, però en cap cas com a un tipus de vehicle que tindríem en un futur.
A la mateixa Böttcherstraße ens va fer gràcia el Restaurant Flett i vam decidir sopar-hi. Les parets estavem plenes de fotografies i cartells, t'hi podies tirar hores mirant-ho tot i no acabaries pas, molt curiós! Respecte a l'àpat en si, va estar força correcte i ens va costar 95 €.
Vam anar a buscar l'autobús que ens va deixar prop de la botiga Louis on havíem deixat el cotxe i les tres motos, vam pujar-hi i vam anar cap a l'hotel per posar-nos a dormir, que eren prop de les dotze de la nit.
15/08/2012Bremen - Houdemont683 Km.
També ens vam llevar a les set, vam recollir i vam aprofitar l'esmorzar de l'hotel inclós en la nostra reserva, però únicament es tractava d'una torrada amb mantega. Abans de les dotze del migdia ens vam aturar per posar gasolina i menjar-nos uns entrepans a l'Autobahn Rasthof Remscheid West, poc abans de Leverkusen.
Feia molta calor i nosaltres no estàvem acostumats i a més hi havia força trànsit, se circulava molt ràpid i hi havia obres, com sempre passa a Alemanya. Per acabar-ho d'adobar, circulant per vies ràpides no veus pràcticament res de paisatge ni d'interès, de fet un helicòpter va ser l'únic que ens va cridar l'atenció. Com si tot això no fos suficient, a l'hora de circumval·lar Köln les motos vam agafar l'A1 E29, mentre que el cotxe va agafar l'A3 E31 que el va fer voltar per Bonn, eixamplant la distància entre els uns i els altres. Al cap d'uns quants quilòmetres vam sortir de l'autobahn i ens vam trucar, però no ens era fàcil a les motos, que anàvem per davant, trobar un lloc per aturar-nos i saber on érem per poder donar les indicacions. Finalment, ens vam acabar trobant als afores de Konz.
Vam creuar la frontera amb França entre Schengen i Apach per una carretera convencional, però a l'alçada de Thionville vam tornar a agafar l'autopista, tot i que ens vam aturar ràpidament en una àrea de servei per descansar i berenar una mica. La nostra intenció era arribar a l'alçada de Nancy, d'aquesta manera deixàvem enrere Metz i l'endemà tindríem una etapa més o menys de l'estil d'aquesta, però no més llarga.
Finalment, a les set de la tarda vam arribar a l'Etap Hotel Nancy Porte Sud (150 €), a un polígon en la variant de Nancy a la localitat de Houdemont, al sud de Nancy. Vam quedar a les vuit per fer un got a la terrassa de l'hotel i després anar a sopar. Com que estàvem força cansats, vam anar al Restaurant Courtepaille d'allà al costat, aprofitant el descompte que ens van oferir per estar allotjats en un hotel del mateix grup per pagar només 146 €.
16/08/2012Houdemont - Montélimar631 Km.
Vam sortir a tres quarts de nou del matí i el primer que vam veure va ser el restaurant en el que vam sopar la nit anterior. Vam tornar a agafar l'autopista perquè la nostra intenció era arribar a algun punt entre Nimes i Montpeller.
A les onze del matí dúiem al sarró cent vuitanta-cinc quilòmetres i vam aturar-nos en una àrea de servei per damunt de Dijon per repostar. Cent cinquanta quilòmetres més endavant, a la una del migdia, ens vam aturar en una altra àrea de servei i vam dinar patata, mongeta verda, ou dur, sardines i pop a la marinera amanit amb oli i maionesa del nostre rebost.
Aprofitant que dúiem bé el dia, vam decidir sortir de l'autopista i fer una mica de carretera, doncs encara que féssim menys quilòmetres dels previstos, l'etapa de l'endemà ens permetia assumir-los sense cap problema. Així doncs, a l'alçada de Vienne vam deixar l'A31 i d'entrada ni tan sols vam seguir l'N7, sinó que ens vam ficar per vies secundàries fins a la circumval·lació de Valence.
Evidentment, no queien els quilòmetres a la mateixa velocitat, però el dia anterior havia estat totalment esgotador, doncs ni la Núria ni jo dúiem pantalla, els nostres manillars feien més d'un metre d'amplada, a les vies ràpides no hi ha protecció per l'aire (arbres, cases, orografia...), la posició en aquestes vies tampoc no és dinàmica i les altes temperatures de l'època sumaven cansament. Per tant, circulant per carreteres convencionals no ens cansàvem tant i ens distréiem més, com per exemple veient decoracions a les rotondes, pobles, gent i fins i tot una central nuclear, el Centre Nucléaire de Production d'Électricite de Cruas-Meysse.
Vam decidir quedar-nos a uns cent quilòmetres del nostre objectiu Nimes i com els dies anteriors vam buscar un hotel de la cadena Etap. En vam trobar un a Montélimar, tot i que trobar-lo físicament ens va costar fer alguna volteta de més, però en tot cas hi vam arribar a quarts de vuit del vespre.
Després d'instal·lar-nos i posar-nos còmodes, vam sortir a sopar, acostant-nos cap al centre de Montélimar, però o no vam saber trobar-lo o estava tot molt tancat. A més, com que no teníem ganes de voltar molta estona i començava a ser tard per ser França, vam girar cua i ens vam acostar a un McDonald's que havíem vist als afores. En acabat, vam tornar a l'hotel per posar-nos a dormir.
Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)
Permissos de publicació
1M'agrada
Citar
