Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
LinkBack URL
About LinkBacks
07/08/2012Vassenden - Bergen209 Km.
Vam deixar el càmping a tres quarts de nou del matí i vam tornar a agafar l'E39 en direcció sud-oest, seguint el traçat del riu Jølstra fins els llacs Movatnet i Bergavatnet a tocar del Førdefjorden, llavors vam encarar-nos direcció sud per anar a buscar el Sognefjorden.
A quarts de deu del matí ja érem al moll del port de Lavik, on anàvem a agafar el ferri que ens conduiria per 51 € a Oppedal, a l'altra banda del Sognefjorden, però com que no sortia fins a quarts d'onze, vam anar a una estació de servei Statoil per repostar gasolina per les motos, gasoil pel cotxe i cafè pels cafeters (recordeu que tenien el termo que els garantia servir-se de franc).
A les onze i cinc minuts tornàvem a arrencar i com que fins a Bergen no anàvem a canviar de carretera, vam decidir anar una mica per lliure. Jo anava primer i quan ens estàvem acostant a la capital del comtat de Hordaland, vaig afluixar una mica el ritme per tal de reagrupar-nos, la Núria no va trigar a arribar a la meva alçada, però el trànsit va començar a ser molt més intens i, per tant, no hi havia manera que podessin atrapar-nos ni el cotxe ni la moto. Tampoc no veia on aturar-me i molt menys quan a més la carretera es va convertir en autovia, així que vam anar circulant en direcció a Bergen centre.
La Núria i jo vam aparèixer al centre de Bergen sobre dos quarts d'una i al cap d'un moment vam començar a trucar-nos entre els uns i els altres. S'esperava que nosaltres trobéssim els altres, però no teníem ni idea d'on érem ni molt menys d'on eren els altres amb les indicacions que ens donaven. Per casualitat, primer ens vam trobar amb el cotxe, però llavors es va complicar bastant comunicar-nos amb l'altra moto perquè em trucaven a mi i si jo conduia no podia contestar i vam conduir més del que hauria estat desitjable perquè el Jordi es va agobiar una mica per circular amb el remolc i per no trobar on aturar-se. De tota manera, vam acabar trobant-nos tots.
Fins i tot abans de trobar-nos amb el Jordi i la Rosa, nosaltres ja vam intentar agafar allotjament en un hotel que ens recomanava la guia turística, però estava ple. Quan ja estàvem tots reunits, vam mirar al YMCA Hostel i també estava complet, així que vam anar a l'oficina de turisme. Ens va atendre una noia que no volia reservar-nos res, com passa a moltes oficines de turisme, doncs només et donen la informació per evitar situacions estranyes. De tota manera, vam aconseguir que ens truqués a alguns llocs i quan es va tornar a dirigir a nosaltres ens va dir: "bé, podem continuar en català, no?". Finalment, vam aconseguir reservar per 211 € una habitació quàdruple i dues lliteres a l'habitació comuna a l'alberg Bergen Vandrerhjem Montana als afores de la ciutat. Abans d'anar-hi, però, vam passar pel banc per canviar moneda, doncs ens estàvem trobant que els imports petits sempre els podíem pagar amb tarjeta, però en canvi els grans, principalment allotjament, molts cops els havíem de pagar en metàl·lic.
Vam anar cap a l'alberg, ens vam instal·lar (la Núria i jo vam lligar amb les xarxes de Pacsafe el nostre equipatge) i vam dinar al menjador comunitari, on unes noies valencianes ens van donar algunes indicacions. Per anar cap al centre, vam anar a buscar l'autobús que ens havien indicat i sobre les quatre de la tarda començàvem a fer el turista.
A Bergen hi ha dues visites inexcusables que estan a tocar l'una de l'altra i nosaltres vam començar pel barri Bryggen (en català es tradueix per "moll" i antigament s'anomenava Tyskebryggen, que en català vol dir "moll alemany"), l'antic barri dels comerciants de la lliga Hanseàtica. És Patrimoni de la Humanitat i està construït en fusta. De fet, podríem dir que està reconstuït en fusta, doncs els primers edificis eren del segle XIV, però un gran incendi els va cremar pràcticament tots el 1702 i no és pas l'únic incendi que ha patit al llarg de la història.
En sortir del Bryggen no ens vam dirigir cap al castell, sinó que vam anar en direcció contrària per endinsar-nos en el Mercat del Peix o Fisketorget, l'altra gran atracció turísitca de Bergen. Es tracta d'un mercat que ja existia el 1276 en una plaça al centre de la ciutat i que ha estat controlat per la lliga Hanseàtica, per l'ajuntament, pels pescadors i pels comerciants, prova de la seva importància. També ha anat movent-se i actualment està repartit entre el modern edifici Torghallen a Strandkaien (és l'edifici que a la planta superior conté l'oficina de turisme) i les paradetes a Vågsbunnen, tot a Zachariasbryggen.
Per acabar de situar-nos i tenir una visió de tota la ciutat, vam decidir agafar el trenet turístic (120 € tots sis) allà mateix. En el recorregut d'uns tres quarts d'hora vam passar pel Mercat del Peix, la llacuna Lille Lungegårdsvann i l'antiga porta de la ciutat, vam pujar pel carrer Flellveien i ens vam aturar deu minuts al mirador Tippetue per gaudir de la bona panoràmica de tot el centre i el port. Tot seguit, vam tornar al Bryggen passant pels pintorescos carrers al voltant de Mariakirken, Håkonshallen i la torre Rosenkrantz.
Vam decidir fer una volta pel nucli antic de la ciutat i durant aquesta volta vam veure el Roll & Rock American Diner i vam decidir prendre unes cerveses per 61 €.
Vam acabar de donar la volta al centre i quan ens dirigíem cap al Mercat del Peix per sopar ens vam trobar tot de motos custom davant d'un bar, però no ens hi vam ficar perquè ja era tard.
El Fisketorget ja estava tancat, així que vam haver de buscar un altre lloc per sopar i al mateix Zachariasbryggen vam seure a la terrassa d'un restaurant per turistes. Allà ens vam trobar amb un cambrer de Vilassar de Mar que ens va explicar que eren molts els estudiants catalans que anaven a Noruega durant les vacances d'estiu, doncs es podien col·locar fàcilment i el sou mínim era de 2.000 €. En canvi, a l'hora de parlar dels costos, compartir pis estava més o menys al preu de Barcelona, el menjar un 30% més car i l'alcohol a preus prohibitius. Respecte al sopar, vam pagar uns 160 €, però s'ha de dir que ens va caure alguna ració que no havíem demanat i que no vam pagar i que el cambrer es va 'oblidar' de cobrar alguna cosa.
El dia ja no va donar gaire més de sí, doncs al final vam acabar agafant l'autobús de tornada cap a l'alberg a quarts d'onze de la nit.
08/08/2012Bergen - Eidfjord158 Km.
Vam tornar a agafar l'autobús per anar cap al centre després d'esmorzar a l'alberg. La nostra primera visita va ser a Rosenkrantztårnet i Håkonshallen, és a dir al castell de Bergen i al Museu de la Ciutat de Bergen. La torre Rosenkrantz data del segle XV, encara que les parts més antigues provenien del castell del rei Magnus Lagabøte cap a l'any 1270 i que ha sofert modificacions, ampliacions i reconstruccions. Per altra banda, Håkonshallen és una sala de pedra medieval que va ser construïda per primera vegada com a residència reial i sala de banquets sota el govern de Håkon Håkonsson el segle XII i també ha sofert canvis al llarg dels anys, arribant a ser utilitzada com a graner, tot i que en l'actualitat s'utilitza molt per a cant de corals i música de cambra.
Un cop acabada la visita, vam prendre alguna cosa a la cafeteria que hi havia allà mateix mentre decidíem què fer amb el temps que ens quedava a Bergen.
Estava clar que era impossible veure tot el que volíem veure, així que havíem d'escollir. El Pedro i la Txaro van preferir anar al Sjøfartsmuseum, és a dir al Museu Marítim, aprofitant per passejar una mica tant a l'anada com a la tornada, passant per Nykirken, l'Òpera, Johanneskirken i el parc Julemarked Byparken.
Mentre, la Rosa, la Núria, el Jordi i jo vam anar al Hanseatiske Museum, al Bryggen. Es tracta de la casa d'un dels comerciants alemanys de la Lliga Hanseàtica que van comercialitzar peix i gra de la seva oficina a Bergen des del 1350 fins al 1750 i en ella s'hi mostra com vivien i treballaven, així com es repassa la història d'aquests comerciants i la important influència que van exercir a la ciutat.
Abans de retrobar-nos amb el Pedro i la Txaro, vam aprofitar per mirar-nos alguns aparadors i fins i tot comprar una samarreta de H-D Bergen per regalar al Jaume.
Un cop ens vam tornar a reunir, ens vam dirigir plegats al Mercat de Peix per (aquest cop sí) dinar-hi i, en acabat, vam tornar a agafar l'autobús en direcció a l'alberg.
Vam agafar els vehicles per anar a veure l'stavkirke (església de fusta) de Fantoft, una reconstrucció (va patir un incendi provocat el 1992) de l'església del segle XII construïda a Fortun (Vestland) que el 1883 es va traslladar al barri de Fantoft. Ens va costar una mica trobar-la perquè no estava indicat, però finalment vam arribar-hi i, després de pagar els 42 € de l'entrada, visitar-la.
La nostra intenció era fer el màxim de quilòmetres possibles per acostar-nos a Fredrikstad, on volíem arribar l'endemà, així que havíem de dirigir-nos en direcció est cap a l'interior del continent, però això a Noruega no vol dir que deixis de veure aigua i bona prova d'això són les obres d'enginyeria que vam trobar pel camí, com l'Osterøybrua, el pont que dóna accés a l'illa d'Osterøy i pel que no vam circular, o el Fyksesundbrua, el pont de 344 metres que a causa d'aquesta llargada va patir problemes relacionats amb l'aerodinàmica fins que se li van fer unes modificacions el 1945. Tots aquests ponts són substituts d'antics ferris.
En un moment de la ruta, vam entrar en un túnel d'aquests que no s'acabaven mai i quan pensàvem que apareixeria la sortida, el que vam trobar va ser una rotonda! He de dir que tenia dues sortides i que la que no vam agafar estava tallada per obres, però en tot cas vaig aturar-me un moment i em vaig girar per fotografiar-la. I si això sembla espectacular, he de dir que formava part del Hardangerbrua, que és el pont de 1.380 metres (el més llarg de Noruega) que després vam veure en construcció. Aquest pont va ser inaugurat al cap d'un any del nostre pas i tant a una banda com a l'altra enllaça amb túnels llarguíssims que tenen una rotonda al seu interior.
Ens vam dirigir al moll de Bergekai, on vam pagar els 42 € que ens van demanar pel trajecte de deu minuts en ferri fins a Brimnes, un ferri que va ser substituït l'agost de 2013 pel Hardangerbrua.
A quarts de set de la tarda vam arribar a Eidfjord, vam decidir buscar allotjament i, com ens acostumava a passar, vam trobar-nos complet el primer lloc on vam demanar disponibilitat. Vam preguntar a Bergslien Turistheim i ens van oferir tres habitacions dobles per uns 155 €. Ens vam instal·lar i pràcticament ja no vam fer res més apart de sopar plegats en una de les habitacions, doncs un xàfec ens va treure les ganes de passejar (ja ens havíem mullat pel camí).
09/08/2012Eidfjord - Fredrikstad382 Km.
Com cada dia, el despertador va sonar a les set del matí i vam començar a recollir i preparar-nos per acabar sortint, ja amb el desdejuni al cos, sobre un quart de deu. Per cert, quan estàvem a punt de marxar, em va cridar la mestressa de l'allotjament. Jo no sabia què volia i ella no parlava gaire res que no entengués, però al final sí que ens vam entendre: no em retreia res, sinó que em va regalar un brodat de Hardanger per tal que l'afegís als que duia a la meva armilla, tot un detall.
Ràpidament vam agafar alçada i la temperatura va descendir bastant, o com a mínim nosaltres vam tenir aquesta sensació, potser pel fet que el cel estava molt tapadot i de tant en tant queien algunes gotes de pluja. Per ajudar-nos a guanyar alçada, vam passar pels túnels Storegjeltunnelen i Dalbergtunnelen que formen una espècie d'espiral ascendent que ens va dur a la part septentrional de l'altiplà de Hardangervidda, que és el parc nacional més gran de Noruega.
Passaven uns minuts de les onze quan vam veure l'stavkirke d'Uvdal a tocar de la biblioteca local i del cementiri, ens vam aturar i vam intentar visitar-la, però estava tancada. És una església del segle XII erigida on antigament ja n'hi havia hagut una altra i ha sofert remodelacions i ampliacions al llarg dels anys que han fet que tingui elements del renaixement i del rococó. Fins i tot la planta, en forma de creu grega, no correspon a la construcció medieval, sinó que és fruit d'una remodelació posterior. Entre les decoracions es podien veure motius vegerals, màscares, sarments, dracs i fins i tot l'heroi Gunnar tocant l'arpa entre serps. A més de ser un museu, se segueix utilitzant com a església de culte. Aprofitant que fent cultura estàvem alimentant l'ànima, vam esmorzar uns trossos de pa amb embotit per alimentar els nostres cossos i així matàvem dos pardals amb un únic tret.
Vam continuar ruta per la carretera 40, que circula paral·lela al riu Numedalslågen amb un traçat ple de túnels i ponts, sense aturar-nos (i això que vam passar a un quilòmetre de l'stavkirke de Nure) fins que vam repostar a Kongsberg, circumstància que vam aprofitar per dinar. Com a dada curiosa, en aquesta zona vam veure graners elevats a l'estil dels hórreos gallecs i asturians.
A Kongsberg mateix, vam evitar desviar-nos per l'E134, que era l'itinerari recomanat, perquè volíem evitar Oslo, de tal forma que vam continuar per la 40 fins a Horten, on vam agafar el ferri (45 €) cap a Moss, a l'altra banda de l'Oslofjorden.
A les cinc de la tarda vam arribar al Fredrikstad Motel & Camping, on se celebrava l'European Vulcan Rally 2012. El Jordi i la Rosa van desenganxar el remolc i es van acomiadar de nosaltres fins el diumenge (era dijous).
El primer que vam fer van ser els tràmits de comprovació de la inscripció. Després vam desenganxar del remolc i obrir la bossa amb la parafernàlia per anar de càmping, que duia tres setmanes tancada donant voltes per Europa i patint les inclemències del temps. Als plecs de tancament de la bossa estanca sí que hi havia una mica d'aigua, però tot el que dúiem estava eixut, així que vam poder instal·lar-nos sense cap problema, A més, mentre ho féiem, van aparèixer el Carles i l'Eva, que estaven de pujada cap a Nordkapp.
A més de prendre cerveses (tampoc no en podies prendre tantes, estant a preu noruec), l'altra activitat principal dels Vulcan Rallies és mirar motos i a això ens hi vam dedicar una estona.
L'horari per sopar era ampli, de set del vespre a nou de la nit i nosaltres, lògicament, no vam ser dels primers, però tampoc no vam voler anar massa tard i a les vuit ja estàvem asseguts amb el nostre plat al davant.
Una miqueta més tard del que s'indicava a l'horari van començar els actes protocolaris i el Sigmund, el president del Norway Chapter VRA, va donar la benvinguda a cadascun dels capítols presents en el rally.
De les nou a les onze de la nit va haver música i a la una de la matinada es va tancar el bar, moment més que raonable per decidir anar a dormir a la tenda.
10/08/2012Fredrikstad - Fredrikstad7 Km.
Ens vam llevar amb la mandra i vam anar a esmorzar. Per un dia, malgrat que teníem la sensació d'estar perdent el temps estant en una concentració de motos enlloc d'estar fent turisme, no haver de recollir a corre-cuita i prendre'ns-ho amb calma i filosofia ho vam agraïr. Vam anar a comprar detergent (s'havia quedat al cotxe) per aprofitar que teníem rentadores al nostre abast i fer bugada, però bàsicament vam aprofitar el matí per descansar, prendre algunes cerveses (havien arreglat el preu i estaven a 6 € la llauna de mig litre, bon preu per ser Noruega, però car per a nosaltres) i mirar motos.
Sí que hi havia programada una petita ruta a la que no ens hi vam afegir, entre d'altres coses perquè ens va ploure una mica durant el matí, i a tres quarts de dues del migdia ja tornàvem a estar entaulats dinant amb el gruix de la concentració.
Abans de l'inici dels jocs motards, vam decidir anar a visitar Fredrikstad. Només vam haver de recòrrer uns cinc-cents metres del carrer Torsnesveien per aparèixer davant del pont llevadís que ens va permetre entrar a la ciutat fortificada salvant el canal que forma una estrella al seu voltant.
Gamlebyen, la ciutat fortificada millor preservada del Nord d'Europa, va ser fundada pel rei Frederik II el 1567 per defensar el tram final del riu Glomma després de que els suecs incendiessin Sarpsborg a quinze quilòmetres d'allà.
Per Færgeportgaten vam arribar a la porta de la ciutat que donava al port del riu Glomma i allà mateix vam agafar un petit ferri per vianants que ens va dur a la banda moderna de Fredrikstad.
En baixar del petit ferri a la part nova, vam trobar-nos una ciutat molt cuidada i amb moltes obres d'art per arreu, d'aquí que la passejada que vam fer fos molt agradable. A més, vam aprofitar per comprar unes cerveses a un supermercat, mirant així d'estalviar una mica.
Vam arribar al càmping passades les sis de la tarda, que era l'hora a la que començava el sopar, així que no ens vam entretenir gaire abans de recollir la safata amb l'àpat, doncs a les vuit del vespre acabava.
De fet, a les set de la tarda, la mateixa hora a la que començava la reunió de presidents dels diferents chapters estatals de la Vulcan Riders Association, van pujar a l'escenari els Fudpuckers, la banda de rock tant de divendres com de dissabte.
Vam fer una volteta pel càmping i la veritat és que feia goig amb tantes motos i gairebé totes ben col·locades en rengleres, tot i que a mi la imatge de la moto al costat de la tenda sempre m'ha fascinat.
Estàvem en temps de fer-la petar i prendre cerveses, una sobretaula tranquil·la durant la qual qui més qui menys tothom s'hi va dedicar al mateix en grupets més aviat petits.
De tota manera, sopar tant d'hora tenia trampa, doncs a partir de les vuit del vespre a més de cerveses s'oferien hamburgueses, frankfurts i trossos de pastís.
Ens vam socialitzar una mica i vam aprofitar l'ambient més distès per intentar aconseguir del president del chapter suec per una banda que la nostra senyera es pengés al costat de les altres banderes i per altra banda el proveïdor de la faldilla que tant ell com altres companys seus havien dut aquella mateixa tarda. Vam aconseguir només el segon objectiu, doncs el primer, tot i que va merèixer una consulta, va ser rebutjant perquè les banderes no representaven les nacionalitats dels participants, sinó els diferents chapters estatals de la VRA.
Com la nit anterior, la música es va aturar a les onze de la nit i el bar va tancar a la una de la matinada, unes hores gens habituals per a nosaltres, però tampoc no teníem ja gaires forces per res més.
11/08/2012Fredrikstad - Fredrikstad78 Km.
Ens vam prendre el matí molt relaxadament, fent-la petar i prenent-nos unes cerveses, mentre que el Carles i l'Eva van aprofitar per acostar-se a l'oficina de turisme per demanar informació pel viatge.
El dinar era de dotze a dues i a dos quarts de tres vam sortir de ruta més de cent motos que van ser dirigides a Papperbukta, un petit port a l'illa de Papperøy.
Vam tenir un petit embús en arribar-hi perquè el petit aparcament va resultar del tot insuficient i al caos provocat per la gran quantitat de vehicles se li va sumar el caos de la cerca d'un lloc per aparcar sense tancar cap vehicle, envair en excés la calçada ni bloquejar accessos a edificis o instal·lacions.
Allà vam poder gaudir del mar, de la costa, dels vaixells i de les casetes de fusta. Si ho haguéssim vist de pujada, com el Carles i l'Eva, possiblement ens hauria meravellat, però després de tot el que dúiem al damunt... De tota manera, un 9 per a l'organització, doncs va estar molt bé, però no hi havia cap bar on prendre alguna cosa, només un venedor de gelats.
Vam tornar cap al càmping pel mateix camí pel que havíem anat a Papperbukta i a l'hora de deixar les motos el Pedro es va adonar que el suport de la parrilla de la moto del Carles havia cedit una mica i s'havia deformat. Vam recomanar-li que distribuís el pes de forma diferent i que alleugerís de pes la parrilla, però llavors no encaixava tot igual i no hi cabia. Per aconseguir carregar-ho tot amb la distribució de pesos que créiem convenient li vaig deixar una bossa estanca que va poder lligar al manillar i així vam resoldre el problema.
A les sis va començar l'hora del sopar, que s'acabava a les vuit des vespre i se solapava durant la segona hora amb parlaments, premis, discursos i presentacions, com la que ens van fer de la següent edició de l'European Vulcan Rally a Eslovènia l'any següent.
Després, els organitzadors noruecs ens van agraïr la nostra presència, van dir-nos que havien fet tot el possible per tal que estéssim contents de la nostra assistència, van agraïr als seus companys la col·laboració i la feina feta i van fer-se la foto de grup.
També van haver alguns premis per a les motos que un jurat havia decidit que se'ls havien d'endur, molt en la línia del que és habitual als European Vulcan Rally (ja em vaig decepcionar prou en l'edició del 2009 quan no vaig endur-me cap premi després d'anar de Catalunya a Gal·les en un chopper rígid).
Van tornar a actuar els Fudpuckers, però a les deu de la nit van tallar la festa per fer un sorteig de loteria, estona que vam passar fora de la carpa (una altra nit amb molt bona temperatura). Com cada nit, a la una de la matinada va tancar el bar i vam anar a dormir.
Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)
Permissos de publicació
1M'agrada
Citar
